La cosina de risc s’ha alçat per sobre dels 400 punts i aquesta xifra ha renovat una gran preocupació dels inversors particulars: És adequat invertir en deute públic espanyola en aquest context o convé mantenir-se fora, i fins i tot, vendre? Sembla que, malgrat les dificultats, el deute espanyol és segura i el fet d’invertir o no depèn dels terminis de la inversió, el perfil de l’inversor i les seves necessitats de liquiditat. Per als particulars, són més apropiades les Lletres (a curt termini) que els bons o obligacions (a llarg termini). Des de fa setmanes, s’han disparat la cosina de risc, el finançament del deute, l’atur , els desnonaments, els concursos de creditors… I en aquest escenari, els dubtes sobre l’abast dels Pressupostos Generals per aconseguir l’adequat ajust fiscal i tornar al creixement han recuperat la possibilitat que nostra economia pugui necessitar un rescat per part d’organismes internacionals. Una de les proves més evidents sobre la desconfiança s’entrelluca en la negociació del deute espanyol, encara que sembla que no hi ha motiu per preocupar-se.
Comprar deute ara?
L’estadística demostra que, en Borsa, els moments de tensió brinden les millors oportunitats per rendibilitzar els estalvis. En el cas del deute, també es compleix la màxima. Per aquest motiu, alguns gestors estimen que és bon moment per comprar deute públic espanyola, ja que és probable que en el curt termini la situació s’estabilitzi, la tensió se suavitzi i les rendibilitats que ofereix ara el Tresor espanyol es redueixin i les properes emissions surtin a tipus més baixos.
Malgrat les dificultats econòmiques, el deute espanyol és encara segura
En aquests moments d’incertesa, l’actiu més rendible és el bo a deu anys, que es negocia als mercats secundaris gairebé amb un 6% de rendibilitat. Això contrasta amb el bo alemany a aquest mateix termini, que renda un 1,7%; el francès, un 2,8%; o el suís, que amb prou feines remunera l’estalvi al 0,7%. Aconseguir un interès del 6% durant els propers 10 anys és molt atractiu, si es té en compte que el tipus oficial dels diners se situa en el 1% a Europa i que la inflació espanyola arriba a l’1,9%.
Des del punt de vista del gran inversor (fons d’inversió o de pensions o grans institucions), comprar deute públic a llarg termini és una oportunitat. No obstant això, per als particulars pugues no ser-ho tant. El primer que s’ha de tenir en compte és la diferència entre comprar al mercat primari (quan el Tresor Públic fa subhastes) o en el secundari.
Per a l’inversor particular, el més adequat sempre és comprar al mercat primari, ja que l’operació és molt més senzilla i més barata. Les comissions per compra al mercat primari són més baixes. Per accedir a est, l’estalviador ha d’estar atent al calendari de subhastes del Tresor per comunicar al seu intermediari la seva intenció d’invertir. Les properes col·locacions de bons i obligacions es realitzaran el 3 i el 17 de maig i el 7 i 21 de juny.
El mercat secundari dona la possibilitat de comprar títols ja emesos o de vendre els que ja té en cartera l’inversor. No obstant això, és un mercat bastant professionalitzat, car paraoperacions minoritàries (de petits estalviadors) i que no ofereix alta liquiditat. Per tot això, per a tots els interessats en deute públic espanyola, el millor és comprar al mercat primari imantenir-se a venciment.
Deute a curt o a llarg termini?
El deute públic a llarg termini és la més atractiva, des del punt de vista de la rendibilitat. En les últimes subhastes, les obligacions a 10 anys es van col·locar al 5,4%, les de 15 anys, al 6,1% i les de 30 anys, al 6%. No obstant això, és també la que més sacrificis exigeix.
