Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La “clàusula de l’arrodoniment”, una pràctica abusiva

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 30deMarçde2002

Avui dia el préstec hipotecari és un instrument imprescindible per facilitar als ciutadans l’accés a l’habitatge digne a la qual la Constitució espanyola ens dona dret (article 47). Els elevats preus del mercat immobiliari impossibiliten un pagament al comptat i obliguen a finançar la seva adquisició a través d’una hipoteca que ens uneix a l’entitat de crèdit per un llarg lapse de temps (en molts casos 20 o 25 anys, però també 30, 35 i fins i tot 40 anys), de la qual resulten no solament les obligacions derivades del préstec hipotecari sinó moltes altres que es van creant a l’abric d’aquesta operació: comptes corrents amb les seves corresponents targetes, domiciliació de nòmines, assegurances de vida o amortització, plans de pensions i altres productes que demostren que el préstec hipotecari és, per a les entitats de crèdit, a més de rendible, un instrument de fidelització dels clients.

Un préstec hipotecari es pot contractar a tipus d’interès fix o a tipus d’interès variable, però la denominada “clàusula d’arrodoniment” només s’aplica en préstecs hipotecaris a tipus d’interès variable. La finalitat del conveni de variació de tipus d’interès és intentar mantenir durant la vigència del contracte l’equivalència de les prestacions inicials entre ambdues parts que podria veure’s pertorbada per la modificació del preu del diner que sens dubte va a produir-se al llarg de la vida del préstec. No obstant això, lluny d’aquesta lloable fi estan els “pactes d’arrodoniment a l’alça” mitjançant els quals es determina que, al moment de la revisió, al tipus d’interès oficial previst (Míbor, Euríbor o un altre) se li sumarà el diferencial pactat en l’escriptura (+0,5, +0,75, +1, etc) i a la xifra decimal resultant se li arrodonirà a l’alça al més propera cambra o fracció de punt.

L’origen de la “clàusula d’arrodoniment” està en les dificultats que existien fa anys per realitzar càlculs amb decimals. Aquesta raó manca de sentit en l’actualitat tenint en compte els mitjans tecnològics amb què expliquen les entitats de crèdit, tal com ha demostrat la pacífica introducció de l’euro a Espanya que no és una altra cosa que un sistema monetari decimal. No obstant això, la il·legalitat de la clàusula d’arrodoniment no deriva del caràcter obsolet de la seva justificació, sinó del desequilibri que injustificadament causa en perjudici del consumidor posat que no es preveu al més propera cambra o fracció de punt, sigui a l’alça o a la baixa, sinó sempre a l’alça, és a dir, en perjudici del consumidor.

Aquest tipus de clàusules infringeix clarament la normativa de protecció al consumidor que estableix un sistema pel qual ha de reputarse com a abusiva i, per tant, tenir-se per no posada, tota clàusula que causi en perjudici del consumidor un desequilibri injustificat entre els drets i les obligacions de les parts. A aquesta previsió general de declaració d’ilicitud d’aquests pactes s’uneix la concreció, a través d’una llista ejemplificativa, de models de clàusules que han de ser considerades invàlides. La inclusió en aquesta llista d’aquesta clàusula seria una bona sortida per al compromís adquirit pel Govern d’acabar amb l’anomenada “clàusula d’arrodoniment”, tal com va anunciar fa uns dies el Vice-president econòmic, Rodrigo Estona, en resposta a una pregunta formulada pel senador de l’Entesa Catalana de Progrés, Ramón Espasa.

La clàusula d’arrodoniment a l’alça és, a més d’un pacte èticament reprotxable, absolutament contraria a l’exactitud i transparència que ha de regir en matèria de preus dels béns i serveis i infringeix clarament la normativa de protecció al consumidor tal com va ser reconegut l’11 de setembre de 2001 pel Jutjat de 1ª Instància número 50 de Madrid que, acceptant les tesis defensades per l’Associació d’Usuaris de Banca (Ausbanc), va declarar contrària a dret la clàusula d’arrodoniment en préstecs hipotecaris establerta per Caja Madrid en els seus contractes, si bé ha estat recorreguda per la caixa demandada.

Al marge d’aquest necessari reconeixement judicial resulta veritablement significativa el calorós acolliment i decidit suport a la iniciativa dels propis ciutadans i de la classe política. En defensa d’aquest interès general, Ausbanc ha presentat demandes contra diverses entitats que mantenen en les seves ofertes la “clàusula d’arrodoniment”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions