Al voltant de 350.000 estalviadors de tot el país poden tenir dificultats per recuperar el capital invertit en Fòrum Filatèlic i Afinsa, les dues majors societats de col·leccionisme filatèlic d’Espanya. L’Audiència Nacional ha intervingut a aquestes empreses per un presumpte delicte d’estafa. Vista la gravetat de l’assumpte, institucions i associacions de consumidors demanen prudència als perjudicats i els recorden la conveniència de conservar les còpies dels contractes subscrits amb qualsevol de les dues companyies que invertien en segells. Entretant, el Govern anuncia canvis en la Llei d’Inversions Col·lectives, ja que cap de les dues empreses està subjecta a la supervisió que obliga a les entitats financeres. Els seus dipòsits actualment no estan garantits perquè es consideren meres intermediàries en la compra d’actius, concretament béns tangibles. Les seves actuacions són competència de les autoritats de Consum de cada comunitat autònoma. El consell unànime per als afectats és que encaminin les seves actuacions a reclamacions de forma col·lectiva.
Intervenció judicial
Diverses seus de les empreses Afinsa Béns Tangibles i Fòrum Filatèlic van ser precintades el 9 de maig, després d’una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció per la presumpta comissió de diversos delictes econòmics. En aquesta operació, dirigida per l’Audiència Nacional, van intervenir 23 inspectors de l’Agència Tributària, es van efectuar també registres domiciliaris i la Policia va detenir a nou persones.
El nombre d’estalviadors que havien invertit en ambdues companyies d’inversió col·lectiva és de 350.000. Aquests ciutadans ara es veuen afectats per una possible estafa a gran escala. Les societats han estat acusades d’haver estafat uns 5.000 milions d’euros als seus clients.
Els respectius portaveus d’ambdues societats insisteixen en la falsedat de les acusacions. Fòrum Filatèlic va fer públic un comunicat en el qual les nega. A la seva pàgina web, Afinsa intenta transmetre un missatge de tranquil·litat “basat en els més de 25 anys que avalen un model de negoci, que garanteix tots i cadascun dels compromisos adquirits amb els seus clients i que compta amb l’autorització de les autoritats competents”.
Malgrat aquesta declaració, en la qual l’empresa afirma treballar “per retornar a la normalitat al més aviat possible”, l’alarma i el desconcert s’han apoderat dels milers d’inversors afectats per la intervenció judicial. En lloc d’això esperaven veure complertes promeses de rendibilitat que superaven el 6% anual i que els seus productes es revaloritzessin.
Fallida tècnica
Després de les detencions i el bloqueig dels comptes bancaris d’Afinsa Béns Tangibles i Fòrum Filatèlic, en breu s’iniciarà en els jutjats el procediment per declarar la fallida tècnica d’ambdues empreses. Amb posterioritat, es designarà una administrador judicial per gestionar-les.
Les actuacions judicials es van iniciar després de la interposició d’una querella després d’una denúncia prèvia de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), que va apreciar presumptes delictes contra la hisenda pública, blanqueig de capitals, insolvència punible, administració deslleial i falsedat documental. A més, tant la Direcció general de Policia, com les fonts de l’Audiència Nacional es refereixen a una presumpta estafa “piramidal”, és a dir, a la utilització del capital procedent de les inversions més recents per pagar els interessos dels inversors més antics.
El fons “estaria compost per lots de segells presumptament sobrevalorados, quan no falsos, i els rèdits dels quals no serien tals, sinó part de l’efectiu rebut per aportacions de nous clients”. Així, mitjançant una nota, la Policia descriu com aquestes inversions filatèliques no arribaven si més no a realitzar-se.
Desconcert
Després de conèixer-se la notícia, més d’un centenar de clients es van apinyar davant les seus centrals de Fòrum i Afinsa, situades en cèntrics carrers de Madrid, per reclamar sense èxit els seus diners. Les oficines estaven precintades, igual que algunes a Barcelona, Vigo i Valladolid. Com a recurs, davant les portes, van decidir crear una plataforma d’afectats. En poques hores, aquest col·lectiu agrupava a més de mig miler de persones.
Des de l’Audiència Nacional s’ha recomanat als inversors en ambdues entitats que no vagin a les comissaries per presentar denúncies, ja que els delictes “no prescriuen”. Pròximament s’habilitarà un lloc específic per canalitzar les reclamacions.
Però les trucades a la calma no aconsegueixen tranquil·litzar als afectats. Entre altres motius, perquè en tractar-se d’inversions en béns tangibles, aquests dipòsits no estan garantits i ells podrien perdre els seus estalvis.
Les societats intervingudes aconseguien un volum de negoci proper als 1.400 milions d’euros
De fet, el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Manuel Conthe, va recordar de seguida que, segons la normativa vigent, els afectats “per a la CNMV no són inversors, sinó compradors d’actius, per la qual cosa el supervisor no té ni competència ni informació” sobre l’ocorregut.
Cap de les dues societats estan subjectes a la supervisió de l’organisme que presideix Conthe i tampoc són competència del Banc d’Espanya. Com no són entitats financeres no estan sotmeses a la Llei del Mercat de Valors sinó que són competència de les autoritats de Consum de cada comunitat autònoma.
Reclamacions
Nombroses organitzacions de consumidors, com la Unió de Consumidors d’Espanya (UCE), l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la Federació d’Usuaris-Consumidors Independents (FUCI), l’Associació d’Usuaris de Bancs, caixes i Assegurances (ADICAE), la Federació de Consumidors en Acció (FACUA), la Confederació Espanyola de Mestresses de casa, Consumidors i Usuaris (CEACCU), etc., han decidit fer tot el possible per defensar els interessos penals i civils dels consumidors afectats. Algunes fins i tot es presentaran com a acusació.
Els perjudicats han col·lapsat els telèfons d’aquestes associacions (OCU ha rebut més de 2.800 en 3 hores). A més de posar la seva xarxa d’oficines a la disposició de clients d’Afinsa i Fòrum Filatèlic i de recordar que també poden informar-se en les OMC coincideixen a manifestar que:
- No és recomanable iniciar cap acció fins a conèixer amb detall les actuacions dutes a terme per l’Audiència Nacional i les seves conseqüències jurídiques. Per desgràcia, la majoria entén que serà un procediment llarg i difícil.
- Presentar reclamacions de forma col·lectiva és una de les recomanacions apuntades des d’instàncies judicials, ja que realitzar denúncies particulars pel perjudici econòmic que cada client hagi pogut sofrir col·lapsaria els jutjats. FUCI recomana als afectats fer-ho en grup també “per poder fer major pressió”.
- És necessari per reclamar fer apilament de tota la documentació (contractes, dipòsits, resguards, etc.) que es posseeixi i convé estar atents al desenvolupament dels esdeveniments. OCU, per exemple, facilitarà informació a les seves pàgines web (www.ocu.org i www.dinero15.com).
Entre els consells habituals per als petits estalviadors es troba el d’invertir en entitats consolidades que ofereixin productes a preu de mercat i diversificar en tant que sigui possible la seva inversió. Quan una entitat ofereix un interès molt per sobre dels quals es troben en la resta és probable que hagi d’augmentar els seus riscos per aconseguir aquesta rendibilitat.
Modificació de la llei
Fuentes del Govern s’han apressat a anunciar un canvi en la regularització d’aquest tipus d’inversions en béns tangibles. La directora general de Consum, Mª Ángeles Heras, ha anunciat que s’està treballant en la modificació de la Llei d’Inversions Col·lectives de 2003. En qualsevol cas, la responsable de Consum va reiterar que, amb la legalitat actual, l’Estat no disposa d’un fons de garanties per donar solució als afectats i que les competències resideixen als governs autonòmics. Una comissió de cooperació entre tots ells, coordinada pel Ministeri de Sanitat i Consum, establirà les lleres perquè puguin reclamar els afectats.
La Llei d’Institucions d’Inversió Col·lectiva dedica a les companyies d’inversió en béns tangibles una disposició addicional en la qual els prohibeix utilitzar en la seva denominació o publicitat els termes “financer” o “col·lectiu”. El text exigeix a aquestes societats sotmetre’s a auditories i remetre còpia de l’informe a les autoritats de consum. D’igual manera, tots els seus contractes han de formalitzar-se per escrit, detallar els compromisos adquirits i han de lliurar còpia al client.
Però aquestes companyies que inverteixen en segells, obres d’art o antiguitats no es consideren entitats financeres; estrictament són només intermediàries en la compra d’aquests béns. Est és el motiu pel qual els seus clients no tenen el respatller dels fons de garantia. No obstant això, els dipòsits en bancs i caixes, així com les inversions en Borsa, sí estan protegits, encara que de forma limitada.
Des de l’any 96 OCU ha desaconsellat aquest tipus d’inversions en béns tangibles i ha sol·licitat de forma reiterada a l’Administració la creació d’un mecanisme que cobrís als inversors en cas de fallida o actuació fraudulenta. Para UCE, l’esdevingut “suposa un nou atemptat a la confiança dels petits inversors espanyols davant la fragilitat d’un sistema normatiu que sens dubte emmalalteix dels instruments necessaris que garanteixin la seguretat i la solvència que haurien d’oferir les entitats que operen en el sector”.
El sistema
El funcionament del sistema començava amb la captació de petits estalviadors que invertien imports propers als 300 euros en uns segells que presumiblement eren conservats per Afinsa i Fòrum Filatèlic. La Policia està sent assessorada en aquesta “macrooperación” per un perit britànic expert en taxacions filatèliques.
Aquestes companyies que inverteixen en segells, obres d’art o antiguitats no es consideren entitats financeres, són només intermediàries en la compra d’aquests béns
Els inversors mai arribaven a veure els segells, només es limitaven a realitzar els dipòsits. Pel que sembla, si haguessin exigit el cobrament dels compromisos, tant d’una com d’una altra empresa, ambdues haurien arribat a una fallida real, perquè no havien pogut retornar aquests imports amb la rendibilitat acordada.
Les societats intervingudes aconseguien un volum de negoci proper als 1.400 milions d’euros. L’especialitat d’Afinsa és la inversió en art, filatelia, numismàtica i antiguitats. Entre les seves activitats també es troba el col·leccionisme, la intermediació i l’assessorament per a adquisicions. Aquesta societat va ser creada en 1980, compta amb un centenar d’oficines, més de 2.500 empleats i al voltant de 175.000 clients.
Fòrum Filatèlic es va constituir en 1979, disposa de 140 oficines, 1.500 treballadors i prop de 200.000 clients. La societat va desenvolupar una ràpida expansió mitjançant plans de pensions i productes d’estalvi lligats a valors filatèlics. Des de 1983 patrocina al Fòrum Filatèlic de Valladolid, equip de bàsquet que juga en la lliga ACB. En 2005 va adquirir el 0,80% d’Enagás i fa un mes el 0,85% del Banc Pastor. L’el seu web assenyala que posseïa 281 empleats i 1.345 agents al tancament de l’any 2004.
Per la seva banda, l’Associació d’Empresaris de Col·leccionisme i Inversió (ASECI), que agrupa a onze societats del sector, i entre elles Fòrum Filatèlic i Afinsa, ha cridat també a la tranquil·litat dels inversors. El seu president, Joaquín López Pascual, va mostrar la seva “estranyesa” per la decisió de l’Audiència Nacional i va assegurar que ambdues empreses “porten complint els seus compromisos sense problemes”.
