Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les immobiliàries ofereixen un servei plagat de deficiències i irregularitats

El 98% d'elles van acceptar mediar en operacions amb diner negre entre els seus clients; les que venen VPO ho fan a preus de mercat lliure, i més de la meitat no informen bé sobre la comissió que cobren

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 11deGenerde2002

Les immobiliàries ofereixen al nostre país un servei acceptable (que no bo), però la seva operativa quotidiana presenta irregularitats relacionades amb el “diner negre” i amb la venda d’Habitatges protegits (VPO), a més d’importants deficiències en la transparència informativa en qüestions d’interès per al client i en la qualitat de la informació que ofereixen sobre els habitatges que poden satisfer les necessitats de l’usuari. I tot això, malgrat el cost que les gestions d’una immobiliària suposen per a l’usuari que formalitza amb ella una relació contractual: per vendre un pis de 120.000 euros (uns 20 milions de pessetes) el més freqüent és que cobrin entre 3.600 i 6.000 euros (600.000-1.000.000 pessetes), més el 16% d’IVA. És a dir, entre el 3% i el 5% de l’import de la venda o compra.

Aquesta és la conclusió global de la recerca realitzada per CONSUMER EROSKI, els tècnics de la qual van realitzar (presentant-se com uns clients qualssevol), el mes de desembre passat dues gestions d’informació -una sobre compra i una altra relativa a la venda- d’habitatge en cadascuna de les 56 immobiliàries visitades en 14 ciutats: Madrid, Barcelona, València, Alacant, Màlaga, Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Castelló, Múrcia, Burgos, Logronyo i Santander. L’estudi es va inspirar en el Decret 3248/1969 que descriu les obligacions dels APIs (agents de la propietat immobiliària) i va comptar amb l’assessoria d’experts en temes immobiliaris.

Ja en les dades concretes de la recerca, que es publicarà en el número de CONSUMER d’aquest mes de gener, el 98% de les immobiliàries van acceptar mediar en operacions amb “diner negre” entre els seus clients, quan comprar o vendre evadint impostos constitueix delicte fiscal. La mecànica és la següent: l’escriptura no es realitza pel muntant total de la compravenda, i d’aquesta manera el client evita pagar l’IVA (7%) dels diners no escripturats i també les despeses de notaria d’aquests diners amb el seu corresponent IVA, en aquest cas del 16%. El principal beneficiari d’aquesta pràctica il·legal, convé aclarir-lo, no és la immobiliària sinó el client que embeni el pis. De les 56 immobiliàries només una, de Castelló, es va negar a acceptar operacions amb diners opacs al fisc tant en la compra com en la venda.

Una altra realitat decebedora és que les poques (només el 12% de les estudiades) que ofereixen Habitatges protegits (VPO) ho feien en tots els casos a preus equiparables als dels habitatges de mercat lliure, quan el que apunta la legislació és que el preu de les VPO sigui inferior al de les quals no ho són. A més, l’Administració fixa uns terminis, des de la construcció aquests habitatges, perquè les VPO puguin alliberar el preu concertat. Lògicament, aquestes immobiliàries que venien VPO (sense respectar els terminis previstos per la norma, en molts casos) proposen al client que la major part del pagament es realitzi en “diner negre” i que s’escripturi per un preu (similar al que li correspon legalment per ser VPO) molt menor al real. Per exemple, que un pis que costa 140.000 euros (més de 23 milions de pessetes) s’escripturi en només 42.000 euros (uns 7 milions de pessetes).

D’altra banda, gairebé sis de cada deu immobiliàries no van informar (en aquesta primera visita; no es va realitzar una altra) amb transparència sobre l’import de la comissió que cobren pel seu treball en la venda i en la compra, i sobre l’IVA (16%) d’aquesta comissió que ha de pagar el client. Cal destacar que totes les visitades a Sant Sebastià i Alacant van informar bé sobre aquest tema.

Ja en un altre àmbit, cap va oferir informació sobre la conjuntura del mercat de l’habitatge: si mereixia o no la pena comprar o vendre en aquest moment, i per què (tipus d’interès dels crèdits, situació i expectatives del mercat immobiliari…). Tant per a la compra com per a la venda, els comercials afirmaven que és un bon moment o que “ni sí ni no” o que “és tan bon moment com qualsevol altre”. En cap cas van fer referència al moment immobiliari en termes de tendències i conjuntura del mercat.

La situació dista molt en les 14 ciutats, si bé aquest estudi no és representatiu per a definir com opera el sector immobiliari en cadascuna de les ciutats comparades a causa del minso de la mostra: quatre immobiliàries per ciutat. De totes maneres, les que van oferir un millor servei van ser les visitades a València, seguides de les de Madrid, Vitòria i Logronyo.

Bon tracte personal i suficient esforç per a vendre

En el positiu, l’informe ha constatat que les immobiliàries adopten les mesures necessàries (i assumeixen les despeses que comporten) per a donar a conèixer el pis que els usuaris desitgen vendre, ja que la majoria recorren a la premsa diària de més tirada i a altres sistemes complementaris, entre ells l’exhibició de l’oferta en l’aparador de l’establiment o el bolcat en Internet d’aquesta oferta. Així mateix, es va comprovar el bon tracte personal dispensat pels empleats, així com el bon assessorament sobre les despeses que l’usuari ha de suportar en la compra o venda, i l’acceptable claredat amb què s’exposava el relatiu al preu final dels habitatges. I la gairebé totalitat de les immobiliàries informen amb diligència sobre els habitatges que poden, per les seves característiques i preu, satisfer a l’usuari, ja que són molt poques les que intenten “col·locar” al client els pisos que més els convé a elles vendre.

Escàs coneixement de la realitat immobiliària

A pesar que la qualitat del servei que presten pot considerar-se en general acceptable, que no bo, la immensa majoria de les immobiliàries a penes van explicar les ajudes o subvencions a les quals pot optar l’interessat a l’hora de comprar habitatge, i la meitat van oferir insuficients dades (característiques urbanístiques, infraestructures i equipaments socials i culturals, accessos i transport…) sobre la zona urbana en què està pensant el client per al seu nou habitatge. I, encara més important, el 60% de les immobiliàries estudiades no van exposar en aquest primer contacte amb detall i claredat les característiques dels pisos oferts: superfície, nombre d’habitacions i banys, tipus de calefacció, despeses de comunitat, garatge o traster, si l’habitatge és exterior o interior, antiguitat… el que pot incidir en què la primera selecció realitzada pel client no sigui encertada. Si acudim a una immobiliària a la qual exposem les nostres necessitats, i ens ofereixen 20 habitatges diferents, difícilment podrem visitar-les totes, per la qual cosa es requereix una informació abundant i precisa sobre cadascuna d’elles, que ens permeti realitzar un sedàs eficaç i així visitar només les que més poden adaptar-se a les nostres expectatives.

La resposta aportada al client, mediocre

Continuant amb el millorable, les solucions aportades finalment (després d’una hora de conversa i gestions) per les immobiliàries a l’usuari que desitja comprar o vendre un habitatge mereixen una nota mitjana de regular “”. I això perquè, ens altres qüestions, el més habitual és que l’empleat no mostrés davant el client la iniciativa -exigible en un professional competent- de mostrar-li totes les opcions que a aquest poguessin interessar-li. I que (en set de cada deu casos) no li oferís una informació àmplia i detallada per escrit sobre els pisos que podrien ajustar-se a les seves preferències i necessitats. En aquest aspecte de la informació, va destacar València, ja que les quatre immobiliàries allí visitades van aprovar molt folgadament l’examen en oferir informació més que suficient sobre els habitatges proposats al client, si bé en moltes altres ciutats algunes immobiliàries també van complir en aquesta transcendental comesa. En resum, i dit d’una altra manera, només en poques ocasions els tècnics d’aquesta revista van abandonar les immobiliàries amb la sensació d’haver estat ben atesos perquè el comercial havia donat una resposta completa i suficient a les seves expectatives i interessos.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions