Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Comissió Europea reforçarà la supervisió del sistema financer

L'objectiu d'aquesta mesura és prevenir noves crisis financeres com l'actual

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 24deSetembrede2009

La Comissió Europea (CE) va presentar a Brussel·les un conjunt d’iniciatives legislatives per reforçar la supervisió del sistema financer europeu amb l’objectiu de prevenir noves crisis com l’actual. Aquests plans han estat fets públics en vespres de la celebració en Pittsburgh (Estats Units) del cim del G-20, amb la pretensió d’exercir un paper de lideratge del sistema financer internacional.

El president de la CE, José Manuel Durao Barroso, va explicar que amb aquestes intervingudes es vol “protegir als contribuents europeus del succeït l’any passat, quan els Governs van haver d’injectar a la banca milers de milions d’euros”, i servir d’inspiració per a la reforma financera global.

L’Executiu comunitari aposta per un conjunt de disposicions que entraran en vigor en 2010 i que garanteixen que els Vint-i-set apliquin les mateixes mesures de supervisió. Després de descartar-se un únic supervisor europeu amb autoritat per imposar-se als reguladors nacionals, perquè els socis de la UE no ho admetien, la fórmula que es perfila és bicèfala. D’un costat, una entitat encarregada de detectar situacions de risc a gran escala, que podrien posar en perill el sistema en general. D’un altre, un grup de supervisors de rang supranacional per a la banca, les assegurances i els mercats de valors, amb poders limitats encara que amb certes prerrogatives per destriar en casos de disconformitat entre reguladors nacionals.

Entitats supervisores La primera d’aquestes entitats, el denominat Comitè europeu de Riscos Sistèmics (ESRB, per les seves sigles en anglès), tindrà com a funció analitzar tota la informació macroeconòmica disponible i emetre alertes i recomanacions als Estats membres afectats, en cas de detectar riscos. Els receptors de l’advertiment hauran de comunicar les mesures adoptades i, si es decideix no fer-ho, hauran de donar explicacions.

El comissari d’Assumptes Econòmics i Monetaris, Joaquín Almunia, va restar importància al fet que les recomanacions d’aquest òrgan no vagin a ser vinculants i es va mostrar convençut que els socis les seguiran.

Per a l’engegada d’aquest organisme, es partirà de l’estructura del Banc Central Europeu (BCE), que controlarà el Secretariat i en el qual també estaran representats els bancs centrals dels 27 Estats membres.L’Executiu comunitari aposta per mesures de supervisió comunes als 27 estats membres

La segona de les entitats és el Sistema Europeu de Supervisors Financers (ESFS), una xarxa composta pels organismes nacionals de supervisió i tres noves autoritats comunitàries especialitzades en banca, borsa i assegurances. Per crear les tres autoritats, es partirà dels actuals comitès europeus de supervisors bancaris (CEBS), borsaris (CESR) i d’assegurances (CEIOPS), als quals es donaran noves competències.

La seva funció serà redactar esborranys de propostes sobre regles comunes (que hauran de convalidar, en tot cas, els òrgans comunitaris amb poder decisori); facilitar l’intercanvi d’informació entre els supervisors nacionals i intervenir en casos de discrepàncies, executar una supervisió directa sobre les agències de qualificació i coordinar i adoptar un determinat rang de disposicions en situacions de crisis.

Límits a les cosines dels banquers

La Unió Europea (UE), que vas agafar al cim del G-20 en Pittsburgh representada per Suècia -presidència de torn-, Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Espanya i Països Baixos, pressionarà perquè el fòrum es comprometi a limitar les cosines dels banquers que van contribuir a l’esclat de la crisi perquè incentivaven l’assumpció de riscos per aconseguir beneficis a curt termini.

Els Vint-i-set també estudien demanar que s’imposin sancions als bancs que paguin primeres excessives als seus directius perquè, com va explicar el president de torn de la UE, el suec Fredrik Reinfeldt, “no podem acceptar que els beneficis dels bancs siguin privats i que les seves pèrdues hagin de ser assumides pels contribuents”.La UE demanarà que s’imposin sancions als bancs que paguin primeres excessives als seus directius

A més, els líders analitzaran com complir els objectius acordats en l’última reunió del G-20 a Londres pel que fa a la supervisió financera internacional, la gestió de les fallides de grans entitats, la regulació dels fons ‘hedge fund’ o la valoració de les agències de qualificació de riscos, a les quals es culpa de no haver detectat la situació que s’aveïnava als mercats internacionals.

Un altre dels temes que s’abordaran en el cim és el compromís que haurien d’assumir els països més desenvolupats amb els més pobres per ajudar-los a afrontar el canvi climàtic. La UE demanarà ser solidaris amb els estats menys desenvolupats perquè tots puguin complir amb l’objectiu de reducció de gasos d’efecte hivernacle. La Comissió Europea estima en 100.000 milions d’euros anuals el cost per aconseguir reduir de forma significativa les emissions de gasos contaminants en el període 2012-2020 i proposa que els Vint-i-set aportin 15.000 milions.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions