Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La incapacitació judicial d’un familiar malalt

És una mesura cautelar adoptada en interès exclusiu de la persona malalta, per a d'aquesta forma tutelar les seves decisions fonamentals pel que fa a la seva esfera patrimonial i personal.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 30deSetembrede2003

El cada vegada major increment de la longevitat, motivat pels avanços mèdics i per una elevada cultura higienicosanitària, alimentosa, etc., fa que sigui freqüent trobar en el nostre entorn familiar amb persones ancianes que pateixen alguna malaltia que els suposa un minvament de les seves facultats psíquiques, com per exemple el mal d’Alzheimer.

Quan això succeeix, s’ha d’afrontar la decisió d’incapacitar judicialment o no la persona que pateix la malaltia. Es tracta , moltes vegades, d’una elecció difícil en la qual els sentiments afectius juguen una important basa. S’ha de considerar que la incapacitació judicial està prevista en l’Ordenament Jurídic com una mesura de protecció per al presumpte incapacitat. Cal tenir en compte que a partir de la sentència d’incapacitació, i segons l’abast i efectes d’aquesta, l’incapacitat no podrà alienar, per exemple, béns immobles. És a dir, es tracta d’una mesura cautelar adoptada en interès exclusiu de la persona malalta, per a d’aquesta forma tutelar les seves decisions fonamentals pel que fa a la seva esfera patrimonial i personal.

Si s’adopta la decisió de sol·licitar la incapacitació, sorgeix una situació de procediment judicial, regulat en els articles 748 i següents de la Llei d’Enjudiciament Civil.

.- Resulta jutge competent el de Primera Instància del lloc en què resideixi la persona a la qual la declaració se sol·liciti.

.- La declaració d’incapacitat poden promoure-la el cònjuge o qui es trobin en una situació de fet assimilable, és a dir, els descendents, els ascendents o els germans del presumpte incapaç. El Ministeri Fiscal promourà la incapacitació si les persones citades amb anterioritat no existissin o no l’haguessin sol·licitat.

.- A més d’això, qualsevol persona està facultada per a posar en coneixement del Ministeri Fiscal els fets que puguin ser determinants de la incapacitació. Especial obligació de comunicació la tenen les autoritats i funcionaris públics que, per raó dels seus càrrecs, coneguessin l’existència d’una possible incapacitació.

.- El presumpte incapaç pot comparèixer en el procés amb la seva pròpia defensa i representació. En cas contrari serà defensat pel Ministeri Fiscal, si aquest no hagués promogut el procés.

.- Mai es decidirà sobre la incapacitació sense previ dictamen pericial metge, acordat pel tribunal.

.- El tribunal ha d’examinar per si mateix, és a dir en persona, al presumpte incapaç, i haurà de sentir als seus parents més pròxims.

.- La sentència que declari la incapacitació determinarà els límits i extensió d’aquesta, així com el règim de tutela o guarda al fet que hagi de quedar sotmès l’incapacitat, i es pronunciarà, en el seu cas, sobre la necessitat d’internament.

.- El tribunal nomenarà a més a la persona, o persones, que hagin d’assistir o representar a l’incapaç i vetllar per ell.

.- La sentència d’incapacitació no impedirà que, sobrevingudes noves circumstàncies, pugui instar-se un nou procés que tingui per objecte deixar sense efecte o modificar l’abast de la incapacitació ja establerta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions