Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’atur a Espanya

La temporalitat i l'elevada desocupació femenina són dues de les majors deficiències del mercat de treball a Espanya

ImgImagen: Ernesto Perales Soto
Encara que la situació ha millorat lleument en els últims anys, l’elevada taxa d’atur (quocient, expressat en percentatge, entre la població parada i la població activa) segueix sent una de les assignatures pendents de l’economia espanyola. En l’actualitat, un total de 2.082.508 d’espanyols estan en atur, la qual cosa suposa un 8,5% de la població activa. La xifra dista bastant de la d’altres països desenvolupats, com Estats Units, on la taxa d’atur amb prou feines aconsegueix el 5% (se situa en el 4,6% a tancament de gener de 2007) o del 5,4% de desocupació que presenta Anglaterra.

La desocupació espanyola segueix sent un problema que afecta fonamentalment a les dones, als joves que busquen la primera ocupació, i als treballadors de menor nivell de qualificació. En total, a tancament de gener de 2007 hi havia a Espanya 1.273.249 dones aturades, mentre que entre els homes l’atur se situa en 809.259 aturats. També es manifesta amb diferent intensitat segons la comunitat autònoma que es tracti, la qual cosa estaria indicant una escassa mobilitat de la població.

Causes de l’atur

Com a causes de la desocupació a Espanya es poden citar l’elevada temporalitat, la seva escassa flexibilitat, la insuficient obertura tecnològica de les empreses i de polítiques d’incentivament per part del Govern i, un altre aspecte molt important, l’encara sota nivell d’ocupació femenina (per sota dels nivells d’altres països europeus).

En concret, la temporalitat és, segons els economistes, una de les principals causes de l’alta desocupació que hi ha a Espanya. Al gener de 2007, per exemple, es van subscriure 1.653.150 contractes, 180.611 més que al gener de 2006 i la major xifra aconseguida en un mes de gener. D’aquests contractes, 255.422 van ser indefinits, el 15,4% del total. Per la seva banda, del total de contractes fixos de gener, 197.714 van ser a temps complet (el 60,7% més que un any abans) i 57.708 a temps parcial (el 57% més). La resta de contractes fins a completar el total van ser de caràcter formatiu (16.967) i temporals d’un altre tipus (1.380.761).

La contractació temporal genera uns efectes negatius, entre els quals destaquen la precarietat de l’ocupació i l’excessiva rotació de molts treballadors

A més, els contractes temporals aguditzen la segmentació del mercat de treball i la diferenciació salarial entre els treballadors indefinits -amb costos d’acomiadament relativament elevats- i temporals -amb costos d’acomiadament baixos o nuls-.

Un altre fet negatiu i constatable d’aquest tipus d’ocupacions és que, en general, els treballadors temporals són menys productius que els contractats indefinidament. Aquest aspecte negatiu repercuteix en la competitivitat de les empreses, entre altres raons, per l’escassa experiència en el lloc de treball i la menor inversió dels empresaris en la formació d’aquests treballadors respecte als indefinits. Igualment, l’elevada sinistralitat laboral dels contractats temporalment és molt superior a la de la resta dels treballadors.

A més de la situació particular de cada país, en l’anàlisi de la desocupació espanyola té també una notable influencia la millora tecnològica. “Quan un país gasta en tecnologia tendeix a generar major ocupació que un altre que no aposta per aquest tipus de desenvolupament. La tecnologia està clarament relacionada amb l’eficiència de les empreses. Com més desenvolupament tecnològic tingui un país, millors solen ser les seves taxes d’ocupació, ja que les seves empreses solen ser més eficients, la qual cosa també els permet contractar a més persones”, comenta Gregorio Esquerre, director d’anàlisi de l’Institut d’Estudis Econòmics. En resum, els països amb poc desenvolupament i poca tecnologia solen caracteritzar-se pels salaris baixos dels seus treballadors. En aquest sentit, Espanya és un dels països que encara té molt que millorar en qüestions tecnològiques. Només així aconseguirà empreses més eficients i també més competitives.

A l’apartat d’escassa flexibilitat, Gregorio Esquerre cita aspectes com la baixa mobilitat geogràfica dels treballadors aturats. No existeixen incentius que motivin als treballadors a canviar el seu lloc de residència per treballar. En aquest punt també cal citar que en un país com Espanya els salaris solen ser baixos, incentiu insuficient en moltes ocasions per canviar de lloc de residència.

Reforma en marxa

Conscients de l’existència de les debilitats esmentades, en 2006 el Govern va engegar una reforma laboral que ha començat a donar els seus fruits. Entre altres objectius, pretén ampliar la contractació indefinida, enfront de la temporal, i crear un major nombre d’ocupacions d’alta qualitat (enfront de les ocupacions en el sector serveis o en sectors que requereixen una baixa qualificació). Ja en el segon semestre de 2006, es van deixar notar, en certa mesura, els aspectes dinamitzadors de la reforma. En tot l’exercici, l’economia espanyola va generar 687.600 noves ocupacions en 2006, la qual cosa suposa un bon ritme de creixement, del 3,5%. La temporalitat va baixar sis desenes amb el pla de xoc de la reforma laboral.

Per primera vegada l’economia espanyola va superar en 2006 la barrera dels 20 milions de persones treballant

En concret, el nombre d’ocupats en finalitzar 2006 era de 20.001.800, després de la creació de 687.600 noves ocupacions l’any passat, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de tot l’exercici. No obstant això, la pràctica totalitat d’aquestes ocupacions es va situar en els sectors menys productius, com són els serveis i la construcció: 540.900 noves ocupacions en el sector serveis, i 200.000 en la construcció, que va anar el sector que més va créixer (un 8,2%). Tots dos sectors van guanyar pes en el repartiment de l’ocupació, ja que el nombre d’ocupats en serveis suposa ja el 65,7% del total de treballadors, set desenes més que en 2005. Els contractes en el sector de la construcció van passar de representar un 12,4% al 13% del total.

La indústria, que conté els llocs de treball que aporten valor afegit, només va generar 31.300 ocupacions, tots ells en l’últim trimestre. Encara que com a signe positiu, el sector industrial no va destruir ocupació, alguna cosa que és habitual en els últims anys.

Deficiències estructurals

A Espanya, com a qualsevol país, la taxa d’atur reflecteix una relació directa amb l’evolució econòmica i amb aspectes estructurals interns i fins i tot socials. Les dades mostren que economies obertes, flexibles i molt liberalitzades, com poden ser la d’Irlanda, Nova Zelanda, Estats Units o Regne Unit, presenten taxes d’atur molt baixes. Aquests països componen el denominat model anglosaxó, amb una mínima normativa, molta flexibilitat i uns costos d’acomiadaments baixos. Per la seva banda, una altra economia amb molta ocupació i poc atur és Holanda, un país molt obert als mercats internacionals. En tots aquests casos, les reformes laborals sempre han anat orientades a reduir les intervencions polítiques. Espanya encara té molt que aprendre i avançar per incloure’s en l’anterior grup de països esmentats.

Malgrat tot, encara tenen taxes de desocupació més altes que Espanya altres països com Alemanya i França, que a tancament de desembre de 2006 localitzaven taxes d’atur del 10,5 i del 8,7%, respectivament. En l’actualitat, pesa sobre aquests mercats la negativa evolució econòmica que han tingut en els últims anys, amb creixements mínims. Però a més, cal esmentar altres qüestions, com la reculada social que defineix França. El fet de no acceptar canvis està incidint negativament sobre la bona marxa del seu mercat laboral.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions