Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La taxa de natalitat a Espanya retrocedeix al seu nivell més baix des de 2003

El descens en el nombre de naixements és conseqüència de la reducció progressiva del nombre de dones en edat fèrtil

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 08 de Juliol de 2011

En 2010 es van registrar 484.055 naixements, un 1,96% menys que l’any anterior. Aquest resultat suposa el segon descens consecutiu, després d’un període de continu d’increment de naixements durant els 10 anys anteriors. A més, la Taxa Bruta de Natalitat, entesa com els naixements per cada 1.000 habitants, es va situar en 10,51, “el seu nivell més baix des de 2003”, va destacar l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

La reculada en el nombre de naixements va ser resultat, sobretot, d’una reducció progressiva del nombre de dones en edat fèrtil, “ja que l’Indicador Conjuntural de Fecunditat (o nombre mitjà de fills per dona) amb prou feines va variar respecte a 2009, en situar-se en 1,38”, va assenyalar l’INE.

Per nacionalitat, la fecunditat es va reduir lleugerament tant entre les dones espanyoles (l’indicador de les quals va baixar a 1,32 en 2010), com entre les estrangeres (1,64). El percentatge de naixements de mare estrangera es va estabilitzar en nivells similars als observats en els dos últims anys (20,3% del total). Per la seva banda, l’edat mitjana de la maternitat va mantenir una suau tendència creixent, fins a aconseguir els 31,2 anys. Les dones estrangeres tenen als seus fills en edats més primerenques (28,7 anys de mitjana en 2010) que les espanyoles (31,9).

L’esperança de vida al naixement va augmentar en 2010 fins als 82 anys. Per sexe, va aconseguir els 78,9 anys en els homes i els 84,9 en les dones, amb un increment de 0,4 i 0,3 anys, respectivament, en relació a l’any anterior. L’esperança de vida als 65 anys es va situar en 18,4 anys per als homes i 22,3 per a les dones. Aquesta xifra és el nombre d’anys que, d’acord a les condicions de mortalitat observades en 2010 espera viure, de mitjana, una persona que aconsegueixi els 65 anys, va precisar l’INE.

Descendeix la mortalitat

El nombre total de morts es va reduir lleugerament respecte a 2009, fins als 378.667El nombre total de morts es va reduir lleugerament respecte a 2009, fins als 378.667, la qual cosa va contribuir al fet que la Taxa Bruta de Mortalitat (morts per cada 1.000 habitants) també disminuís (de 8,34 a 8,22). Del total de morts, tan sol un 2,8% era de nacionalitat estrangera a pesar que aquest col·lectiu suposa més del 12% de la població resident.

Aquesta circumstància “es deu al fet que l’estructura per edats de la població estrangera és més jove que la dels espanyols en concentrar-se entorn d’edats relacionades amb el mercat laboral”, va explicar l’organisme estadístic. Set de cada 10 d’aquestes defuncions van correspondre a nacionals de països membres de la Unió Europea, que són els estrangers residents a Espanya amb edats mitjanes més avançades.

Malgrat registrés un menor nombre de defuncions, el descens de la natalitat ha aconseguit reduir el creixement vegetatiu de la població d’Espanya fins a les 105.388 persones, el nivell més baix des de 2005.

En 2010, el creixement vegetatiu de la població va ser negatiu a Galícia, Castella i Lleó, Astúries, Extremadura i Aragó. En aquestes cinc comunitats el nombre de defuncions va superar al de naixements. La taxa de natalitat es va reduir durant l’any passat en totes les comunitats autònomes, excepte a Aragó, Castella i Lleó, País Basc i la ciutat autònoma de Ceuta.

Astúries (7,39 nascuts per 1.000 habitants), Galícia (8,07) i Castella i Lleó (8,24) van registrar les taxes de natalitat més baixes. Aquestes tres comunitats, que es troben entre les regions de població més envellida, també van mostrar les taxes de mortalitat més elevades. Així, Astúries va tenir 12,06 defuncions per cada 1.000 habitants, Galícia 10,89 i Castella i Lleó 10,77.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions