Invertir en deute espanyol, sí o no?

Comprar deute ara?

L’estadística demostra que, en Borsa, els moments de tensió brinden les millors oportunitats per rendibilitzar els estalvis. En el cas del deute, també es compleix la màxima. Per aquest motiu, alguns gestors estimen que és bon moment per comprar deute públic espanyola, ja que és probable que en el curt termini la situació s’estabilitzi, la tensió se suavitzi i les rendibilitats que ofereix ara el Tresor espanyol es redueixin i les properes emissions surtin a tipus més baixos.

Malgrat les dificultats econòmiques, el deute espanyol és encara segura

En aquests moments d’incertesa, l’actiu més rendible és el bo a deu anys, que es negocia als mercats secundaris gairebé amb un 6% de rendibilitat. Això contrasta amb el bo alemany a aquest mateix termini, que renda un 1,7%; el francès, un 2,8%; o el suís, que amb prou feines remunera l’estalvi al 0,7%. Aconseguir un interès del 6% durant els propers 10 anys és molt atractiu, si es té en compte que el tipus oficial dels diners se situa en el 1% a Europa i que la inflació espanyola arriba a l’1,9%.

• Des del punt de vista del gran inversor (fons d’inversió o de pensions o grans institucions), comprar deute públic a llarg termini és una oportunitat. No obstant això, per als particulars pugues no ser-ho tant. El primer que s’ha de tenir en compte és la diferència entre comprar al mercat primari (quan el Tresor Públic fa subhastes) o en el secundari.

• Per a l’inversor particular, el més adequat sempre és comprar al mercat primari, ja que l’operació és molt més senzilla i més barata. Les comissions per compra al mercat primari són més baixes. Per accedir a est, l’estalviador ha d’estar atent al calendari de subhastes del Tresor per comunicar al seu intermediari la seva intenció d’invertir. Les properes col·locacions de bons i obligacions es realitzaran el 3 i el 17 de maig i el 7 i 21 de juny.

El mercat secundari dona la possibilitat de comprar títols ja emesos o de vendre els que ja té en cartera l’inversor. No obstant això, és un mercat bastant professionalitzat, car paraoperacions minoritàries (de petits estalviadors) i que no ofereix alta liquiditat. Per tot això, per a tots els interessats en deute públic espanyola, el millor és comprar al mercat primari imantenir-se a venciment.

Deute a curt o a llarg termini?

El deute públic a llarg termini és la més atractiva, des del punt de vista de la rendibilitat. En les últimes subhastes, les obligacions a 10 anys es van col·locar al 5,4%, les de 15 anys, al 6,1% i les de 30 anys, al 6%. No obstant això, és també la que més sacrificis exigeix.

Perquè de debò sigui rendible, l’inversor ha de mantenir-se fins al venciment, sense sol·licitar el seu reemborsament. Això implica fer una planificació sobre les necessitats de liquiditat en el període de vida del deute en la qual es desitgi invertir. A més, la renda fixa a llarg termini és la que més sofreix els vaivens de possibles pujades o baixades dels tipus oficials, amb el que si l’inversor necessita vendre-la abans d’hora, pot experimentar fortes pèrdues si els preus dels seus actius han baixat al mercat.

Si es manté a venciment, siguin cuales siguin les oscil·lacions quehagin ocorregut als mercats durant el termini de vida d’aquesta renda fixa, l’interès pactat es mantindrà intacte.

Per això, per als particulars resulta més aconsellable (més si cap en aquests moments en els quals la liquiditat és molt preuada) invertir en deute a curt termini. En aquest cas, no obstant això, les rendibilitats són molt més discretes. Les Lletres del Tresor a un any es van col·locar en l’última subhasta a l’1,41% i a 18 mesos, a l’1,71%. S’espera que les properes col·locacions es realitzin amb tipus superiors. Tant en Lletres com en Bons i Obligacions, el principal atractiu és la garantia de pagament per part de l’Estat, reconeguda fins i tot en la Constitució Espanyola.

En el cas dels inversors que expliquin ja amb títols de deute en la seva cartera, la millor opció és mantenir-se a venciment. Acudir al secundari suposa exposar-se a les oscil·lacions de preu diàries, molt volàtils en els últims dies. D’entrada, qualsevol títol de renda fixa (tant de deute sobirà com a privada) solament ofereix rendibilitat garantida a venciment. Si l’inversor decideix vendre abans, els preus dels seus actius poden haver caigut o pujat, en funció de determinats aspectes com els vaivens dels tipus d’interès, el creixement econòmic o la inflació.

En els últims mesos, al mercat de deute espanyol s’han registrat baixades de preus, sobretot en els actius a llarg termini. És a dir, els títols antics valen menys, per la qual cosa no seria aconsellable vendre’ls abans d’hora.

Conseqüències d’un rescat sobre el deute

Malgrat l’increment de la cosina de risc i de la desconfiança cap a Espanya, nombrosos experts confien que no hi haurà un rescat de la nostra economia. D’aquesta manera, aposten perquè en les properes setmanes o mesos se suavitza la tensió i el Tresor torni a assumir nivells de finançament més baixos. Però, què ocorreria en cas de rescat?

D’entrada, les conseqüències serien negatives tant per a l’economia com per als consumidors i estalviadors. En aquest cas, l’Estat veuria com el cost del seu deute pujaria encara més (com així ha ocorregut a Grècia o Portugal) perquè el fet en si del rescat posaria de manifest que l’economia no és capaç de generar els recursos suficients per pagar als seus creditors. El rescat implicaria l’obligació a l’Estat d’engegar retallades i exigències d’ajust encara més dures a les fins ara plantejades.

Una de les possibilitats a les quals podria arrossegar un rescat és a la sol·licitud d’una reestructuració del deute espanyol, com ha ocorregut a Grècia. En aquest escenari, molt poc probable, elspetits estalviadors podrien sofrir aquesta situació especial amb quitacions o descomptes en la valoració dels seus actius.