Interpretar els valors que cotitzen en borsa

Imatge: Ulrik De Wachter

El seguiment de la informació borsària necessita d’unes claus amb les quals poder desxifrar els moviments de què són objecte els valors que cotitzen en la renda variable. Per a poder operar amb el menor risc possible en borsa, l’inversor mitjà pot accedir a les més elementals, acudint a les anàlisi fonamental i tècnic que té tot valor, índex o sector. Així, un estudi detallat de figures, oscil·lacions, cotitzacions i variables pot explicar l’evolució en la cotització d’un valor, i és una eficaç eina per a detectar si s’està davant una tendència alcista o baixista, una ajuda essencial per a decidir-se o no a invertir en un valor determinat.

La majoria de mitjans informatius borsaris, webs especialitzades i intermediaris financers difon una sèrie de quadres dels valors que inclouen aquests paràmetres, que han de ser interpretats pels usuaris si volen tenir una visió completa i objectiva del que està succeint en els mercats borsaris nacionals i internacionals. Un dels més utilitzats és el referit als màxims o mínims de 52 sessions, que és la cotització màxima o mínima intradía (operacions que es realitzen en el mateix dia) aconseguida pel valor en les últimes 52 setmanes de cotització borsària, i que determinen els suports i resistències de cada valor. Un altre element d’anàlisi bàsica per al petit inversor és, per exemple, la variació obtinguda l’any, o en un mes, que permet detectar l’evolució que tenen els valors des d’una perspectiva temporal.

Anàlisi fonamental

L’anàlisi fonamental pretén conèixer i avaluar l’autèntic valor del títol. S’utilitza com a estimació del seu valor, i com a indicador del seu rendiment futur. Alguns analistes basen les seves recomanacions en aquest estudi, compost per unes “figures” ben definides que tot inversor ha de conèixer com a pas previ abans de fer la selecció de la seva cartera de valors:

• BPA: és el benefici que té l’acció en un determinat exercici borsari; quan es refereix a un any no conclòs, es determina en una estimació per a aquest període. Així, per exemple, el benefici per acció estimada per a Repsol YPF per a enguany és del 2,45, és a dir, que cada acció d’aquesta empresa ha obtingut un benefici de gairebé dos euros i mig. A mesura que el BPA sigui més elevat, major serà el benefici de l’acció.

  1. Variació BPA 2007/2008: és l’increment del benefici que té l’acció entre els dos exercicis que es comparen.

  2. Variació BPA durant cinc anys: és el creixement anualizado d’aquest paràmetre durant els últims cinc anys.

• PER 2007: és el multiplicador del benefici per acció, calculat com el coeficient de la cotització de l’última sessió i el BPA 2006. Però, aplicat a anys posteriors, es refereix al coeficient de la cotització de l’última sessió i el benefici per acció que es tingui aquest any. A tall d’exemple, les accions del Banc Santander tenen una estimació d’un PER per a 2008 del 9,14, i per al 2009 del 8,08. L’inversor ha d’interpretar-lo de manera que un PER més elevat implica que els inversors estan pagant més per cada unitat de benefici.

• Consens de mercat: és la mitjana de les recomanacions dels analistes durant els últims 12 mesos, que sol aparèixer en les informacions borsàries o en els portals d’Internet especialitzats en bossa. Hi ha una nomenclatura sobre la manera d’invertir: L’1 equival a vendre; el 2, a reduir; el 3, a mantenir; el 4, a acumular, i el 5 a comprar. D’aquesta forma, quan es diu que una companyia té un consens de 4,8 significa que és objecte de forta compra per part dels inversors; si té assignada, per exemple, una puntuació de 1,6 vol dir que està infraponderada, i per tant en posició de vendre o de no prendre posicions en ella.

Anàlisi tècnica

Aquest tipus d’estudi considera que el mercat proporciona la millor informació possible sobre el comportament de l’acció i, per tant, analitza com s’ha comportant aquesta en el passat i intenta preveure la seva evolució futura. El seu objectiu és, doncs, tractar d’anticipar els canvis de tendència: Si l’acció està pujant, pronostica en quin moment acabarà aquesta tendència per a iniciar la caiguda, i al revés. Es basa, fonamentalment, en “charts” (gràfics de l’evolució de la cotització) i diversos indicadors estadístics que analitzen les tendències dels valors. Algunes de les figures o moviments més representatius d’aquesta mena d’anàlisi són:

• Mitjana mòbil: es calcula realitzant la mitjana dels tancaments de les últimes 5 i 30 sessions, i representa un element d’anàlisi molt important per a prendre posicions en un valor.

• Increment de la mitjana mòbil: és l’evolució de la mitjana mòbil durant les 5 i 30 últimes sessions. Quan la mitjana és negativa, el valor està en una tendència baixista, tant més pronunciada com més gran és el canvi, i tant més estable, com més gran és el termini de la mitjana mòbil.

• Volatilitat: és una mesura de la variació que sofreix la cotització i serveix per a detectar els moviments agressius de les cotitzacions. A major volatilitat, més brusques poden ser les variacions en els preus, i per tant, més sorprenents els canvis de la tendència. És realment significativa, per la qual cosa convé fugir d’aquells valors que presenten una gran volatilitat, ja que poden suposar un perill per a la inversió de l’estalviador.