Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les adopcions nacionals van descendir en 2002 un 4,8% després de dos anys de continu creixement

Moltes parelles es decanten per acollir a nens d'altres països, ja que l'espera és menor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 18deGenerde2004

Cada vegada són menys les parelles espanyoles que decideixen adoptar un nen, segons es desprèn de les dades dels departaments de protecció a la infància de les comunitats i de les seves delegacions en diferents punts del país. No obstant això, cal dir que quan es tracta d’adopcions internacionals la tendència continua en augment, encara que aquest increment és menor segons passen els anys. Aquest fenomen afecta també a les adopcions nacionals, que van descendir en 2002 després de dos anys de continu creixement.

L’any 2000 es va produir al nostre país un “boom” d’adopcions que no s’ha tornat a repetir. Durant aquell any les parelles espanyoles van adoptar 3.062 nens procedents de països estrangers, la qual cosa suposava un augment del 52,6% respecte a l’any anterior. En 2001 van arribar 3.428 menors, és a dir, 366 petits més van tenir l’oportunitat d’iniciar una nova vida amb famílies del nostre país, però només va significar un increment d’un 11,9%. I en 2002, el fenomen va continuar: es van adoptar 3.625 nens, per tant, només un 5,7% més.

Adopcions nacionals

Mentrestant, les adopcions nacionals han seguit la seva pròpia evolució. Després del creixement registrat en 2000 i 2001 (amb un 11% d’increment cada any), les últimes dades de 2002 reflecteixen que han estat menys els nens espanyols que han trobat una família amb la qual compartir la resta de la seva vida, en concret només el van fer 1.024 menors. Una xifra que traduïda a percentatges significa que les adopcions nacionals van descendir un 4,8% durant aquest any.

El fet que el nombre d’adopcions internacionals superi al de nacionals respon a dos motius. D’una banda, “els pares que normalment volen adoptar un nen prefereixen petits d’entre 0 i 3 anys, però afortunadament en poques ocasions existeixen nens a Espanya que reuneixin aquestes característiques”, assenyalen fonts del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. D’altra banda, les famílies arriben a esperar “fins a quatre anys en les llistes que elaboren les comunitats per a adoptar un nen del nostre país”. La via internacional suposa una opció més ràpida i sòlida.

Però això no vol dir que no existeixin menors espanyols a l’espera de ser rebuts per una família. “Hi ha nens de 7 o 8 anys que han estat durant molt de temps en una institució i que resulta molt difícil que siguin adoptats. El mateix ocorre quan es tracta de grups de germans de diferents edats, o de nens que tenen algun tipus de discapacitat física o psíquica o alguna malaltia crònica i que necessiten una atenció especial”, indiquen les mateixes fonts.

Família d’acolliment

Si l’adopció no és possible, a tots ells sempre els queda com a alternativa una família d’acolliment. Aquesta fórmula no és tan coneguda “i els matrimonis que la sol·liciten han anat disminuint al llarg dels anys. Moltes vegades es confon amb l’adopció, però no és el mateix, ja que en l’acolliment existeix un vincle del nen amb la seva família d’origen”, explica María de la Solitud Rodríguez, assessora de l’Oficina del Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid.

El perfil de les famílies que solen sol·licitar l’acolliment de menors respon a matrimonis amb fills majors o que ja s’han emancipat “i encara se senten amb capacitat per a cuidar d’altres nens”, assenyala Rodríguez. Es tracta d’un procés i d’uns requisits del compliment i el control dels quals s’encarreguen les comunitats a través dels serveis de protecció a la infància, igual que ocorre quan s’obre un expedient d’adopció d’un nen espanyol.

No obstant això, dins de l’acolliment la llei nacional contempla diverses modalitats. Existeix l’acolliment simple -quan la parella cuida d’un nen de manera temporal perquè es considera que el menor pot tornar amb la seva família d’origen- i l’acolliment permanent -quan no hi ha expectatives que el petit torni amb la seva família d’origen, encara que el vincle es conserva, i un jutge determina que la família d’acolliment li tuteli per a la resta de la seva vida-. A més, la llei també regula l’acolliment preadoptiu, un període d’adaptació entre la família i el menor fins que es formalitza ferm i definitivament l’adopció.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions