Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La facturació del Comerç Just espanyol superarà enguany els 1.000 milions de pessetes

Aquesta activitat compta ja a Espanya amb 31 associacions, 100 professionals, 1.500 voluntaris i 62 punts de venda

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 26deDesembrede2001

A pesar que el Comerç Just espanyol (CJ), encara està lluny de la maduresa d’altres països europeus, comença a experimentar un lent però sostingut creixement com demostra el fet que enguany les seves vendes superaran els 1.000 milions de pessetes, quan en 1993 rondaven a penes els 16 milions. En l’actualitat, a Espanya existeixen 31 associacions, 100 professionals, 1.500 voluntaris, i 62 punts de venda permanents (en 1995 eren només 3), tots ells dedicats a aquesta mena de comerç.

El Comerç Just no és una altra cosa que pagar “el que correspon, establir una relació comercial equitativa”. En general, els productes “justos” tenen fama de ser molt cars, cosa que és veritat quan es tracta d’aliments però de cap manera quan són productes artesanals.

Així ho assenyala Fernando Contreras, cap de l’àrea de Distribució d’Intermón Oxfam, una de les organitzacions no governamentals espanyoles amb major tradició en aquest àmbit. I ho recalca Pablo Cabrera, president de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ), que apunta una doble recepta preventiva enfront de la febre compradora que ens envaeix. Primer, “pensar-s’ho dues vegades abans d’anar a gastar les més de 100.000 pessetes que cada espanyol desemborsarà en mitjana aquest nadal”. I segon, “elaborar una llista de les compres realment necessàries i derivar algunes a les botigues de Comerç Just”.

Etiqueta de garantia

El CJ s’ha demostrat ja com una eficaç eina de cooperació, però a Espanya té encara bastantes assignatures pendents. La primera, l’expansió de la seva incipient entrada en els circuits comercials habituals, on podria arribar al gran públic i impulsar un autèntic “cercle beneficiós”: més conscienciació, més compres, més productors del Sud afavorits, més desenvolupament en les seves comunitats, més i millor producció…

El segon gran repte, en el qual ja treballa la Coordinadora Estatal, és la fixació d’una “etiqueta de garantia social” que identifiqui els productes davant el consumidor i succeeixi al “Just Aquí” que ara avala a les botigues. El tema és complex i va a poc a poc, reconeix Contreras, perquè precisa de receptivitat “per part de les empreses”. Però “és una línia d’avanç i s’haurà d’imposar”, rebla.

Confusió i mandra

Cabrera afegeix per la seva part altres dos desafiaments. Un, desmuntar la “mentida que el Comerç Just és més car”, quan només els articles d’alimentació tenen un preu “una mica més” alt; “acosta’t a comprar artesania a qualsevol zona comercial, i comprovaràs que la nostra és més barata”, adverteix. I un altre, la “vaguería” del possible consumidor, que s’aferra a l’argument de les “poques botigues de CJ per a no desplaçar-se”, quan només necessitaria fer-ho de tant en tant; és a dir, com fa ara a altres comerços.

Per a remeiar aquella confusió i aquesta mandra, les ONG que es dediquen al Comerç Just (entre elles Intermón, Idees i Alternativa 3 sumen el 70% de la facturació, però no desmereixen Emaús-Erein, Equimercado, Hirugarren Mundua ta Bakea-Paz i Tercer Món, Mercadeco, Setem, Sodepaz, Solidaritat Internacional, etcètera) no han deixat d’acudir a les noves tecnologies. Tant en l’àmbit sensibilitzador, a través de la pròpia web de la Coordinadora Estatal (www.e-comerciojusto.org), com en el purament comercial.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions