Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La cobertura de l’atur a Espanya s’eleva fins als nivells previs a la seva última reforma

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 31deMarçde2002

La taxa de cobertura de desocupació va créixer l’any passat quatre punts de mitjana a Espanya, la qual cosa va suposar un increment de la despesa del 10%, segons dades del Ministeri de Treball. El passat mes de desembre el 58,5% dels aturats a Espanya cobrava algun tipus de prestació per desocupació, de manera que la cobertura de l’atur se situa prop dels nivells previs a l’última reforma, efectuada pel Govern del PSOE a principis dels noranta.

El creixement dels pagaments ha fet sonar les alarmes en el Ministeri d’Economia, que veu perillar el dèficit zero assolit pel Govern i que troba una sòlida base de recolzo en els aproximadament 3.000 milions d’euros de superàvit que presenten els comptes de l’INEM en la cobertura de l’atur. Aquest superàvit és la diferència entre el pagament de les quotes de treballadors i empresaris i la despesa en prestacions i subsidis als aturats de l’INEM.

L’any passat, la xifra mitjana d’aturats amb algun tipus de cobertura econòmica es va situar en el 56,6%, és a dir, 867.000 aturats -exclosos els que perceben el subsidi especial agrari- dels 1.530.000 aturats registrats. La xifra ha crescut uns set punts sobre les registrades en els últims anys de la passada dècada i continua una tendència creixent, ja que en el mes de desembre s’elevava ja al 58,5%.

El nivell aconseguit està ja proper als registrats a principis de la dècada dels anys 90, que van anar el desencadenant de la gran reforma de la desocupació duta a terme pels socialistes, qualificada pels sindicats com el decretazo. El seu contingut va permetre en tan sols tres anys reduir fins al 50% la cobertura, després d’endurir radicalment les condicions d’accés a tal prestació.

Sense retallades

Tant el ministre d’Economia, Rodrigo Estona, com el de Treball, Juan Carlos Aparicio, han assegurat que no es van a retallar les prestacions de desocupació en la reforma que el Govern vol engegar en les properes setmanes, i que encara no ha estat presentada als sindicats per a la seva discussió i posterior negociació. Per reduir la despesa, l’Executiu sembla haver optat per treure de l’atur al major nombre de treballadors que cobrin qualsevol tipus de prestació, per la senzilla via d’incentivar la seva tornada al mercat laboral.

Una de les principals mesures que està ultimant el Govern és pagar part de la prestació d’atur a aquells aturats majors de 45 anys que acceptin un treball poc atractiu per la seva baixa remuneració, fins que finalitzi el seu teòric dret a la mateixa. Es tracta d’un col·lectiu que sol esgotar amb freqüència el seu dret a cobrar de l’INEM. Una altra línia d’actuació se centrarà a afavorir el manteniment de les dones al mercat de treball després de la seva maternitat, bonificant durant un període de dos anys les seves quotes a la Seguretat Social.

L’alta rotació al mercat laboral espanyol -un 32% dels treballadors té algun tipus de contracte temporal- està en l’origen de l’augment de les prestacions de l’INEM. Quan sembla haver fracassat la política del Govern d’elevar els contractes indefinits, ara va a intentar aquesta nova fórmula, que comporta també incentius per afavorir la mobilitat geogràfica perquè els aturats acceptin ocupacions fora del seu lloc de residència.

Polèmica sobre el foment

Els sindicats retreuen al Govern que destini al capítol de foment de l’ocupació 3.021 milions d’euros -segons recull el projecte de pressupostos de l’INEM de l’any passat- i no a la cobertura de l’atur. Per això adverteixen que no van a acceptar gens que no sigui un augment de la cobertura.

Mentre CC.OO. al·lega que només un petit percentatge dels aturats esgota el cobrament de la prestació per desocupació, UGT retreu a l’Executiu que pretengui estalviar despeses a costa dels més desfavorits i reitera que si els treballadors no accepten una ocupació fora del seu lloc de residència és perquè no reben ofertes de treball estables i pel problema de l’habitatge. D’altra banda, les dades elaborat pel Ministeri de Treball revelen que l’augment de la despesa en prestacions l’any passat es va deure, en part, a un augment de les retribucions, que van créixer en un 2,7% per persona i dia. Aquesta xifra és inferior a l’increment dels preus, que es va situar en el 3,4%. En concret, els beneficiaris del nivell contributiu van percebre una mitjana bruta de 20,86 euros diaris, enfront dels 20,31 euros de l’any anterior.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions