Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’empresa no em paga, què puc fer?

El treballador que no rep el seu salari ha de reclamar-lo i sol·licitar l'extinció del seu contracte
Per roserblasco 25 de maig de 2008
Img oficinas
Imagen: Daniel Lobo

Primeres mesures del treballador

En una situació de desacceleració econòmica com l’actual comencen a multiplicar-se els casos d’empreses que, per diferents motius, deixen de pagar als seus empleats. Què es pot fer? Com es pot afrontar aquesta situació? L’Estatut dels Treballadors estableix que tot treballador té dret a la percepció puntual de la remuneració pactada o legalment establerta. En cas de no percebre-la, ha de reclamar-la i sol·licitar l’extinció del contracte mitjançant sengles paperetes de conciliació (demanda prèvia a la via judicial), però sense deixar d’acudir al seu lloc de treball fins que tingui la sentència que dóna per finalitzat el seu contracte, perquè no se li pugui atribuir una baixa voluntària.

El salari o la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, constitueix la contraprestació de l’empresari pel treball que realitza un empleat. Referent a això, l’article 29 de l’Estatut dels Treballadors indica que el període de temps a què es refereix l’abonament de les retribucions periòdiques i regulars no pot excedir d’un mes. Per descomptat, l’abonament podrà realitzar-se fraccionadamente en períodes de temps inferiors, de manera que podria parlar-se així d’un salari diari, quinzenal o setmanal. El pagament ha de realitzar-se en el lloc i forma que s’hagi estipulat, ja en el contracte, ja en document a part, i fins i tot verbalment. Si res d’això s’hagués acordat, la liquidació i pagament es realitzaran conformement als usos i costums o normes no escrites.

Mentre es tramiten les reclamacions i en tant el treballador no tingui sentència judicial d’extinció de contracte, ha de continuar acudint al seu lloc de treball

Tant si l’empresa deixa de pagar durant diversos mesos sense causa justificada, com si es declara insolvent, el treballador ha d’interposar dues accions, segons explica Esther García, experta de iAbogado :

  • Reclamació: Ha de reclamar els salaris que li deu l’empresa mitjançant una Papereta de Conciliació. En aquesta demanda s’han d’indicar, de forma resumida, les dades de l’empresa, les circumstàncies del treballador i els fets que han donat lloc a la reclamació. Es presentarà davant el Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació (SMAC) de la comunitat autònoma corresponent, que convocarà a les parts a un acte en el qual es tractarà de buscar una solució extrajudicial al conflicte. Per a exercir aquesta acció, el treballador té un termini d’un any, i una condició: que els retards siguin continuats en el temps. En aquest cas, el treballador ha d’acreditar que el retard en el pagament el perjudica. El procediment judicial sol resoldre’s en dos o tres mesos.

  • Extinció del contracte: L’empleat també ha de sol·licitar l’extinció del seu contracte de treball mitjançant una altra papereta de conciliació davant el SMAC. D’aquesta manera, el treballador podrà obtenir una indemnització per l’extinció d’aquest, és a dir, demanarà al jutge que es declari extingida la relació laboral per falta de pagament de salari, i tindrà dret a percebre 45 dies de salari per any de servei. Amb aquesta sentència, l’empleat podrà accedir, a més, a la protecció per desocupació contributiva, sempre que reuneixi els períodes de cotització exigits.

Mentre es tramiten aquestes reclamacions i en tant el treballador no tingui la sentència judicial d’extinció de contracte de treball, ha de continuar acudint al seu lloc laboral, segons adverteix Enrique Lillo Pérez, expert en conflictes laborals. La importància d’acudir a treballar resideix en què si no ho fa, la seva actitud pot interpretar-se com a dimissió del lloc de treball o baixa voluntària. En aquests casos, no tindria dret ni tan sols a la prestació per desocupació, ni a cap indemnització legal.

Motius per a no pagar a un empleat

Els motius pels quals una empresa deixa de pagar als treballadors poden ser molt variats. Una situació habitual és la d’aquelles companyies a les quals els comença a anar mal (han perdut un client important, entren nous competidors en el seu mercat, etc.), però que manegen indicis raonables que es tracta d’una crisi conjuntural de la qual podran sortir en poc temps. Què han de fer els treballadors si, en casos com aquest, l’empresa els demana paciència i els assegura que la situació pot redreçar-se?

Es tracta d’una situació delicada. Si l’empleat, efectivament, entén que es tracta d’una crisi que es pot remuntar, i desitja donar un vot de confiança a l’empresari, és recomanable que ferm un pacte de viabilitat econòmica i d’ajornament del pagament dels salaris corresponents en un període determinat. Si transcorre el termini d’espera o dilació de pagament del salari i l’empresa segueix sense pagar, el treballador ha de fer la corresponent demanda. Per a això, té el termini d’un any comptat a partir del mes en què va deixar de cobrar el salari o des de la data en què, segons el pacte col·lectiu, degué percebre el salari el pagament del qual es va ajornar o es va diferir en el temps. En qualsevol cas, és important que sempre aquest tipus de pactes es facin per escrit i se signin.

De totes maneres, si en un termini de temps raonable -que pot ser de tres a cinc mesos- l’empresa no enlaira econòmicament i es manté en l’incompliment del pagament de salari, s’estaria en presència d’un senyal inequívoc que està abocada al tancament, o fins i tot que pretén tancar, afegeix Enrique Lillo. En aquest cas, el treballador ha de presentar les dues demandes abans citades al SMAC: una per falta de pagament de salari i una altra per l’extinció del contracte amb la seva corresponent indemnització.

L’empresa té el deure d’informar els seus treballadors i als representants legals d’aquests de les seves dificultats econòmiques i l’origen d’aquestes

Si es tracta d’una empresa seriosa i responsable ha d’informar a tots els seus treballadors, i als representants legals d’aquests, de les seves dificultats econòmiques i l’origen d’aquestes. A més, és la seva obligació dissenyar bé un pla estratègic de futur o un acomiadament col·lectiu pactat per a part de la plantilla, o bé intentar qualsevol classe d’acord o pacte col·lectiu d’ajornament de salari. El que és inadmissible, i absolutament il·legal, és la passivitat de l’empresa que no defineix cap pla de viabilitat i no paga el salari, i cessa en el compliment de les seves obligacions legals. En aquest cas, la pròpia viabilitat de l’empresa és impossible per desistiment de la pròpia direcció.

Fallida i suspensió de pagaments

I si l’empresa no paga perquè es declara en fallida i sol·licita la suspensió de pagaments? Aquesta circumstància, després d’entrar en vigor la nova legislació, rep ara el nom de “situació de concurs mercantil”. Segons els experts, el treballador ha de seguir el mateix procediment que en les anteriors ocasions, i fer les mateixes reclamacions amb demanda o papereta de conciliació al SMAC.

En situació de concurs mercantil, segons indica Lillo, poden aconseguir-se acords que suposin una indemnització per al treballador superior als 20 dies que amb caràcter mínim legal li corresponen en el cas d’acomiadament col·lectiu, amb el topall d’una anualitat (aquí pot superar-se el topall de l’anualitat). En aquest cas, el jutge mercantil resoldrà mitjançant una nova resolució judicial; si dicta acte o resolució que extingeixi la relació laboral, el treballador pot apuntar-se a la desocupació.

Altres situacions

Pot ocórrer també que l’empresa continuï pagant el salari, però deixi de pagar les extraordinàries, les comissions, els tiquets restaurant o algun altre complement salarial degudament pactat. Què es pot fer si es desitja continuar en l’empresa però, a més, reclamar el pagament del que es deu? En aquest supòsit, els experts consideren que el més indicat és realitzar una demanda davant el Jutjat social, amb l’ajuda de l’assessoria jurídica del seu sindicat o a d’algun advocat especialitzat.

Una última situació apuntada pels especialistes en la matèria es refereix a quan l’empresa va bé econòmicament, però deixa de pagar a un o diversos empleats mentre continua pagant a la resta. Pot tractar-se d’un cas de “assetjament psicològic” l’objectiu últim del qual sigui que l’empleat es cansi i es vagi de l’empresa per pròpia iniciativa. El treballador pot aquí presentar demanda amb l’interès del 10% tal com preveu l’article 29 de l’Estatut dels Treballadors. També, ha de presentar denúncia a la Inspecció de Treball per tracte vexatori i per impagament de salari. Si se sofreix una persecució i discriminació, es deu a més posar una demanda de tutela de dret fonamental a no ser discriminat i al fet que es respecti la dignitat personal. Així mateix, en aquesta demanda es poden demanar danys i perjudicis fins i tot de caràcter moral, i danys personals pel sofriment, angoixa, etc.

El treballador no ha de donar-se de baixa amb caràcter immediat per depressió, segons aconsella l’expert sindical, sinó que ha de parlar amb els seus representants i sindicat, així com demanar explicacions a l’empresa per escrit, amb una descripció dels fets, de la mena de conducta, i exigir-li les raons de l’impagament. Amb totes aquestes actuacions, es poden tenir proves suficients per a interposar posteriorment una demanda.

El Fons de Garantia Salarial

Si no hi ha altre remei, no tot està perdut. El Fons de Garantia Salarial (FOGASA) és un organisme, dependent del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, que garanteix als treballadors la percepció de salaris, indemnitzacions per acomiadament o extinció de la relació laboral, pendents de pagament per insolvència, suspensió de pagaments, fallida o concurs de creditors de l’empresari.

Quins salaris abona? El FOGASA paga als treballadors els salaris amb les seves pagues extraordinàries, inclosos els salaris de tramitació que es trobin arracades de pagament. La quantitat màxima que abona és el resultat de multiplicar el doble del salari mínim interprofessional diari, sense incloure el prorrateig de pagues extres, pel nombre de dies pendents de pagament, amb un màxim de 120 dies. Aquests salaris han d’estar reconeguts en acta de conciliació o resolució judicial. El Fons també pagarà als treballadors les indemnitzacions reconegudes en sentència o resolució de l’autoritat laboral, per acomiadament declarat nul o improcedent, per extinció dels contractes de treball per voluntat del treballador quan se sol·liciti per causa justa, per acomiadament col·lectiu o objectiu per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i per força major, i sempre en els supòsits d’insolvència, suspensió de pagaments, fallida o concurs de creditors de l’empresa.

La quantitat que abona és el resultat de multiplicar el doble del salari mínim interprofessional diari pel nombre de dies pendents de pagament, fins a 120 dies

En les empreses de menys de 25 treballadors, es fa càrrec de l’import del 40% de la indemnització legal que correspongui a cada treballador, quan l’extinció de la relació laboral es produeixi per acomiadament col·lectiu, o quan existeixi la necessitat objectivament acreditada d’amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, sense que sigui necessari acreditar la situació d’insolvència, suspensió de pagaments, fallida o concurs de creditors de l’empresa.

No totes les indemnitzacions seran abonades pel Fons de Garantia Salarial, queden excloses:

  • Les que són reconegudes en acte de conciliació, perquè aquest només vincula a les parts. S’exceptuen en aquest cas les conciliacions derivades de l’expedient de regulació d’ocupació.

  • No abona els plusos de distància, transport, vestuari, menyscapte de diners, desgast d’útils i eines, dietes, complements d’incapacitat temporal, ni qualsevol altre de naturalesa indemnitzatòria.