Perquè de debò sigui rendible, l’inversor ha de mantenir-se fins al venciment, sense sol·licitar el seu reemborsament. Això implica fer una planificació sobre les necessitats de liquiditat en el període de vida del deute en la qual es desitgi invertir. A més, la renda fixa a llarg termini és la que més sofreix els vaivens de possibles pujades o baixades dels tipus oficials, amb el que si l’inversor necessita vendre-la abans d’hora, pot experimentar fortes pèrdues si els preus dels seus actius han baixat al mercat.
Si es manté a venciment, siguin cuales siguin les oscil·lacions quehagin ocorregut als mercats durant el termini de vida d’aquesta renda fixa, l’interès pactat es mantindrà intacte.
Per això, per als particulars resulta més aconsellable (més si cap en aquests moments en els quals la liquiditat és molt preuada) invertir en deute a curt termini. En aquest cas, no obstant això, les rendibilitats són molt més discretes. Les Lletres del Tresor a un any es van col·locar en l’última subhasta a l’1,41% i a 18 mesos, a l’1,71%. S’espera que les properes col·locacions es realitzin amb tipus superiors. Tant en Lletres com en Bons i Obligacions, el principal atractiu és la garantia de pagament per part de l’Estat, reconeguda fins i tot en la Constitució Espanyola.
En el cas dels inversors que expliquin ja amb títols de deute en la seva cartera, la millor opció és mantenir-se a venciment. Acudir al secundari suposa exposar-se a les oscil·lacions de preu diàries, molt volàtils en els últims dies. D’entrada, qualsevol títol de renda fixa (tant de deute sobirà com a privada) solament ofereix rendibilitat garantida a venciment. Si l’inversor decideix vendre abans, els preus dels seus actius poden haver caigut o pujat, en funció de determinats aspectes com els vaivens dels tipus d’interès, el creixement econòmic o la inflació.
En els últims mesos, al mercat de deute espanyol s’han registrat baixades de preus, sobretot en els actius a llarg termini. És a dir, els títols antics valen menys, per la qual cosa no seria aconsellable vendre’ls abans d’hora.
Conseqüències d’un rescat sobre el deute
Malgrat l’increment de la cosina de risc i de la desconfiança cap a Espanya, nombrosos experts confien que no hi haurà un rescat de la nostra economia. D’aquesta manera, aposten perquè en les properes setmanes o mesos se suavitza la tensió i el Tresor torni a assumir nivells de finançament més baixos. Però, què ocorreria en cas de rescat?
D’entrada, les conseqüències serien negatives tant per a l’economia com per als consumidors i estalviadors. En aquest cas, l’Estat veuria com el cost del seu deute pujaria encara més (com així ha ocorregut a Grècia o Portugal) perquè el fet en si del rescat posaria de manifest que l’economia no és capaç de generar els recursos suficients per pagar als seus creditors. El rescat implicaria l’obligació a l’Estat d’engegar retallades i exigències d’ajust encara més dures a les fins ara plantejades.
Una de les possibilitats a les quals podria arrossegar un rescat és a la sol·licitud d’una reestructuració del deute espanyol, com ha ocorregut a Grècia. En aquest escenari, molt poc probable, elspetits estalviadors podrien sofrir aquesta situació especial amb quitacions o descomptes en la valoració dels seus actius.
Alguns de les dades que treuen els colors a Espanya (l’atur, la caiguda del PIB, la producció industrial) donen la clau sobre la pèrdua de confiança en la nostra economia i per què el mercat exigeix ara més al deute espanyol.
- La taxa de desocupació a Espanya és la més elevada de la zona euro (del 23,6%, enfront del 5,7% d’Alemanya o al 10% de França).
- Les últimes dades del PIB han confirmat que Espanya està tècnicament en recessió, ja que ja acumula dos trimestres consecutius de contracció econòmica, en lloc de creixement.
- A tot això s’ha unit la desconfiança sobre que els Pressupostos Generals de l’Estat siguin suficients per complir amb el dèficit pactat en el 5,3% per a aquest exercici i del 3% per 2013. A tancament de 2011, el dèficit pressupostari espanyol aconseguia el 8% del PIB.