Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La volta al col·legi suposa per a les famílies una despesa que oscil·la entre els 470 i els 1.020 euros, segons un estudi

El preu del material i dels serveis educatius per al present curs s'ha incrementat un 6% respecte a l'any acadèmic 2004-05

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 05deSetembrede2005

Un estudi realitzat per la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (FUCI), prenent com a referència un centenar de col·legis de tota Espanya, anuncia que el retorn a les aules costa 470 euros a l’escola pública, 800 en la concertada i 1.020 en la privada. Es tracta d’un estudi de mínims realitzat sobre les despeses més necessàries per iniciar el curs. I és que el preu del material i dels serveis educatius per al curs que ara comença s’ha incrementat un 6% respecte a l’any acadèmic 2004-05. Altres informes, no obstant això, eleven la mitjana de la despesa a 1.500 euros, en ampliar els components de l’equip i l’oferta d’activitats, especialment en els col·legis privats d’elit.

La roba, sobretot si s’exigeix uniforme, dispara el pressupost, ja que pot arribar fins als 300 euros i fins i tot superar-los si s’exigeix abric. No obstant això, moltes famílies prefereixen aquesta peça reglamentària, perquè consideren que evita altres despeses i “impedeix sucumbir a la temptació de les marques”, amb un estalvi del 30%. En general, l’uniforme inclou el xandall, la indumentària, el calçat esportiu i el “baby”. Quant a la roba, l’esmentat estudi de la FUCI estima en 135 euros el valor de la vestimenta a l’escola pública, mentre que atribueix a l’uniforme en la concertada un cost de 250 euros, i de 270 en la privada.

Altres valoracions indiquen que un equip sense uniforme integrat per marques blanques, i amb les peces imprescindibles, ronda els cent euros. No cal oblidar que com a mínim es necessiten dos jocs per peça, a més de sabates i roba d’esport, i que, per tant, la despesa es multiplica per dues.

Els llibres de text i el material escolar constitueixen un apartat ineludible en la llista de despeses del col·legi. Els seus preus per al curs que comença s’han incrementat en un 3,5%, segons l’Associació Nacional d’Editors de Llibres i Material d’Ensenyament (Anele). Per nivells educatius, els llibres d’Infantil han pujat un 3,5%; els de Educació Primària, un 3,3%; els de Educació Secundària Obligatòria (ESO), un 3,8%, i els agrupats sota l’epígraf “Altres Ensenyaments Mitjans”, un 4%.

D’acord amb aquests increments, Anele preveu que la despesa mitjana per alumne serà de 66,6 euros en Infantil, 99,2 euros en Primària, 120,6 en Secundària, 106,4 euros en Batxillerat i 36,7 euros en Formació Professional.

Aquestes previsions d’Anele es veuen superades per les xifres recollides en els informes dels consumidors, que calculen el cost mitjà dels llibres en 165 euros per escolar. En alguns cursos de l’ESO, els pares han pagat més de 200 euros pels llibres de text. El material complementari costa una mitjana de 60 euros als centres públics i de 110 en els privats i concertats. El curs passat (2004-2005), la facturació en llibres de text va ascendir a 689 milions d’euros. No obstant això, la càrrega econòmica de les famílies va ser menor a causa de la possibilitat legal d’aplicar descomptes i de les ajudes que ofereixen tant el Ministeri d’Educació com les comunitats autònomes.

El menjador i el transport són serveis educatius que utilitzen els alumnes, amb independència del tipus de centre triat, encara que tenen caràcter voluntari. A la xarxa pública, les administracions fixen els preus, mentre que en els privats i concertats ho fan els propis centres, que, en general, han de respectar uns límits. El preu mitjà del menjador és de 60 euros per mes i alumne en els col·legis públics, de 75 en els concertats i de 135 en els privats. Això no significa que sigui idèntic en tots els casos. Hi ha centres de la mateixa naturalesa que tanquen grans diferències.

El menjador escolar és utilitzat per quatre de cada deu alumnes de Primària, i en menor mesura pels d’Infantil i Secundària. És a dir, que al voltant d’un milió d’estudiants realitzen el menjar principal del dia a l’escola una mitjana de 165 dies a l’any. La majoria ho fa per la necessitat de conciliar la vida familiar i la laboral o perquè la distància entre el domicili familiar i el col·legi així ho exigeix. D’aquesta manera, el menjador cobra una importància decisiva en la salut i l’educació dels més petits. Aquest servei constitueix una escola de valors, un instrument eficaç per fomentar i desenvolupar en l’alumnat el companyerisme, el respecte i la tolerància i d’afavorir la continuïtat de la jornada amb activitats complementàries.

El transport escolar és un servei que, com el de menjador, contribueix a fer efectiu el dret a l’educació. Té especial rellevància a les zones rurals o en els col·legis privats, ja que els alumnes dels públics i concertats procedeixen de zones properes als centres i són molt pocs els que necessiten traslladar-se a l’escola amb autobús. El preu mitjà d’aquest transport està entre els 50 euros de la xarxa pública, els 80 de la concertada i els 110 de la privada. Com en el cas del menjador, tant el Ministeri com les administracions educatives concedeixen beques i ajudes de diferent modalitat i quantia.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions