Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La pujada de tipus i l’elevat deute familiar motiven la proliferació d’intermediaris financers

La seva tasca consisteix a trobar entre les diferents entitats financeres el crèdit que millor s'adapti a les necessitats del client

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 31 de Octubre de 2006

Els intermediaris financers i, sobretot, les empreses de refinançament de deutes són un dels negocis amb més auge de l’economia espanyola, principalment per l’augment dels tipus d’interès i l’elevat grau d’endeutament de les llars.

Un estudi de Tormo i Associats revela que en el que va d’any s’ha duplicat el nombre de franquícies independents dedicades a la intermediació financera. En aquests moments s’apropen al mig centenar, amb una xarxa de 3.200 oficines, una xifra desorbitada tenint en compte que fa tres anys amb prou feines existien.

I la multiplicació d’aquestes societats no ha arribat ni molt menys a la seva fi, sinó més aviat al contrari, perquè la majoria de les ensenyes del sector i, especialment, les més grans -Credit Services, Kirón, Capital Credit o Best Credit- estan immerses en importants plans d’expansió, que podrien elevar per sobre de les 5.000 oficines la xarxa de punts de venda en dos o tres anys.

Aquestes empreses tenen cada vegada un catàleg més ampli de serveis per als seus clients -inclosa l’orientació en inversió-, però el major volum de negoci està en el refinançament i consolidació de deutes, i en l’assessorament en operacions crediticies.

La seva tasca consisteix, habitualment, a trobar entre les diferents entitats financeres el crèdit que millor s’adapti a les necessitats del client o la solució que li permeti rebaixar el cost mensual de tots els seus deutes, mitjançant la unió en una sola.

Tres tipus de clients

Els usuaris d’aquestes empreses són de tres tipus: els que no tenen temps o coneixements per buscar la millor oferta entre els diferents bancs; els que en un moment donat sofreixen una caiguda d’ingressos i requereixen refinançament, i els que de sobte es veuen ofegats per la pujada de tipus o per no haver calculat bé el seu grau d’endeutament i han de redissenyar els seus crèdits per no anar a la fallida.

Aquests últims són els més habituals, afirma el director general de Best Credit, Christian García, qui assegura que l’alça de tipus i la “mentalitat consumista” dels espanyols està resultant un excel·lent brou de cultiu per al sector.

Però aquest florent negoci no està lliure de crítiques. El president de l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), Gregorio Mayayo, creu necessari que es reguli aquestes empreses al més aviat possible i se’ls imposi un supervisor, perquè ara “estan fora de control” i no tenen obligació alguna d’informació, enfront de les “abusives” exigències que afronten les entitats financeres.

En el que va d’any, s’ha duplicat el nombre de franquícies independents dedicades a la intermediació financera

En les condicions actuals, els clients no saben en molts casos si l’operació que els proposen és la més avantatjosa per a ells o per a l’intermediari, alerta Mayayo, qui proposa que el sector sigui supervisat pel Banc d’Espanya.

Les entitats al·ludides rebutgen aquestes crítiques i afirmen que, com en tots els sectors, hi ha uns més professionals que uns altres, però coincideixen que és prioritari regular i professionalitzar el sector, circumstància que es podria aconseguir a partir de l’any 2007, amb l’entrada en vigor de la directiva de Mercats d’Instruments Financers.

Cobrament de comissions

Per la seva banda, el Banc d’Espanya recorda que en la reunificació de deutes, aquestes entitats cobren una comissió per la seva intermediació, que s’afegeix als costos, en molts casos elevats, de cancel·lació anticipada dels préstecs, contractació d’un nou, i les despeses notarials, registrals, impostos i altres.

A més, aconsella que, a fi de tenir una valoració adequada de l’operació, es tingui en compte no només la diferència de tipus d’interès entre els préstecs antics que se substitueixen i el nou, sinó també el termini durant el qual es va a estar pagant i les despeses totals de l’operació.

“Nosaltres som els més interessats” en què es regulin les exigències de transparència, els contractes i les condicions de les operacions assegura Salvador Cirerer, president de l’Associació Nacional d’Agents Financers (ANAF), que agrupa a moltes d’aquestes empreses. Per aconseguir-ho, l’agrupació està en converses amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i preveu fer el propi amb el Banc d’Espanya i amb els partits polítics.

Com de moment no ha de supervisar a aquestes entitats, el Banc d’Espanya es limita a vigilar que l’activitat dels intermediaris no es confongui amb la d’un banc i que la gent sigui conscient del que costa aquest tipus d’operacions.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions