Guàrdies jurats, personal sanitari, cuiners… Són diverses les professions que necessiten un uniforme per realitzar la seva labor. La majoria de les vegades aquesta despesa és a càrrec de l’empresa, però en ocasions és el personal qui abona el seu vestuari per endavant. En aquest cas, se li retorna quan cobri el seu sou a través d’un plus de vestuari. Aquesta despesa, reflectit en la nòmina i regulat mitjançant convenis col·lectius, no cotitza a la Seguretat Social, ni es reté per a la Declaració de la Renda, sempre que no excedeixi dels límits legals.
Reflectit en la nòmina
En determinades professions (vigilants, personal de neteja, porters, ajudants de cuina, etc.), els treballadors han de reposar el seu vestuari amb certa freqüència a causa d’un ús excessiu i la necessitat de comptar amb bona presència davant els clients. En la seva majoria, aquesta despesa és a càrrec de l’empresa, encarregada de dotar als seus treballadors del vestuari necessari per a l’exercici de la seva professió o activitat laboral. No obstant això, en ocasions, el propi treballador avança les despeses i se li retornen quan cobra el seu sou, a través d’un plus de vestuari. Aquest es reflecteix en la nòmina com una despesa destinada a fer front a aquests pagaments cíclics per exercir la seva activitat laboral
El plus de vestuari és l’import que s’abona als treballadors per compensar les despeses del manteniment dels seus uniformes
El denominat plus de vestuari és l’import que l’empresa abona als treballadors per compensar les despeses pel correcte manteniment dels uniformes que han de vestir en l’exercici de la seva prestació laboral. És habitual que s’aboni també a els qui prestin els seus serveis en tasques que, sense requerir l’ús d’uniforme, exigeixen una adequada imatge i presència.
Regulat en els convenis col·lectius
El plus de vestuari està regulat en els convenis col·lectius, que distingeixen sobre els complements salarials, extrasalariales i les millores de l’acció protectora de la Seguretat Social. Per tant, no són comparables les diferents situacions que es poden presentar en reposar el vestuari del treballador, ja que no és el mateix que l’empresa estigui obligada a lliurar vestuari al personal, que pagar un plus per aquest mateix concepte, encara que en ambdues situacions haurà de reflectir-se en el conveni col·lectiu.
Té la consideració de percepcions extrasalariales, és a dir, retribucions que percep el treballador com a conseqüència de la relació de treball, però que no retribueix ni el treball efectiu realitzat, ni els períodes de descans, que es computen com a treball efectiu. Aquestes despeses estan recollides en conveni i, si no ho estan, el treballador comunicarà a l’empresari el seu origen i quantia
Per acreditar el dret a compensacions, ha de constar en un conveni col·lectiu o contracte individual
Els plusos de vestuari es distingeixen perquè no cotitzen a la Seguretat Social, ni es retenen per a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, sempre que no excedeixin dels topalls legals. Es paga bé en espècie, bé en diners. No obstant això, per acreditar el dret a aquestes compensacions, cal que consti en un conveni col·lectiu o contracte individual en el qual l’empresari exigeixi al treballador l’ús d’un abillament determinat.
Els convenis que preveuen el pagament d’aquest plus acostumen a establir un suplert (la bestreta que es fa per compte i càrrec d’una altra persona) perquè sigui el propi treballador qui adquireixi les seves peces. Per a això, estableixen una quantitat, que pot alçar-se per una vegada a l’any o prorratejar-se pels 12 mesos del mateix.
El salari és la remuneració total que reben els treballadors per exercir un treball per compte d’altri. No obstant això, la quantitat que queda reflectida en el compte corrent de l’assalariat com a producte de la meritació de la nòmina és la conseqüència directa de la suma de diverses percepcions que han de tenir-se en compte, com les no salarials excloses de cotització en la Seguretat Social.
Entre aquestes destaquen plusos, dietes, desplaçaments extres, complements i indemnitzacions. Tots ells han de quedar ben detallats en la nòmina per conèixer la quantitat que correspon cobrar al treballador cada mes. També han de quedar emeses les pagues extraordinàries anuals, que com a mínim han de ser dues. A més, s’han de constatar els complements salarials, que poden ser de diversos tipus:
- Personals: antiguitat, idiomes…
- Derivats del lloc de treball: perillositat, torns…
- Productivitat: hores extres o incentius.
