Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’economia espanyola es contreu un 1,1% en el segon trimestre de l’any

La desacceleració ha estat menys pronunciada en comparació del primer trimestre, quan el PIB va baixar un 1,6%

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 27 de Agost de 2009

L’economia espanyola va retrocedir un 1,1% en el segon trimestre de l’any, en comparació dels tres primers mesos, mentre que la baixada va ser del 4,2% respecte al mateix període de 2008. Les dades de creixement anual i trimestral són una desena inferiors als publicats el passat 14 d’agost en l’estimació avanci de la Comptabilitat Nacional Trimestral, segons assenyala l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

La taxa interanual suposa el pitjor registre en un trimestre des de 1970, quan l’INE va començar a realitzar les estadístiques de Comptabilitat Nacional. No obstant això, la dada trimestral mostra una desacceleració menys pronunciada de l’economia espanyola en comparació del primer trimestre de l’any, quan el Producte Interior Brut (PIB) va baixar un 1,6%.

La reculada interanual del PIB es va deure a la caiguda en 7,3 punts de la demanda interna -consum i inversió-, que no va poder compensar-se amb l’aportació positiva de la demanda externa (3,1 punts). La contribució negativa de la demanda interna al PIB és resultat d’una major detracció del consum de les famílies i de la inversió, encara que el decreixement intertrimestral és inferior que el del període precedent. Per la seva banda, la despesa de les administracions públiques es desaccelera en aquest trimestre, encara que presenta taxes de creixement “significativament positives”.

Repuntan les vendes d’automòbils La despesa en consum final de les llars continua el seu decreixement, que va passar del -5,1% al -5,9%, si bé de forma menys intensa que en el trimestre anterior. El factor essencial d’aquest comportament és la contínua reducció de l’ocupació en l’economia, que determina un descens en el nivell d’ingressos de les famílies per la via dels salaris. En aquest segon trimestre, la remuneració dels assalariats es va reduir un 2,6%.

Tots els components de la despesa familiar van presentar taxes negatives, excepte les vendes d’automòbils i l’índex de comerç al detall, que repuntaron. Segons l’INE, això es deu a “una percepció de l’economia menys negativa per part de les famílies”.

Si s’analitzen els diferents components de la despesa, s’observa una desacceleració en el ritme de descens de la despesa en aliments i en béns duradors, mentre que en la resta de béns i en serveis el decreixement és superior al del primer trimestre.

El consum final de les administracions públiques també va desaccelerar en el segon trimestre, des del 6,4% al 5,1%, com a conseqüència del menor ritme d’avanç de les compres de béns i serveis, parcialment compensades per l’augment de la remuneració dels assalariats de les administracions públiques.

La caiguda de la inversió es modera

La formació bruta de capital fix va augmentar la seva caiguda en tots els seus productes en el segon trimestre, del -15,2% al -17,0%. No obstant això, el descens va ser menys intens que en el mateix període de l’any anterior.

La demanda de béns d’equip va registrar les taxes de creixement més negatives, d’acord amb el “pols feble” tant de la producció industrial, com de la xifra de negocis i les importacions d’aquest tipus de béns. Va passar del -24,2% en el primer trimestre al -28,9% en el segon. La inversió en maquinària va presentar una caiguda major (-31,7%) que la de material de transport (-22,2%).

La inversió en construcció va decréixer un 12% en el segon trimestre, mig punt més que en el període anterior. L’obra en infraestructures continua amb taxes de creixement positives (1,2%), especialment, la vinculada a l’entorn de les corporacions locals i la lligada a l’alta velocitat ferroviària, mentre que la inversió en habitatge continua la seva trajectòria descendent (-25,5% enfront de -24,3% del trimestre anterior), com a conseqüència del cada vegada més feble ritme d’iniciació de projectes residencials.

Les dades de l’INE indiquen que la demanda exterior neta de l’economia espanyola va augmentar la seva contribució al PIB en dues desenes, del 2,9 del primer trimestre, fins als 3,1 punts del segon. Tant les exportacions com les importacions van registrar taxes de creixement interanuals menys negatives que en el període anterior.

Les exportacions de béns i serveis repuntaron gairebé dos punts (del -17,6% al -15,7%), com a conseqüència de la millor evolució de la demanda nacional dels països als quals es destinen, especialment, de la Unió Europea. De forma similar, les importacions de béns i serveis van desaccelerar la seva reculada en el segon trimestre, encara que de forma menys intensa que les exportacions, passant del -22,9% al -22,3%.

Augment de l’atur

Respecte a l’ocupació, mesurat en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, es va reduir un 7,1% en el segon trimestre de l’any, vuit desenes més que en el primer. Aquest resultat suposa la disminució de gairebé 1,369 milions d’ocupacions netes a temps complet en un any.

La major contracció de l’ocupació es va donar en la construcció (-25,3%), encara que la caiguda repuntó una desena, la qual cosa ofereix símptomes que podria haver aconseguit el mínim en el primer trimestre. A continuació es van situar les branques industrials i energètiques (-12,3%). En la resta de branques també es va destruir ocupació, però a taxes inferiors als dos dígits.

La productivitat aparent del factor treballo de l’economia es va situar en el 3,2% en taxa interanual, xifra una desena inferior a la del trimestre anterior. Quant a la remuneració dels assalariats es va contreure un 2,6%, tres desenes més, com a conseqüència de la caiguda de l’ocupació assalariada (-6,9%), parcialment compensat per la remuneració mitjana, que va créixer tres desenes (4,6%). Com a conseqüència, el creixement del cost laboral per unitat de producte repuntó quatre desenes fins a l’1,4%.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions