Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La pressió fiscal de les famílies baixa per primera vegada en quatre anys

Comparat amb la UE, l'esforç impositiu dels espanyols és encara prop d'un punt més alt
Per mediatrader 31 de març de 2008

La pressió fiscal que sofreix una família mitjana a Espanya va baixar en 2007 per vegada primera en quatre anys, segons un informe elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que atribueix aquest moderat descens a la retallada registrada en les cotitzacions socials que han d’abonar les empreses pels seus treballadors.

Img presion
Imatge: CONSUMER EROSKI

En canvi, l’esforç impositiu dels assalariats no ha deixat de pujar des de 2003. Així, la lleu disminució percebuda l’any passat tan sols suposa un mínim respir, sobretot si tenim en compte que la inflació dels últims exercicis gairebé s’ha portat per davant al complet els nous avantatges tributaris.

Càrrega tributària

L’OCDE ha elaborat sengles quadres sobre la càrrega tributària que sofreixen els contribuents de tots els seus Estats membres. Així, per exemple, en el cas de les famílies (on es posa com modelo tipus una parella amb dos fills), aquesta pressió -la dada de la qual s’extreu de comparar el volum corresponent d’ingressos impositius respecte al Producte Interior Brut (PIB)- se situaria en el 32,7%, nou desenes menys que en 2006, i també per sota dels resultats de 2005 (33,2%) i 2004 (32,9%).

Però si es compara amb la dada de la Unió Europea, (UE) l’esforç impositiu de les famílies espanyoles és encara prop d’un punt més alt.

Per països, la pressió més moderada es registra a Nova Zelanda (2,8%), Islàndia (11,4%), Luxemburg (14,3%), Austràlia (15,1%), Mèxic (15,3%) i Irlanda, que fins i tot reflecteix una dada negativa (-1,1%). Les taxes més altes, per contra, es registren a Hongria (43,8%), Turquia (42,7%), Grècia (42,6%), França (41,9%) i Bèlgica (40,5%). També Alemanya (36,4%) i Itàlia (33,8%) estan per sobre d’Espanya, mentre que el Regne Unit (28,3%) i Estats Units (18,1%) es troben per sota.

Un assalariat mitjà treballa 130 dies a l’any per saldar comptes amb les arques públiques

Quant a la pressió fiscal que sofreixen els treballadors solters sense fills, la taxa espanyola va acabar el 2007 en el 38,9%, dues desenes menys que l’exercici anterior, la qual cosa la situa un nivell mitjà entre els països de l’OCDE. Per damunt queden Bèlgica (55,5%) Hongria (54,4%9, Alemanya (52,2%), França (49,2%), Àustria (48,55) i Itàlia (45,9%), entre uns altres, mentre que per sota, a més del Regne Unit (34,1%) i Estats Units (30%), destaquen Mèxic (5,3%), Corea del Sud (19,6%), Nova Zelanda (21,5%) i Irlanda (22,3%).

Salaris

L’informe de l’organització de països desenvolupats també evidencia que Espanya és un dels llocs on els assalariats han de donar més diners al fisc. En concret, per a un treballador sense càrregues familiars, gairebé quatre de cada deu euros guanyats (el 39%) forma part de les retencions ja habituals en la nòmina -sigui per cotitzacions socials o per l’impost de la renda (IRPF)- i que al final van a les arques públiques.

Això resulta problemàtic per a molts contribuents si es té en compte que, una vegada descomptat el que cada empresa paga per treballador fora del seu sou, la retribució bruta mitjana del treballador espanyol es quedaria en 27.900 euros anuals, gairebé la meitat dels 51.120 euros que guanyen els britànics. Els emoluents de francesos, alemanys i holandesos també estan clarament per damunt.

Quatre de cada deu euros guanyats per un treballador espanyol sense càrregues familiars els hi queda Hisenda

Malgrat que l’esforç impositiu dels espanyols resulta clarament inferior, per exemple, al dels països nòrdics (on l’Estat es queda amb la meitat dels guanys dels seus treballadors), a Espanya un assalariat mitjà dedica 130 dies de treball a l’any per saldar comptes amb Hisenda.

En teoria, l’última rebaixa fiscal hauria de reduir aquesta relació de dependència, però en l’última actualització del Programa d’Estabilitat 2007-2010 remesa a la Comissió Europea, el Govern admetia que la pressió amb prou feines baixaria una desena en aquest període des del 36,8% en què hauria acabat l’any passat (en el 2006 va ser del 36,5%), una vegada més amb l’alta inflació com a primer culpable.