Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Inversions alternatives

La inversió en béns tangibles, com a obres d'art o monedes, està en auge perquè ofereix bones revaloracions a llarg termini, però és una inversió arriscada si no es coneixen les regles
Per Patricia Pérez 10 de abril de 2007

Més enllà de la Borsa, els fons d’inversió, els dipòsits bancaris o els plans de pensions hi ha moltes altres opcions d’inversió a les quals cada vegada se’ls presta més atenció a Espanya. Són les denominades inversions alternatives, que inclouen la inversió en obres d’art, joies, segells, plaques solars, va venir, arbres o fins i tot fotografies digitals o vídeos. Tots aquests objectes, que alimenten grans mercats de col·leccionisme a tot el món, han adquirit una notable importància en els últims anys a Espanya com a opcions d’inversió a llarg termini. Segons un informe de Merril Lynch sobre la Riquesa en el Món en 2006, el percentatge d’actius que els particulars amb patrimonis elevats destinen a les inversions alternatives va aconseguir l’any passat el 15% del total, enfront del 5% de fa una dècada. En general, aquest tipus d’inversions resulten rendibles a llarg termini. No obstant això, una de les principals peculiaritats que han de conèixer els inversors és que algunes de les empreses que promocionen aquestes inversions no estan regulades pel Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors o el Ministeri d’Economia, com sí que ocorre amb les inversions financeres esmentades anteriorment. Per tant, abans d’escometre una inversió d’aquest tipus convé tenir referències de l’empresa que l’ofereix i les seves previsions de rendibilitat. A més, és important afrontar aquest tipus d’inversions amb un horitzó temporal de llarg termini. Un altre dels riscos a tenir en compte és que no són actius tan líquids com els financers, de manera que la seva venda es pot complicar i allargar.

Què són les inversions alternatives?

Què són les inversions alternatives?

Amb els forts desenvolupaments tecnològics, el concepte d’inversions alternatives s’ha fet molt ampli. D’una banda, es pot parlar d’inversions alternatives sobre actius intangibles, com el sol o l’aire, que s’estan potenciant amb l’avanç de la tècnica en els últims anys. D’altra banda, cal distingir les inversions alternatives tradicionals, que inclouen tots aquells actius susceptibles de col·leccionar i que, amb el pas el temps, poden aconseguir altes revaloracions. Són els denominats béns tangibles. En aquest àmbit s’inclouen les obres d’art, monedes, segells, llibres, antics, gravats, joies… “Des de sempre, aquests objectes han significat riquesa. A més del seu valor econòmic, el seu valor estètic permet la seva revaloració al llarg del temps”, comenten des de l’Associació Nacional d’Empresaris de Filatèlia d’Espanya.

Dins d’aquest segon segment, convé diferenciar les dues possibles maneres d’invertir en béns tangibles:

  • La forma més senzilla i tradicional és la més recurrent per tots els que no sols busquen un gaudi econòmic, sinó també estètic. És a dir, són inversors de béns tangibles tots els col·leccionistes d’obres d’art, segells, joies… En principi, es plantegen la compra d’aquesta mena de béns com a gaudi personal. No obstant això, amb el pas del temps, els actius ben triats es van revaloritzant, per la qual cosa, en cas de vendre’ls, els seus amos obtindrien importants plusvàlues. Per a entrar en aquest mercat, n’hi ha prou amb acostar-se a les empreses especialitzades en la venda d’aquests béns.
  • En segon lloc, cal diferenciar a les empreses especialitzades en la inversió en aquests béns que des de fa unes dècades van començar a sorgir en el mercat. Aquest tipus d’empreses venen actius tangibles però, a més, es comprometen a ‘recomprar-los’ passat un determinat període de temps, oferint a canvi rendibilitats interessants, que solen venir expressades en els contractes de compra-venda.

    En aquest àmbit es troben empreses com les que recentment van presentar suspensió de pagaments, Afinsa i Fòrum Filatèlic, i unes altres com a Art i Naturalesa, Ecobosques, Boscos Naturals… El seu principal problema és que ofereixen productes de ‘inversió’ sense estar regulades per cap organisme competent, amb el que no existeix un suport per a l’inversor que confirmi quina és la solvència de la companyia. Coneguts els últims escàndols d’Afinsa i Fòrum, aquest tipus d’empreses han perdut prestigi, per aquest motiu els veritables afeccionats a la inversió en qualsevol mena de ben tangible recomanin acostar-se a les societats especialitzades, que permeten l’adquisició d’aquests actius, encara que no ofereixin cap compromís de revaloració futura.

Per als amants de l’art

El mercat de l’art és un dels més rics i atractius com a inversió alternativa. Durant l’any 2005, el valor de les transaccions d’obres pictòriques va superar a Espanya els 100.000 milions d’euros. No obstant això, convé saber que el mercat de l’art és complex i molt especialitzat. En ell es poden trobar tendències generals i oportunitats excepcionals. Antonio Serrano, membre fundador de l’Associació d’Antiquaris de Madrid i Membre de la Federació Espanyola d’Antiquaris, assegura que aquest mercat “té clarament establertes les condicions per a la maximització del preu de les obres. És important conservar l’obra en tota la seva esplendor. Perquè guanyi prestigi, és bàsic el trasllat de l’obra per diferents fires i, si pot ser, de diferents països”, assegura.

En qualsevol cas, cal tenir molt en compte que no totes les obres d’art tenen igual potencial de revaloració. El col·leccionisme està en auge i ofereix bones revaloracions, però és una inversió arriscada si no es coneixen les regles.

El col·leccionisme està en auge i ofereix bones revaloracions, però és una inversió arriscada si no es coneixen les regles

En general, les obres pictòriques antigues mai perden valor, encara que les seves revaloracions anuals poden ser menors que les de les obres d’artistes contemporanis. No obstant això, Lourdes García, directora de la fira ARC, assegura que poden trobar-se bones oportunitats en el període inicial dels nous artistes, encara que aquest tipus d’inversió és més arriscada. “Per a determinar el valor d’una obra, no sols compta l’artista, sinó el moment del seu cicle artístic i el seu pes en l’escena internacional. El seu currículum, la seva presència en galeries de prestigi, les exposicions realitzades, els museus que tinguin la seva obra, la crítica, les preferències dels grans col·leccionistes…”, afegeix.

D’altra banda, és fonamental que l’obra estigui degudament identificada. Amb aquest objectiu es va crear a Espanya, l’any 2004, l’Arxiu Internacional Central d’Objectes d’Art (AICOA), que ha desenvolupat un document que permet identificar l’obra d’art d’una manera fiable i fidedigna. La solució desenvolupada per AICOA consisteix a dotar a cada peça d’un document de Descripció d’Objecte d’Art (DOA), una espècie de codi de barres o DNI de l’obra en qüestió. El DOA recull la informació bàsica de la peça en una fitxa tècnica, a la qual s’afegeixen fotografies, estat i consells de conservació, restauració i drets de propietat intel·lectual. José Ramón Santolalla, president d’AICOA, assegura que amb aquest document “es garanteix la correcta identificació de les obres d’art per a augmentar la seguretat en les transaccions comercials i inversions”.

Comptar amb un certificat d’autenticitat és, de fet, un dels aspectes que més pesen en estudiar la possible revaloració d’una obra artística. Segons Santolalla, una obra artística pot pujar, de mitjana, entorn d’un 18%, sempre que es disposi de documentació que acrediti la seva autoria, antiguitat…

Per part seva, segons un estudi realitzat per Art Market Research, la consultora més famosa dins del mercat d’art, en els últims 16 anys, les obres dels més reconeguts artistes contemporanis han aconseguit una rendibilitat anual mitjana del 12,4%. Un altre índex d’obres d’art, com el Mei Moses, elaborat per la Universitat d’Harvard, situa la rendibilitat mitjana anual del sector d’art entorn del 10% anual.

Ara bé, tots els interessats en aquestes inversions han de ser conscients d’un inconvenient: no són actius tan líquids com els financers. Per exemple, per a vendre un objecte en una subhasta es requereix almenys tres o quatre mesos. A més, les transaccions tenen un alt cost. En les subhastes poden aconseguir el 25% del total de l’obra. A això cal sumar el preu de les assegurances, magatzematges, enviaments, conservació o la instal·lació, quantitats que no solen estar reflectides en el preu de venda.

Filatèlia per als més pacients

El segell és un altre dels béns tangibles que més auge ha adquirit en els últims anys. En aquest mercat, l’escassetat, raresa i bona conservació també són sinònims de major rendibilitat per a les peces. Des de l’Associació Nacional d’Empresaris de Filatèlia a Espanya asseguren que per a rendibilitzar aquest tipus d’inversions fa falta tenir en compte diversos aspectes. “És molt important conèixer el nombre de peces en circulació que hi ha en el mercat, quanta més reduïda sigui l’oferta, majors són les possibilitats de rendibilitzar la inversió. A més, la cura de la peça és fonamental. Un segell espatllat pràcticament perd tot el seu valor en el mercat”, afirmen. Luís Regalado, director de banca privada de Banc Madrid, assenyala que “deixar-se aconsellar per experts, no tenir pressa, planificar les col·leccions amb criteri i diversificar per països i temàtiques són alguns dels consells per a treure partit a aquesta mena d’inversions”.

“Deixar-se aconsellar per experts, no tenir pressa, planificar les col·leccions amb criteri i diversificar per països i temàtiques són alguns dels consells per a treure partit a aquesta mena d’inversions”

Són casos estranys, però alguns segells han adoptat valors desorbitats en el mercat, la qual cosa demostra que és també un mercat amb potencial i no estancat. Un dels exemples més espectaculars és el cas del Jenny Invertit, dels Estats Units. Aquest segell, imprès en 1918, presenta la imatge d’un Curtis JN-4, un model d’avió que es va usar durant la I Guerra Mundial, primer per a entrenar pilots i després per a fer el repartiment postal via aèria. La seva peculiaritat és que, per un error d’impressió, l’avió apareix invertit, la qual cosa va moure als tipògrafs a destruir pràcticament tota la tirada. S’estima que només van quedar 100 segells en circulació en el mercat, la qual cosa va disparar enormement el seu valor. Es calcula que cadascun d’aquests segells pot aconseguir els 200.000 dòlars.

Monedes cobejades

Espanya és un dels grans filons numismàtics del món, per la qualitat, quantitat i varietat de les seves monedes antigues. Al nostre país, existeixen es troben numismàtiques de tota mena. Des de grans col·leccions privades, per exemple d’entitats financeres, fins a petites conjunts reunits per afeccionats. Com succeeix amb els segells, perquè una moneda pugui incrementar el seu valor amb el pas del temps, és imprescindible que tingui una bona cura i romangui neta. En aquest sentit, no cal deixar-se portar per l’eufòria d’adquirir peces extraordinàries. Una moneda corrent en bon estat pot ser més valuosa que una estranya en mal estat.

A més, és important saber que en el món de la numismàtica tenen més valor les col·leccions completes que les peces soltes. Per això, amb vista a rendibilitzar una inversió, és fonamental que la col·lecció de monedes tingui sentit. Per a això, convé triar un tema concret (animals, prínceps, reis, divinitats, flors, plantes…). En cas contrari, l’inversor podria amuntegar monedes dispars difícils de vendre. Una altra opció és limitar-se a un tipus molt concret de monedes com a piastres, denaris o reals.

Segons el numismàtic Antonio Juárez Gómez, “els col·leccionistes que busquen les monedes antigues com a inversió se solen centrar en els ducats espanyols d’or, les monedes que a partir dels Reis Catòlics van dominar l’economia mundial”. Aquestes són les col·leccions que apareixen regularment en les subhastes internacionals de Sotheby´s i Christie´s.

Com accedir al mercat dels béns tangibles?

En el mercat espanyol són nombroses les empreses que es dediquen a la compra-venda d’aquesta mena d’objectes, obres d’art, joies, segells, monedes… La millor referència és acudir a les diferents fires o subhastes que s’organitzen per tota Espanya i fins i tot, si es té possibilitat, fora de les nostres fronteres, per a conèixer de primera mà les entitats amb més prestigi i solvència a les quals acudir. En el terreny de l’art, per exemple, una referència reconeguda a Espanya és Firar-te, que sol celebrar-se en els últims mesos de l’any, o ARC, en els primers mesos de l’exercici. En l’àmbit de les monedes i els segells, són referència les convencions que organitza regularment l’Associació Espanyola de Numismàtics Professionals i les fires i exposicions de l’Associació Nacional d’Empresaris de Filatèlia i Numismàtica d’Espanya… En qualsevol cas, si el nivell de coneixement de l’interessat no és molt alt, es recomana que el millor circuit d’entrada al mercat de les inversions es realitzi de la mà d’un professional. Alguns bancs privats i d’inversió estan oferint serveis d’assessorament en art com a part de la gestió integral de les carteres dels seus clients.

Claus per a calibrar el valor d’un bé tangible:

  • Comprovar l’autenticitat de la peça: en l’àmbit de l’art, un document important a tenir en compte és el denominat Descripció d’Objecte d’Art (DOA). El DOA recull la informació bàsica de la peça en una fitxa tècnica, a la qual s’afegeixen fotografies, estat i consells de conservació, restauració i drets de propietat intel·lectual.
  • Bona conservació de la peça: amb qualsevol bé tangible (segell, joia, art, monedes…) és fonamental la conservació i neteja dels articles.
  • Raresa: les peces exclusives, amb alguna anomalia o singularitat, solen tenir més potencial de revaloració.
  • Escassetat: l’oferta limitada és un factor que impulsa el preu de les peces, ja siguin segells, monedes, gravats…
  • En art pesa el prestigi de l’artista: no sols compta l’artista, sinó el moment del seu cicle artístic i el seu pes en l’escena internacional. El seu currículum, la seva presència en galeries de prestigi, les exposicions realitzades, els museus que tinguin la seva obra, la crítica, les preferències dels grans col·leccionistes, etc.