Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La loteria per Nadal

No hi ha cap sorteig que reparteixi tant diners ni tants premis com el que se celebra a Espanya cada 22 de desembre
Per nuria 22 de desembre de 2003

Qui no ha somiat alguna vegada amb ser milionari? Qui més i qui menys confia en la sort i juga a la loteria en les dates nadalenques. Enguany el preu de les il·lusions superarà els 120 euros per família. L’Organització Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat ha posat a la venda 190 sèries, deu més que l’any passat. Són 125 milions de dècims i, encara que sembli difícil aixecar el llistó de l’any passat, pràcticament s’ha venut tota l’emissió. Si vol resultar agraciat, l’estadística demostra que comprant a Madrid o a Barcelona serà més fàcil que li toqui la Grossa, 10.000 euros “a l’euro”, i si adquireix terminacions en cinc tindrà més “possibilitats” de cobrar el reintegrament.

Cada any es juga més

Un any més l’Organització Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat (ONLAE) ha batut el seu propi rècord amb l’emissió de 2.508 milions d’euros per al Sorteig Extraordinari de Nadal. Des del mes de juliol estan a la venda 190 sèries, deu més que l’any passat, de 66.000 bitllets diferents (del 00000 al 65999), és a dir, 125,4 milions de dècims de 20 euros.

El segon sorteig més important és el Sorteig Extraordinari del Nen. L’any 2002 es van posar a la venda 40 sèries, per un valor de 721,2 milions d’euros i es va obtenir una recaptació de 525,4 milions d’euros, un 0,27% més que l’exercici passat.

El sorteig per excel·lència és el del 22 de desembre, el de Nadal, perquè destina a premis el 70% de l’emissió, la qual cosa suposa aquesta vegada 1.755,6 milions d’euros. “Més o menys un 25% de la recaptació anual de l’ONLAE en tots els seus jocs”, explica César Palazuelos des de l’ONLAE.

El 30% de la recaptació que no es reparteix en premis queda per al pagament de comissions als punts de venda, despeses d’administració, i per al Tresor Públic, de manera que el 25% de la venda- d’aquesta i de tota la Loteria Nacional- passa a engrossir les arques de l’Estat. A més, els premis de l’ONLAE estan exempts d’impostos. “Una altra cosa són els rendiments que s’obtenen amb la inversió d’aquests capitals que, igual que altres guanys, han de ser declarats”, explica Palazuelos.

Les xifres són de mareig. En el sorteig de Nadal es reparteixen gairebé vint milions de premis (19.796.100) i “cada any es juga més”, testifica Mª Pilar Ortí, titular de l’Administració de Loteries número 1 de La Sénia (Tarragona). Ella ho nota en les vendes i els números avalen la seva apreciació: segons l’INE, en 2001 cada espanyol va comprar loteria per a aquest sorteig per import de 46,9 euros; l’any passat es va passar a 52,3 (un 11,5%). La Confederació Espanyola de Consumidors i Usuaris (CECU) calcula que cada família espanyola gastarà aquest nadal en loteria 121,6 euros.

Per a les persones més pragmàtiques jugar a la loteria és gairebé el mateix que “tirar els diners a les escombraries”. No obstant això, el joc és “contagiós”. S’estima que un de cada tres espanyols que juga regala una mica de loteria per al sorteig de Nadal i que gairebé la meitat intercanvia l’import d’alguns números. També es creu que els que més juguen el 22 de desembre són els majors de 35 anys.

Capritxos de l’atzar

La Loteria Nacional espanyola és una de les més antigues. La loteria de bitllets va ser creada durant la Guerra de la Independència prenent com a precedent la que existia en Nova Espanya (Mèxic) des de 1771, i la instauració de la qual es va deure a Carles III, qui va prendre com a model el sistema italià.

El Sorteig de Nadal té poc més de cent anys i, des de fa temps existeix una creença generalitzada que la loteria té més possibilitats de tocar allí on s’han produït desgràcies. És per això que després de la catàstrofe del “Prestige” es van incrementar les vendes l’any passat a Galícia fins a un 70%. La data del naufragi, és a dir, el número 13.112, es va vendre gairebé tot a Gandia (València), “com rosquillas”.

Enguany, no obstant això, és una altra data molt diferent la que ha marcat les supersticions, el 22 de maig de 2004, el dia de les noces del Príncep Felip amb Letizia Ortiz. El número 22.504, venut a València, Brenes (Sevilla), Hernani (Guipúscoa) i Basauri (Biscaia), es va esgotar ràpidament mentre el telèfon continuava rebent anomenades per a reservar algun dècim d’aquesta sèrie. Però vegem altres curiositats referents al Sorteig de Nadal:

  • La denominació “Sorteig de Nadal” es va encunyar per primera vegada en 1892.
  • La rifa es realitza pel sistema tradicional, un bombo per a números i un altre per a premis.
  • Se sortegen 66.000 números, el nombre de boles que és capaç de batre el bombo.
  • El 30% dels números estan abonats.
  • Gairebé tots els números que acaben en 13 estan reservats per a abonats.
  • La Grossa de Nadal ha caigut dues vegades en el número 15.640, en els anys 1956 i 1978.
  • La terminació de la Grossa més premiada (reintegrament) ha estat el 5, seguida del 4 i del 6.
  • La terminació de la Grossa que menys ha sortit ha estat és el 1.
  • El miler més premiat amb la Grossa ha estat el 2.000.
  • El primer premi mai ha recaigut en els milers 27, 37, 39, 41, 44, 51, 54, 56, 62, 64 i 65.
  • Dues vegades dos números seguits han estat premi Gros: el 13.093 i el 13.094, en els anys 1939 i 1956, respectivament. El mateix va ocórrer amb el 53.452 i el 53.453 en 1919 i en 1929.
  • Els nens de Sant Ildefons mai han cantat una Grossa entre el 63.370 i 65.999 (número més alt).
  • La Grossa ha acabat quatre vegades en tres dígits iguals: 25.444, 25.888, 35.999 i 55.666. És curiós que en les quatre ocasions el miler era el 5.

El Sorteig de Nadal mai ha deixat de celebrar-se. Durant la Guerra Civil va haver-hi sortejos en tots dos bàndols, a València, Barcelona i Burgos.Per molt “capritxosos” que siguin els números, tots tenen la mateixa probabilitat de sortir, “és pura matemàtica” . Des de l’ONLAE expliquen que si tinguéssim una sèrie de mil anys per a analitzar, en lloc dels pocs més de cent existents, podria comprovar-se que acabarien sortint tots els números en la mateixa proporció.

Compartir la il·lusió

Però quan es compra un dècim o una participació de Nadal no es fa només pel premi. La popularitat del sorteig de Nadal radica en l’alegria i la il·lusió de compartir la sort amb els més reunits. Per això es fan participacions. Dècims i bitllets s’intercanvien, viatgen per correu amb els chritsmas i felicitacions i els transporten els missatgers; es regalen i poden comprar-se en gairebé tots els establiments públics.

La loteria del 22 de desembre s’associa al propi Nadal, als bons records, a la sociabilitat. Jugar en aquestes dates es veu com una cosa positiva. Encara que no tothom considera tan inofensius els anomenats “jocs passius” de l’ONLAE. Almenys “Toni”, de l’Associació Extremenya de Jugadors en Rehabilitació (AEXEJER) els considera tan addictius com uns altres per a certes persones. “El perillós no és jugar molta o poca quantitat, sinó jugar més del que un pot permetre’s”, assegura.

No obstant això, els punts de venda cada any es multipliquen. Associacions, empreses i fins i tot alguns ajuntaments venen loteria i es converteixen en abonats de les administracions. Tothom compra, ven i canvia participacions (normalment de 3 euros), amb i sense “recàrrec”.

“La gent sap que és per a ajudar” quan compra loteria amb recàrrec, recorda Pilar Ortí. De fet, la loteria s’ha convertit en el mitjà de finançament de nombroses organitzacions i associacions. Per exemple, la Falla Plaza de la Mercè de València porta 40 anys venent loteria, quatre d’ells per Internet, mitjà pel qual enguany ha venut més de 1.000 dècims. Segons el seu president, Carlos Solans, la Falla té 32.000 abonats a la loteria i distribueix contra reemborso bitllets de diversos números per a tota Espanya.

“No hi ha cap sorteig com aquest en cap lloc del món”, rebla Palazuelos. La gent vol fer partícips de la seva sort a les persones que vol i “enlloc es viu un sorteig com es viu aquí el de Nadal”. Aquesta és la raó del seu èxit durant 100 anys d’història i “això és alguna cosa que no és exportable”, explica . De fet, “el dècim del Sorteig Extraordinari de Nadal costa més i el premi per dècim és inferior”.