Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Invertir en valors “curiosos”

Els petits valors poc coneguts, d'escassa liquiditat i petita capitalització poden generar rendibilitat si se surt del mercat quan s'obtinguin plusvàlues

img_valores curiosos

Service Point Solutions, Fluidra, Lingots Especials, Natraceutical, Ren de Medici o Vertice 360 són alguns dels valors “peculiars” amb que l’inversor mitjà es pot trobar en la renda variable espanyola, i dels quals sol desconèixer tant la seva essència com a particularitats. Són, en general, petites companyies que cotitzen en Borsa i que es troben dins dels “small cups”, és a dir empreses de petita capitalització. L’estratègia que s’ha de seguir amb aquests valors per obtenir alguna rendibilitat es basa en la rapidesa, és a dir a sortir-se del mercat quan s’obtinguin plusvàlues, i mai dirigir la inversió al mitjà o llarg termini, ja que hi haurà moltes possibilitats que l’aposta resulti fallida.

La precaució és l’actitud que han de prendre els petits i mitjos inversors respecte als valors “rars” o “curiosos”, que representen un seriós perill pels menys experimentats, els qui trobaran no poques dificultats en contractar aquests títols. Un dels problemes del petit inversor, potser el primer al que hagi de fer front, és identificar el tipus de negoci al que es dediquen aquestes empreses i a quin sector pertanyen. La veritat és que són molt pocs els inversors que coneixen que Service Point Solutions, per exemple, es dedica al negoci de la reprografia digital, o que Natraceutical produeix cacao. I, encara que sembli una qüestió menor, un dels majors errors d’un inversor és apostar per empreses l’activitat de les quals o línia de negoci desconeix.

Un dels majors errors d’un inversor és apostar per empreses l’activitat de les quals o línia de negoci desconeix

Un altre problema respecte a aquests valors es troba en el fet que no tenen cap pes específic en la renda variable espanyola (la seva ponderació ni tan sols aconsegueix el 1% o 2% sobre el total), per aquest motiu pugui donar-se el cas que -en cas d’haver-la- no acompanyin una tendència alcista de l’Ibex-35 o el Mercat Continu. D’altra banda, la majoria d’aquests valors cotitza “al seu aire”, independentment del cicle borsari pel qual es travessi o de les dades macroeconòmiques. A més, no apareixen en les anàlisi tècnica i fonamental amb que els “brokers” nacionals i internacionals tracten d’orientar als inversors, la qual cosa significa que no existeixen referències fiables per realitzar una aposta per aquestes empreses. En no poques ocasions, l’opció de compra es basa en “corazonadas”, amb el consegüent perill que això suposa.

Destinats al curt termini

Entre les principals característiques dels títols “rars” o “peculiars” destaca la seva irregularitat. Es tracta de valors que es mouen a força d’impulsos en la seva cotització, i no mostren una evolució regular al llarg dels anys. Com a exemple es pot citar el cas concret de Natraceutical, que cotitza per sota dels 0,70 euros després d’haver depassat la barrera dels 2 euros fa tan sol uns anys, i es troba per sota del seu preu de sortida (el que significa que no ha estat rendible per als inversors que segueixen en el valor). Aquest cas no és un fet aïllat, per la qual cosa l’estratègia que s’ha de seguir és la rapidesa, és a dir sortir-se del mercat quan s’obtinguin unes certes plusvàlues, i mai dirigir la inversió al mitjà o llarg termini, ja que hi haurà moltes possibilitats que l’aposta acabi en un rotund fracàs.

Aquests valors es mouen per expectatives, i en períodes d’inestabilitat borsària i financera poden tenir una evolució pitjor que la del mercat

A tot això cal sumar que són les “mans poderoses” (intermediaris financers) els qui mouen els fils en la seva cotització, i davant ells poques armes queden per defensar-se. Això té la seva explicació en el fet que, en contractar-se molt pocs títols, és més fàcil “moure” les cotitzacions a l’antull dels intermediaris. A més d’aquesta circumstància, convé també anar amb compte, perquè en períodes d’inestabilitat borsària i financera aquests valors poden tenir una evolució pitjor que la del mercat, ja que alguns títols no cotitzen per plantejaments empresarials, sinó per expectatives.

Tenint en compte totes aquestes dades, el més prudent per al petit i mig inversor és no estar posicionat en aquesta classe de valors tret que ho faci per a alguna operació intradía (en el mateix dia) en la qual es pugui obtenir algunes plusvàlues. Àdhuc en aquest cas, la inversió en valors “curiosos” està indicada per a usuaris que compten amb cert grau d’experiència i familiarització amb les ordres de compra i venda, ja que encara que es poden obtenir nítids beneficis, també les pèrdues poden ser quantioses.

ESCÀS ATRACTIU ADDICIONAL

Els valors “curiosos” no ofereixen major atractiu que el que es reflecteix de la seva cotització. D’antuvi, no reparteixen cap dividend a l’accionista, ni tampoc estan en les carteres que confeccionen els diferents “brokers”, per aquest motiu l’escassa atenció que susciten comporti a la disminució en el nombre de títols contractats.

D’altra banda, no ofereixen recompenses a l’accionista, ja que la majoria d’aquests valors no són objecte de moviments corporatius encara que sí de rumors infundats que serveixen per escalfar la seva cotització. A més, tampoc estan inclosos en les carteres dels fons d’inversió. Com a conseqüència d’això, el seu valor es redueix a la mera especulació, la qual cosa els converteix en valors poc recomanables per a un inversor mitjà, sense experiència que, en general, prefereix apostar per empreses social i empresarialment consolidades que puguin reportar plusvàlues.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions