Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les estafes es renoven

Nombrosos fraus no es denuncien perquè la víctima forma part d'un acte delictiu

Img maletin Imatge: Mike Johnson

De l'estampita al 'Rip Deal'

/imgs/2008/12/maletin.art.jpgLes estafes tradicionals evolucionen i s’adapten amb facilitat als canvis socials. Existeixen centenars d’estafes i cadascun d’ells pot comptar amb diverses modalitats. Amb el pas del temps es modifiquen també els costums i el delinqüent, gran coneixedor de la psicologia col·lectiva, transforma l’estafa per a poder continuar actuant. Un dels components que se sol donar en aquesta mena d’enganys és la confiança que suscita l’estafador en les víctimes sumat, en algunes ocasions, a la intenció d’aquestes d’aprofitar-se de la situació de necessitat o d’ignorància que fingeix el propi timador. Per això molts fraus no són denunciats, a causa de la vergonya que sent l’estafat per haver caigut en el parany, o per haver format part d’un acte delictiu en intentar aprofitar-se d’una cosa il·legal o moralment reprovable.

En l’estafa de l’estampita, una persona que aparenta patir una discapacitat psíquica aborda a la potencial víctima ensenyant-li una bossa plena de bitllets als quals no dóna importància perquè són estampitas. Un altre estafador, simulant ser un ciutadà que passa per casualitat per allí convenç a la víctima perquè compri la bossa al discapacitat. Així que aquest li lliura els seus estampitas després de rebre els diners del ciutadà que, quan es queda només, descobreix que li han enganyat perquè la bossa està plena de retallades de periòdic. Encara que sembli increïble, per més que aquesta estafa s’hagi difós en els mitjans de comunicació i fins i tot en pel·lícules, hi ha qui continua “picant”. En nombroses ocasions ni tan sols es denuncia per la vergonya pública que suposa haver actuat de mala fe en intentar enganyar a un discapacitat.

Els estafadors perfeccionen les seves estafes amb l’ús de noves tecnologies

Els estafadors han refinat l’estafa de l’estampita i l’han convertit en un altre conegut com ‘Rip Deal’. En ell els delinqüents busquen informació sobre immobles que estan a la venda, contacten amb els venedors i se citen amb ells en cars restaurants o hotels de luxe. Allí, els estafadors acudeixen molt ben vestits simulant ser acabalats empresaris estrangers. Li diuen a la víctima que estan interessats a fer una gran inversió a Espanya i, abans de tancar el contracte de compra dels terrenys o immobles, ofereixen al venedor la possibilitat de fer un canvi de moneda en efectiu i l’informen de què es tracta de diner negre. Poden portar dòlars, francs suïssos… i demanen canviar-ho per euros oferint a la víctima una comissió elevada que pot arribar al 20%. També poden intentar canviar bitllets de 500 per uns altres més petits.

Si la víctima accedeix, se citen en un altre lloc i fan l’intercanvi de maletins de manera discreta i en un lloc públic, de manera que la víctima no pugui comprovar en el moment els diners. Quan obre el maletí descobreix que només el primer i l’últim bitllet són veritables. A vegades, els timadores criden a l’estafat per a dir-li que amb els diners falsos només intentaven comprovar que els bitllets que la víctima lliurava eren veritables i que en breu li donaran la quantitat acordada. D’aquesta manera aconsegueixen que la víctima tard a posar la denúncia -si ho fa, perquè realment ha intentat quedar-se amb diner negre- i els dóna temps per a fugir.

Aquesta estafa recorda també a un altre més tradicional, el dels bitllets tintats. El timador ensenya al ciutadà un maletí ple de cartolines negres. La primera d’elles, en ruixar-la amb un producte es converteix en un bitllet. Per a fer-ho més creïble l’estafador pot dir que els ha hagut de tenyir per a treure els diners del seu país sense que fossin detectats en la duana. El delinqüent li ofereix a la víctima el líquid i les cartolines a canvi d’una elevada quantitat. Amb la finalitat que tot es desenvolupi de manera més ràpida i el ciutadà no tingui temps de pensar, el timador pot dir que estan a punt de descobrir-li i no té temps de destintar els bitllets. Quan l’estafat intenta convertir les cartolines en diners s’adona que no és possible.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Cartes nigerianes »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions