Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La transformació de les hipoteques

En vint anys els interessos dels préstecs han passat de dos dígits a un i les mensualitats s'han reduït a un terç

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 11deFebrerde2002

No tot puja amb vint anys pel mig. Poc tenen a veure aquelles hipoteques de fa dues dècades amb els préstecs que avui es concedeixen per a la compra d’un habitatge: els interessos han passat de dos dígits a tan sols un i la quota mensual s’ha reduït a menys d’un terç. No obstant això, la forta pujada del preu de l’habitatge ha impedit que aquestes millores es notin en la seva justa mesura.

El mercat hipotecari espanyol s’ha multiplicat gairebé per 25 des de la seva liberalització en 1982, fins a aconseguir els 308.000 milions d’euros, convertint-se així en un dels mercats més dinàmics de l’economia espanyola, segons un informe de la Societat Hipotecària. L’estudi indica que en aquests 25 anys s’han concedit més de deu milions d’hipoteques.

El fort increment del volum d’hipoteques s’ha produït, segons l’estudi, per l’abaratiment dels crèdits, que ha propiciat la incorporació de noves capes de la població. El preu dels crèdits ha caigut en aquest període des del 18% fins al 5%, mentre que la vida mitjana del préstec ha crescut més del doble, de 10 a 25 anys. Aquestes circumstàncies han fet que les quotes mensuals d’amortització per cada milió de pessetes se situïn per sota del 8% del salari mínim, 36 euros (5.990 pessetes), mentre que en 1981 l’import mitjà de la quota equivalia al 70% del salari, 108 euros (18.000 pessetes).

L’estudi sobre aquest mercat revela que el crèdit hipotecari s’ha convertit en l’operació financera més habitual i important dels espanyols, la qual cosa significa que l’adquisició d’un habitatge és la seva despesa principal.

En aquestes dues últimes dècades s’ha finançat la construcció de més de cinc milions d’habitatges nous i s’han formalitzat al voltant de deu milions de préstecs hipotecaris, dels quals sis milions encara continuen vius. Respecte als habitatges protegits (VPO), el seu pes relatiu s’ha vist reduït en un 19% des de 1993, fins a situar-se en un percentatge de l’11% en el 2001.

Els canvis del mercat hipotecari han propiciat també un intens procés de renovació en la gestió de les entitats financeres. Mentre que en 1980, el préstec es gestionava, es comercialitzada i s’administrava de manera artesanal, en els últims anys les entitats financeres han desenvolupat mètodes automàtics per a la gestió dels préstecs.

Creixement imprevist

La conclusió principal de l’exercici de 2001, segons l’informe de l’Associació Hipotecària Espanyola, és la forta pujada del saldo de crèdit hipotecari per sobre de les previsions, encara que les taxes de creixement interanual continuen decreixent des de mitjan 2000. El volum de crèdit hipotecari l’any passat es va situar en els 14 bilions de pessetes i va ser el finançament d’habitatge lliure per a particulars el segment que més va créixer, amb un 21% d’augment.

En la revisió que l’estudi de la Societat Hipotecària realitza al passat es comprova que, a pesar les previsions de refredament de l’economia, la morositat ha registrat al final d’aquest període els nivells més baixos de la seva història, amb un percentatge del 0,61%.

Les previsions de l’Associació Hipotecària Espanyola per al 2002 indiquen que la demanda continuarà descendint, però els preus no baixessin a causa de la inexistència d’un mercat de lloguer.

A més, no és previsible que baixin més els tipus d’interès, amb el que una eventual pujada de preus no podria ser absorbida pel cost financer. També cal tenir en compte que l’escenari econòmic del país indica menor creixement econòmic i, per tant, menys creació d’ocupació, circumstàncies que influeixen negativament en la formació de llars. Per a la Societat Hipotecària la principal causa de la carestia del mercat d’habitatges en propietat és la inexistència d’un mercat d’habitatges en lloguer ja que els espanyols prefereixen l’habitatge de propietat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions