Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Javier del Reg Rodríguez, expert en Recursos Humans i autor del llibre ‘El directiu acomiadat’

Quedar-se sense treball permet explorar opcions laborals que no s'atenen en la rutina del dia a dia

La crisi s’ha convertit en un drama professional i personal per a certes persones. Entre elles, els qui han hagut de rebaixar encara més el seu nivell de vida perquè han passat de percebre un sou adequat a disposar tan sols de la prestació per desocupació. També afecta a els qui han exercit durant molt temps posats de cert prestigi professional (directius o alts executius) i ara ocupen un treball de menor reconeixement social. L’expert en Recursos Humans Javier del Reg explica com afrontar aquests canvis d’estatus en el plànol psicològic i laboral.

Executius i professionals acomiadats, que abans cobraven grans sous, ara amb prou feines perceben 1.000 euros. Com afecta aquest canvi a les seves vides?

La situació personal i laboral de l’acomiadat és dura. Els canvis d’estat anímic són constants. Per poder començar a resoldre la nova situació, cal interioritzar que aquesta no és indigna i que l’acomiadament no és un fet aïllat. El canvi d’estatus econòmic afectarà més o menys segons els objectius vitals. Si la pròpia maduresa i la de les persones que envolten a l’afectat li permeten estar lúcid respecte a les qüestions importants, superarà tard o d’hora l’ocorregut. Sempre s’obriran les portes a nous treballs.

Però hi ha persones que viuen aquesta situació amb un sentiment de “vergonya”.

És un error greu. És essencial que la persona que ha perdut la seva ocupació entengui que no és l’única, que no s’ha de sentir sola i que hi ha milers de persones en la seva mateixa situació. La sensació de fracàs o la possible entrada en una depressió són els factors que menys animen per sortir a buscar una nova ocupació. Cal ser positius i capaços de transmetre aquesta energia quan s’intenta trobar treball.

Estar l’atur pot afectar a l’autoestima si, a causa de la nova situació, es perd contacte amb les persones a els qui es veia cada dia. Com cal assumir aquesta circumstància?

Quan la relació de les persones que treballen juntes es converteix en amistat, encara que hi hagi un component jeràrquic, el dia en què s’acaba el contracte i aquest component jeràrquic desapareix pot comparar-se amb la data en què es lleven els “ruedines” a la bicicleta: es pot mantenir l’equilibri i una bona amistat, o caure. Hi ha tres posicions: els qui de debò senten l’acomiadament i mantenen la mateixa relació, els qui veuen aquest canvi com una possibilitat d’ascens i els qui es fan invisibles mentre esperen per conèixer al nou cap. Dels dos últims grups no s’han d’esperar, a curt termini, signes d’amistat. En tot cas, cal ser conscients d’aquesta possibilitat i preparar-se per sofrir el menys possible.

Com cal explicar aquest canvi d’estatus als fills? Ells mateixos poden veure’s afectats per la nova situació: canvi de col·legi, vacances en condicions més modestes…

“Abans de parlar amb els fills cal conèixer a fons quins són les condicions econòmiques i expectatives materials reals”

Els fills, en general, responen a l’acomiadament del pare o de la mare conforme al seu grau de maduresa i al tipus d’educació i de valors que s’hagin compartit amb ells. Pot ser una tragèdia o un fet que una més a la família. Si són petits i conèixer la situació no els aportarà gens, no cal dir-li-ho perquè no ho entendran. Però si són majors, cal reunir-los i comunicar-los la nova situació. Abans, és imprescindible conèixer a fons quins són les condicions econòmiques i expectatives materials reals (indemnització, temps d’atur , estalvis, possibilitats reals de trobar nova ocupació…) per tenir respostes concretes a les preguntes que, sens dubte, faran els fills.

La nova situació afecta en ocasions a les relacions de parella. Algunes persones se senten fins i tot menys atractives a causa de la pèrdua d’estatus professional.

Hi ha qui afronta la “visita” a l’oficina de l’INEM com alguna cosa indigne i amb una sensació estranya entre neguit i por a ser “descobert” per algun veí o conegut. Es pregunten, fins i tot, què pensarà el conserge del portal en veure’ls sense vestit. Però en les relacions amb la parella, el problema no radica tant en l’acomiadament en si, com en la fase de la vida professional en què ens trobem. Un moment complicat és la franja entre els 40 i els 50 anys. En aquesta etapa, no són rars els casos de parelles en situacions que ja estan deteriorades, amb el que l’acomiadament precipita la separació, però en general no té per què ser així. És habitual que la parella es bolqui en l’altre i li ajudi a superar una situació problemàtica. Només relacions poc estables o ja trencades per endavant trontollen en una situació estresante.

Quan cal començar la cerca d’una nova ocupació?

“Cal començar a buscar ocupació immediatament, quan estan frescos els contactes”

La millor decisió és fer-ho immediatament. La cerca d’ocupació comença amb la comunicació de la nova situació a la xarxa de contactes professionals, clients i amics. Per molt bona que sigui una persona en la seva professió, el temps va en contra. Cal esforçar-se al màxim de manera immediata, quan estan frescos els contactes. La memòria del mercat és molt curta.

Es tendeix a buscar treball en empreses i funcions similars a les realitzades en l’últim treball. No obstant això, una altra possibilitat és intentar canviar de sector.

No s’hauria de pensar que l’única manera de guanyar-se la vida és continuar amb les labors desenvolupades en els últims anys. Hi ha moltes portes i opcions que no s’exploren a causa de la rutina del treball del dia a dia. Aquest és un bon moment per fer-ho. També es pot reflexionar sobre la pròpia preparació: reciclatge, formació addicional…

Abans parlava d’aprofitar les xarxes de contacte. És aquest el mètode més adequat per trobar ocupació en l’actual conjuntura?

“El currículum permet transmetre les virtuts o la preparació, però la xarxa de contactes és més eficaç per trobar ocupació”

El currículum és un document que permet transmetre a les empreses, o a tercers desconeguts, les virtuts, preparació o experiència professional, per la qual cosa hauria d’actualitzar-se, però tampoc pot considerar-se la millor eina de cerca d’ocupació. Es considera més eficaç la xarxa de contactes.

Com es gestionen amb eficàcia aquestes xarxes?

Cal cuidar-les al llarg dels anys. Són contactes professionals amb els quals potser hi hagi cert grau d’amistat, però en cap cas s’ha de creure que és possible cridar a algú a qui no s’ha atès en tres o quatre anys i esperar que es posi al telèfon i, a més, es preocupi. Cal cuidar les relacions i, si no s’ha fet, caldria començar el procés de recuperació. Si es perd l’ocupació, és molt important que els contactes, almenys els més importants o significatius, no s’assabentin de la situació per tercers.

MESURADES DE XOC

En quedar-se en atur, els esforços se centren a intentar que el nivell de vida es ressenti el menys possible. Algunes mesures per complementar el segur de desocupació són:

  • Invertir bé la indemnització: cal intentar treure alguna rendibilitat a aquests diners amb una inversió segura. Si no es tenen grans estalvis, s’ha de fugir de la Borsa i recórrer a productes com els dipòsits o els fons d’inversió de renda fixa.
  • Llogar el segon habitatge: si es té un segon habitatge (una casa en la serra, un apartament a la platja…), es pot llogar per obtenir ingressos extres.
  • Canvi d’habitatge: en casos extrems (si hi ha escasses possibilitats de trobar ocupació en el curt termini), es pot vendre o llogar l’habitatge habitual i arrendar o adquirir una altra més econòmica.
  • Reducció de despeses: convé analitzar quin és l’estructura de despeses familiar, quines partides es poden reduir i quins eliminar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions