Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les marques de cotxes orientals ofereixen períodes de garantia més amplis que les europees

Les signatures del vell continent es mouen entre els dos anys, mentre que les asiàtiques arriben fins als sis

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 15deNovembrede2002

El passat dia 20 d’octubre, el Govern va aprovar el projecte de llei que amplia fins a dos anys la garantia mínima dels denominats béns de consum i un any en el cas de béns de segona mà. Fins ara la garantia era de sis mesos tant en un com en un altre cas. Aquesta normativa està previst que entri en vigor l’any vinent, i s’aplicarà des d’un electrodomèstic o un ordinador fins a un cotxe. I és precisament en el sector automobilístic on actualment es planteja un polèmic debat, ja que les marques orientals ofereixen períodes de garantia més amplis que les europees. En general les marques del vell continent (sobretot les generalistes) es mouen ja en aquests dos anys. Aquest és el cas de Renault, Citroën, Fiat, Alfa Romeo, Peugeot, Volkswagen, Seat, Opel o Mercedes. Per descomptat que hi ha excepcions com les dels MG i Rover, Smart, Jaguar o Land Rover que ofereixen tres anys o Saab amb quatre anys i sense límit de quilometratge.

No obstant això, les signatures asiàtiques, tant japoneses com coreanes, ofereixen habitualment terminis de tres anys: Hyundai, Isuzu, Honda o Toyota són exemple d’això. Fins i tot algunes van més lluny com Nissan, que té una garantia de cinc anys sense límit de quilometratge i, sobretot, Lexus amb tot un rècord: sis anys de garantia o 200.000 quilòmetres.

El fenomen pot estar motivat per la necessitat que tenen aquestes marques d’atreure una clientela europea, i per a això res millor que un argument de venda que té com a missatge: “si garantim aquest temps és perquè estem segurs de no tenir problemes”.

Clar que també hi ha qui diu que és una forma de fidelizar a la clientela respecte al concessionari. Una garantia massa llarga no és més que un mitjà utilitzat per la xarxa de postvenda, pel concessionari, perquè tot tipus de manteniment i arranjaments es faci en les seves instal·lacions. En realitat, la garantia és pagada per l’usuari bé en comprar el cotxe o posteriorment si l’amplia.

Justament, el tema de l’ampliació està cada vegada més en voga i pot ser recomanable per als conductors que realitzin molts quilòmetres a l’any. Cada fabricant disposa de formules per a adaptar-les a cada usuari. Algunes inclouen des de vehicles de substitució en cas d’avaries o revisions fins als canvis de pneumàtics.

Convé distingir que quan es parla, per exemple, de 3 anys o 100.000 quilòmetres no vol dir que es tracta de triar entre el temps o la distància recorreguda sinó que, quan es compleix una de les dues condicions, la garantia s’acaba.

Totes les peces estan dins de l’àmbit de la garantia, incloses les no fabricades pel propi constructor sinó per proveïdors com és el cas d’alçavidres, o seients. Només queden exclosos aquells elements sotmesos a un desgast habitual: pneumàtics, pastilles de fre, oli o filtres, o accessoris que no provenen del fabricant.

Capítol a part és el de les garanties anticorrosión, que les marques fixen en terminis molt superiors al de la garantia general. A vegades els constructors obliguen a unes visites de control pel que convé revisar el llibre de garantia o el manual de manteniment per a conèixer-les. Per cert que si una xapa té un problema d’aquest tipus, no es conforme amb què la hi reparin: exigeixi la substitució.

Per a estar cobert per una garantia, és necessari complir amb el pla de manteniment regular que assenyala revisions cada cert nombre de quilòmetres. Si aquests no es realitzen, en qualsevol cas caldrà passar la revisió als dotze mesos. Incomplir aquesta obligació comporta la pèrdua de la garantia. I el mateix ocorre si s’acudeix a un taller no autoritzat per la marca, si es participa en competicions, si els danys són conseqüència d’un accident o si les avaries provenen d’una utilització incorrecta.

En el cas de realitzar una modificació sobre el motor, bé per a guanyar potència (com és el cas de posar un “xip”) o per a estalviar combustible, es perd la garantia dels òrgans mecànics. És possible que el concessionari no li digui res a l’hora de realitzar el manteniment, però si sorgeix una avaria no dubti que aplicaran aquest principi.

El que produeix molts dubtes és fins on admetran els fabricants que arribaran quan en els seus automòbils intervinguin tallers que no són de la marca o bé que les peces no siguin les originals. Es tracta d’un tema complicat que donarà bastants problemes en el futur.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions