Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Invertir en or

Continua com un valor refugio idoni per als períodes de crisi econòmica, però implica costos addicionals pel seu manteniment i seguretat
Per José Ignacio Recio 28 de maig de 2008
Img oro
Imagen: sanja gjenero

En plena crisi financera, amb les Borses internacionals instal·lades en una gran incertesa, són nombrosos els inversors que es pregunten sobre una inversió alternativa per a aquests períodes de recessió econòmica. Una d’aquestes possibilitats és tot un clàssic: la inversió en or, una interessant opció per als qui desitgin obtenir la màxima rendibilitat dels seus estalvis, fins i tot a costa de recórrer a mercats que requereixen d’un coneixement profund. Però convé tenir en compte que, encara que l’or és un valor refugio i proporciona seguretat, no aporta dividends i implica costos addicionals pel seu manteniment i seguretat.

Oferta diversificada

Imatge: sanja gjenero

L’or és un actiu sense passiu, perfecte per a invertir en situacions amb un alt nivell d’endeutament. L’important és aprofitar les revaloracions dels últims exercicis (fins a finals de juny de 2010, va superar el 15%).

Pot comprar-se en forma de lingots (barres d’or que compten amb gairebé el 100% de puresa i els preus de la qual oscil·len entre 5.000 i 20.000 euros en funció de les seves mesures) o en títols d’accions d’empreses mineres. També es pot adquirir a través d’altres fórmules, com els certificats de dipòsits, els futurs d’or o els cada vegada més comercialitzats fons d’inversió. L’estalviador interessat pot afrontar la inversió des de diverses perspectives i aquesta és una dels principals avantatges del metall daurat per als inversors.

  • Certificats de dipòsit: constitueixen una de les formes més senzilles per a adquirir or físic en el mercat, ja que el comprador d’aquesta mena de certificats és propietari de l’or, encara que no el tingui a la seva casa ni en cap entitat financera. Què s’aconsegueix amb aquesta manera d’operar? En primer lloc, abaratir els costos de transport i manteniment que tenen aquest tipus d’operacions i, en segon lloc, reduir els riscos de robatori. Aquestes operacions estan limitades i no poden realitzar-se a través de qualsevol entitat financera, sinó que s’instrumentalitzen per mitjà de bancs d’inversió d’alta gamma especialitzats en aquesta mena d’operacions.

  • Futurs sobre l’or: una de les particularitats d’aquesta operació és que el diferencial entre compra i venda és mínim. Té alguns avantatges, com ser un producte assimilable pel petit i mitjà inversor, però igual que succeeix amb altres actius financers més tradicionals, cal estar pendent de les dates de venciment, cotitzacions…

  • Fons d’inversió: és la més usual entre totes les formes d’inversió. Són fons que inverteixen en accions de companyies mineres. No obstant això, a causa de la seva escassa implantació en el panorama financer, és una opció més arriscada que la basada en empreses que cotitzen en l’Ibex-35 o en el Dow Jones, per citar alguns exemples. La seva futura rendibilitat depèn del moment per a entrar en aquests fons i també en la seva sortida, com en la renda variable tradicional. Pot ser una opció vàlida per a èpoques de crisis, especialment en els períodes alcistes, quan la rendibilitat dels fons d’or és major que la d’uns altres.

Valoració de la seva contractació

L’or és l’únic actiu financer que no està sota el control dels governs, encara que la seva contractació és més atractiva a causa del paper que exerceix com a valor refugio en els períodes d’incertesa i recessió econòmica, per sobre dels proporcionats per altres actius financers. La compra d’aquest metall preciós, a través de les seves diferents modalitats, creix de manera notable en moments de crisi financera. Són molts els brokers internacionals que prenen posicions. A més, és una inversió que proporciona una alta liquiditat i que permet comprar i vendre sense esperes ni penalitzacions.

L’augment en el preu del metall preciós genera beneficis que fins i tot superen els dos dígits, fins al punt de convertir-se en una de les inversions més rendibles dels últims anys, per sobre de la renda variable, el mercat de bons o un altre tipus d’inversions més o menys tradicionals. L’or es defensa bé tant en escenaris inflacionistes com deflacionistes, i és un actiu “descorrelacionado” de l’evolució del dòlar.

Proporciona liquiditat i permet comprar i vendre sense esperes ni penalitzacions

Si bé la inversió en or té molts avantatges, no poden deixar-se de costat alguns inconvenients com el fet que no proporciona cap mena de dividends (com ocorre amb la compra de títols en Borsa). A més, té un manteniment complex, ja sigui perquè pot robar-se o pel cost addicional que implica dipositar-lo en les caixes fortes que tenen els bancs, un desemborsament que encareix de manera notable la inversió realitzada. Un altre aspecte que pot retreure al petit i mitjà inversor és el desconeixement sobre aquest mercat financer, des de com contractar-lo, als productes que ofereix el mercat i els pilars en què es basa l’evolució del seu mercat.

Un dels majors problemes derivats de la seva contractació és trobar una entitat que treballi en aquesta classe de mercat. En general, els més proclius a oferir-les són els grans grups bancaris internacionals, així com cert sector de la banca nacional molt especialitzat que disposa de departaments qualificats per a operar amb aquests productes.

Abans de decidir-se a invertir en or, és primordial consultar aquesta decisió amb els experts d’aquest mercat a través d’alguna entitat o intermediari financer, que seran els qui dictaminin la idoneïtat o no d’utilitzar aquests canals, en funció de les necessitats de cada client. El més aconsellable per als inversors que desconeguin aquest mercat és abstenir-se d’invertir, ja que cada producte (compra física, certificat de dipòsits o futurs) té una complexa mecànica, que ha de manejar-se de manera adequada per especialistes.

NO ES PAGA IVA

Un dels majors atractius de la compra d’or per als inversors és que està exempta d’IVA. En efecte, l’exempció de l’Impost sobre el Valor Afegit està estipulada en totes les inversions que es realitzin en el metall groc segons consta en el Capítol V de Règim Especial de l’Or d’Inversió, en l’article 140 de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit 37/1992.

A efectes pràctics, això vol dir que enfront d’altres béns, l’or manca de recàrrec per aquest concepte. Però, a més, l’inversor es pot beneficiar també del fet que l’augment de l’oferta monetària fa que el paper diners perdi valor de manera progressiva, alguna cosa que no succeeix amb aquest metall preciós, ja que no es devalua.