Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La inscripció d’un naixement en el Registre Civil

El registre és important perquè garanteix la protecció jurídica a les persones que s'inscriuen
Per Itxiar Abad 16 de agost de 2005

Registrar un naixement, a més d’obligatori, comporta una sèrie d’avantatges en implicar el reconeixement de la personalitat jurídica de l’individu i la seva capacitat per a obrar, que serà més àmplia conforme passin els anys. Aquest reconeixement garanteix que terceres persones no puguin infringir la seguretat jurídica de qui s’inscriu. A l’hora d’efectuar el registre d’un naixement, és necessari presentar una sèrie de documentació i convé tenir en compte que el nom que els progenitors imposen al seu fill o filla està subjecte a les regles previstes en els articles 54 de la Llei del Registre Civil i el 192 del Reglament del Registre Civil. Aquests preceptes regulen, entre altres, noms que puguin perjudicar la persona (Caín), diminutius col·loquials (Nacho) o vocables abstractes o de fantasia (Papallona).

La importància de registrar un naixement

El Registre Civil dóna fe dels fets que estan inscrits per llei en ell. Aquests són: l’estat civil de les persones, el naixement, el nom i els cognoms, el matrimoni, la defunció, les indicacions del règim econòmic-matrimonial, la nacionalitat i el veïnatge.

Francisco Lledó, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Deusto, assenyala la importància d’inscriure un naixement en el Registre Civil: “És la manera de reconèixer la personalitat jurídica, la capacitat d’obrar de les persones i els drets que poden començar a exercir a partir d’aquest moment, encara que fins no aconseguir la majoria d’edat la capacitat d’obrar la tenen els seus tutors”. En paraules de Lledó, la inscripció pretén “deixar constància de l’estat civil de les persones des que neixen fins que moren”, objectiu important perquè garanteix la seguretat i la protecció jurídica enfront de tercers.

Exemples pràctics de la importància d’inscriure un naixement són la possibilitat de celebrar contractes com el matrimoni, una vegada complerts els divuit anys.

Límits a la llibertat d’elecció del nom

Encara que l’Article 54 de la Llei del Registre Civil recull que no pot imposar-se al nascut un nom traduït a una altra llengua, sí que permet substituir-lo per “el seu equivalent onomàstic en qualsevol de les llengües espanyoles”.

A més, aquest article determina que “queden prohibits els noms que objectivament perjudiquin la persona, així com els diminutius o variants familiars i col·loquials que no hagin aconseguit substantivitat, els que facin confusa la identificació i els que indueixin en el seu conjunt a error quant al sexe”. D’aquesta forma, noms com Skylab (nom d’una estació espacial estatunidenca), Cheyenne (tribu de pellroges d’Amèrica del Nord), Caín o Judes, no estan admesos per considerar que podrien afectar la “dignitat de la persona.

Respecte als diminutius i variants col·loquials, la Llei del Registre Civil va acabar admetent noms que, a força d’ús, van deixar de relacionar-se amb el nom propi del qual deriven, com Sandra, Mariola, Daura, Feina o Lola. No obstant això, la sol·licitud d’uns altres com a nom autònom continua sent rebutjada (Txema, Charo o Nacho).

D’altra banda, la prohibició de vocables que no deixen clar a quin sexe es refereixen no aconsegueix Trinidad, Consuelo, Cruz, Oblit, Sagrari o Alba, que solien emprar-se per a designar tant a homes com a dones, però sí a uns altres, com Aimar per a dona.

Nombre de noms i vocables estrangers

L’Article 192 del Reglament del Registre Civil posa l’accent en el nombre de noms: “No es podran imposar més de dos noms simples, que s’uniran per un guió, o més d’un compost”, per la qual cosa declara inadmissible María Mar i Cel i Josemaría, però permet María-Maricel i José María.

A més, aquest precepte permet els noms estrangers: “Si tinguessin traducció usual a qualsevol de les llengües espanyoles, es consignaran en la versió que triï qui hagi d’imposar el nom”. Quant als cognoms, la Llei adapta la seva grafia a l’espanyol per a acomodar-la a la pronunciació de l’idioma original, però no els tradueix.

Noms abstractes o de fantasia

Després de diverses modificacions introduïdes en 1980, la Llei del Registre Civil permet “noms de personatges històrics, mitològics, llegendaris o artístics, noms geogràfics i, en general, noms abstractes o de fantasia, per a la interpretació de la qual ha de tenir-se en compte la realitat social, cultural i política actual del nostre país”. Per això la Llei accepta vocables com a Papallona, Espurna-Mercedes o Mauré, nom comú masculí que designa una classe de tela.

Altres canvis en aquell mateix any estableixen que en principi no poden considerar-se extravagants, impropis de persones ni subversius els noms que es refereixin a valors regits en la Constitució, després s’admet, per exemple, Llibertat.