Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La lectura és la tasca ideal dels nens a l’estiu, diuen educadors i psicòlegs

Aposten pels llibres amens enfront del quadern de vacances amb deures

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 02deJuliolde2002

Educadors i psicòlegs es decanten per la lectura plaent com a principal tasca per als nens durant l’estiu. Excepte quan hi ha algun dèficit escolar concret i recomanacions especials per part del professorat, els nens de fins a dotze anys treballen quan llegeixen.

Molts centres escolars lliuren, no obstant això, el clàssic quadern de vacances, que ha de prendre’s com una guia i “no com una esclavitud”, afirma Luis Felipe Hernández, director d’ensenyament infantil i primària en el Col·legi Alemany Sant Albert Magne de Sant Sebastià. Aquest professor recomana als nens de fins a dotze anys llegir i escriure de 15 minuts a mitja hora al dia durant l’estiu. “Facin o no el llibre de deures de vacances, els nens venen nets al setembre i les dues primeres setmanes cal dedicar-les al repàs”.

“Si la família es va quinze dies de vacances és millor oblidar-se aquest temps dels deures”, assegura Ane, professora a un altre centre escolar. Els que sí han de portar-se tasca són els pares. “Cal propiciar moments de trobada distesa amb els nostres fills”, diu la psicòloga familiar Arantza Belastegui. “Els nens tenen avui molts béns materials però poca dedicació per part dels seus pares”.

Trobar petxines i crancs a la platja és una gran forma d’aprenentatge. “L’estiu és un temps propici para gairebé tot. Per obrir-se a noves experiències i per realitzar activitats sense estar tan subjectes al rellotge. Però no hi ha oblidar que per arribar a la platja es necessita organització”.

Deures, sí o no?

Els exàmens de setembre, en el cicle educatiu que va fins als dotze anys, han desaparegut. “Si estudiar a l’estiu va tenir en algun moment justificació, va anar per l’existència dels exàmens de setembre”, afirma el psicòleg Juan Carlos Alonso. “Aquestes proves no eren en general efectives, perquè els qui no havien treballat suficient durant el curs tampoc ho feien a l’estiu”.

En opinió d’aquest expert, els deures serien necessaris en els casos en què existeixin dificultats d’aprenentatge. “Han d’establir-se reptes concrets, per exemple, aprendre’s les taules de multiplicar; realitzar exercicis en sessions intenses i poc duradores (de 15 minuts a 1 hora com a màxim, segons edats) i realitzar-los a primera hora, perquè els nens sentin que la resta del dia és lliure”.

Agenda atapeïda

L’agenda dels nens és cada vegada més atapeïda. Cada vegada realitzen més activitats tant dins com fora de l’escola (idiomes, esports …). “Està bé que els nens realitzin activitats, però intentant compaginar les necessitats dels pares amb les dels nens”, explica Belastegui.

Per a Juan Carlos Alonso, les activitats estiuenques són un signe dels temps. “Poden satisfer la necessitat d’oci compartit dels nostres fills, ajudar-los a fer amics o donar-los autonomia, però no han d’entendre’s només com una manera de col·locar als nens”, diu. “Sense pretendre jutjar a cap pare, cal reflexionar i preguntar-nos si estem disposats a compartir el nostre temps lliure amb els fills”.

D’aquesta mateixa manera opina Arantza Belastegui: “l’ideal és conjugar les activitats més ordenades amb una trobada entre pares i fills distès. Si els pares treballen moltes hores de dilluns a divendres, no poden dedicar el cap de setmana només a netejar la casa”. Trobar l’equilibri és el difícil. “Hi ha mares que no treballen i per un cert sentit de culpa no manen als seus fills als grups de temps lliure. Si es cobreixen els interessos personals s’atendrà millor als fills. També hi ha professionals que acaben de treballar a mitjan tarda i no dediquen temps lliure als fills”.

Les circumstàncies no són molt favorables. “Els pares i mares treballen molt”, diu la psicòloga. “Però una vegada que són conscients que l’educació dels seus fills requereix dedicació, caldria oferir facilitats. Per exemple, poder prendre a l’estiu un mes sense sou o adaptar alguna cosa els horaris en funció dels fills”.

L’estiu també pot generar tensions extra, per la demanda de major llibertat per part els fills majors o pel temps que passen els petits a casa. Per evitar-ho, segons el parer d’Alonso, convé compatibilitzar els temps d’oci familiars amb temps d’oci individual. “L’estiu ha de ser un moment de gaudi personal i de major comunicació amb els fills”, diu.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions