Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La població empadronada a Espanya va augmentar en 22.497 persones en 2011

Aquest increment és el més baix de l'última dècada

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 19 de Abril de 2012

La població resident a Espanya a 1 de gener de 2012 ascendia a 47.212.990 habitants, la qual cosa suposa un augment de 22.497 persones (+0,04%) pel que fa a les dades a 1 de gener de 2011 i l’increment més baix de l’última dècada. D’aquest total d’habitants, 41.501.950 tenen nacionalitat espanyola i 5.711.040 són estrangers, la qual cosa representa el 12,1% del total d’inscrits, segons l’avanç de resultats del Padró Municipal publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En 2011, el nombre d’espanyols empadronats va experimentar un augment net de 62.944 persones (+0,2%), mentre que el d’estrangers descendeix en 40.447 (un –0,7%). Entre aquests últims, els pertanyents a la Unió Europea dels 27 (UE-27) es van incrementar en 45.494 (fins a un total de 2.440.852 persones), mentre que els no comunitaris es van reduir en 85.941 persones (fins a situar-se en 3.270.188).

El 49,3% del total d’inscrits en el Padró són homes i el 50,7% són dones. Entre els espanyols hi ha més dones (51,1%), mentre que entre els estrangers predominen els homes (51,9%), destaca l’INE. Per edats, el 15,8% de la població té menys de 16 anys, el 41,1% té entre 16 i 44 anys i el 43,1% té 45 o més anys.

Per nacionalitat, destaca la diferència en el grup de 16 a 44 anys. Així, mentre que els empadronats espanyols d’aquestes edats representen el 38,4% del total, el percentatge s’eleva al 59,9% en el cas dels estrangers.

Les comunitats autònomes que més van créixer en població en termes absoluts entre l’1 de gener de 2011 i l’1 de gener de 2012 van ser Catalunya (amb 25.985 persones més), Andalusia (amb 13.579) i País Basc (amb 7.116). Per contra, cinc comunitats van reduir la seva població en aquest període: Galícia (-16.509 persones), Castella i Lleó (-15.050), Canàries (-11.720), Principat d’Astúries (-4.397) i Extremadura (-2.662).

En termes relatius, els majors increments de població es van registrar a les ciutats autònomes de Melilla (2,9%) i Ceuta (1,8%), així com a Balears (0,5%). Per la seva banda, les majors reduccions de població en termes relatius es van donar a Canàries, Castella i Lleó i Galícia (les tres amb un -0,6%).

Població estrangera

La proporció de ciutadans estrangers sobre el total de la població resident a Espanya es va situar en el 12,1%. Les comunitats autònomes amb major proporció d’estrangers són Balears (21,6%), Comunitat Valenciana (17,2%) i Regió de Múrcia (16,1%). Per contra, les que tenen menor proporció d’estrangers són Extremadura (3,8%), Galícia (4,0%) i Principat d’Astúries (4,7%).

Els estrangers residents a Espanya pertanyents a la UE-27 sumen 2.440.852. Dins d’aquests, els més nombrosos són els romanesos (895.970), seguits pels britànics (397.535) i els alemanys (196.729). Entre els estrangers no comunitaris, destaquen els ciutadans marroquins (783.137), els equatorians (306.380) i els colombians (244.670).

Per grups de països, els més nombrosos són els ciutadans de la UE-27, que representen el 42,7% del total de ciutadans estrangers. Li segueixen els ciutadans d’Amèrica del Sud, que suposen un 22,6% del total de forans.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions