Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les marques de lladres per assenyalar objectius

Malgrat ser "vox populi", els experts discrepen sobre l'ús o no d'una simbologia específica entre delinqüents

Img ladron Imatge: Saxon

Els amics de l’aliè “treballen” fins i tot en vacances, sobretot aprofitant els desplaçaments de moltes de les seves víctimes. Una de les seves pautes d’actuació, segons apunta la rumorología, es basa en l’ús d’una simbologia específica que informa a altres “col·legues” sobre les particularitats de l’habitatge que es pretén desvalisar. És certa l’existència de tals senyals? Com actuen els lladres? Qui són les seves víctimes predilectes? La veritat és que, malgrat ser “vox”populi , hi ha una certa controvèrsia entre els experts sobre si els lladres se serveixen o no d’un llenguatge xifrat per fixar els seus objectius. Però del que no hi ha dubte és que els delinqüents realitzen labors de recerca sobre els costums dels veïnats per tenir la major informació possible abans d’atracar un domicili.

Aquests “codis”, segons el Ministeri de l’Interior, serien utilitzats per bandes, i en ells s’especificarien dades com les hores que el domicili roman sense vigilància, si viuen persones d’avançada edat sense companyia, si hi ha articles de valor o si la casa està buida. Fuentes d’Interior assenyalen que els cacos utilitzen des de fa temps aquest tipus de marques als domicilis, i fins i tot les forces de l’ordre han arribat a comptar amb un document que exercia les funcions de “pedra Rosetta”, un suport per poder desxifrar els codis. Un escrit que no resulta d’utilitat durant molt temps, ja que els lladres canvien la simbologia constantment per evitar ser localitzats. A més, les citades marques no serien “de coneixement ampli” al món delictiu, sinó que són úniques i exclusives per a cada xarxa o grup d’atracadors.

En els robatoris perpetrats en domicilis particulars els lladres duen a terme una labor prèvia de vigilància i observació

La credibilitat concedida pels ciutadans a l’existència de símbols que assenyalen objectius és tal que fins i tot en els fòrums i espais de debat en Internet es comparteix informació sobre ells. I en alguns mitjans de comunicació s’ha arribat a facilitar un document que permet interpretar-les. Els experts recorden, no obstant això, que tals escrits no pot utilitzar-se pels ciutadans com a mesura de prevenció.

Utilitzin o no senyals (algunes fonts policials dubten de l’existència d’aquestes marques), del que no hi ha dubte és que en la gairebé totalitat dels robatoris perpetrats en domicilis particulars els lladres duen a terme una labor prèvia de vigilància i observació. A partir d’aquest exercici, coneixen la rutina d’els qui viuen en una casa, cerciorant-se de les seves hores de sortida i retorn, i de quant temps disposarien per donar el cop, així com de les opcions de fugida que ofereixen l’immoble o l’entorn on es troba situada la casa.

Tots, possibles víctimes

A Espanya cada any es produeixen robatoris en gairebé 400.000 llars. Cal considerar que com a atracaments a habitatges no només es comptabilitzen aquelles ocasions en les quals els lladres tenen accés a la casa, sinó que també es computen els atacs que es produeixen en les dependències de l’immoble: portals, ascensors, zones comunes com a trasters o patis… Malgrat la disparitat de llocs en què es pot ser víctima d’un assalt dins d’un edifici, més del 70% dels robatoris es produeixen o bé a l’interior del domicili o al portal d’accés.

Encara que la xifra de robatoris perpetrats en domicilis situa a Espanya per sota de la mitjana europea, durant els anys 2006 i 2007 aquest tema es va convertir en una preocupació creixent en el si de la societat a causa de l’elevat nombre d’atracaments amb violència a habitatges. Si ben inicialment es tractava d’accions realitzades, en la seva gran majoria, en urbanitzacions costaneres de Catalunya, més tard els atracaments es van estendre a diferents zones del país. Una de les més sonades es va produir a la fi de 2007, quan un grup d’homes va irrompre a la casa d’un famós productor i presentador televisiu, qui va sofrir ferides com a conseqüència del forcejament amb els atracadors. Els lladres havien entrat a la seva casa a ple dia, malgrat estar enclavada en una urbanització amb accés restringit. Qui són les víctimes? Encara que pogués pensar-se que només les persones més adinerades poden sofrir aquest tipus d’atracaments, la veritat és que no pot parlar-se d’un perfil concret de víctima, ja que els furts en domicilis es produeixen indistintament en zones acomodades i en barris populars.

Per evitar convertir-se en una d’elles és sempre una bona pràctica prendre mesures bàsiques de precaució:

  • No informar a molta gent sobre les absències perllongades.
  • No deixar que el correu s’acumuli en la bústia.
  • Ser previnguts a l’hora d’obrir la porta a desconeguts i comprovar sempre la identitat de les persones que sol·liciten l’accés a l’interior de l’habitatge argumentant voler comprovar comptadors de subministraments com el gas o l’electricitat.

Què fer en cas de robatori

Malgrat prendre precaucions, ningú està lliure de ser víctima d’un assalt al seu propi domicili. Tant les empreses especialitzades a proporcionar seguretat privada com el Ministeri de l’Interior assenyalen que, si el robatori s’ha produït en absència dels amos, no s’han de moure les coses de lloc i convé deixar tot “tal qual” fins a l’arribada de la Policia, a la qual convé avisar immediatament. Si l’assalt al domicili es produeix mentre els propietaris estan en l’habitatge, el millor és evitar enfrontar-se directament amb el lladre, ja que pot mostrar-se violent i causar algun dany físic. En el cas de sorprendre-ho “in fraganti” en arribar a casa, el més assenyat és allunyar-se ràpidament i demanar la intervenció de les forces de seguretat.

Denunciar un robatori és condició imprescindible per demanar la indemnització al segur

Quan es produeix un robatori sempre cal denunciar. Per tramitar la denúncia és necessari comptar amb un document que acrediti ser propietari (o, en defecte d’això inquilí) de l’habitatge que hagi estat objecte de robatori. Si es dona la circumstància que s’han sostret objectes de valor (petits electrodomèstics com a televisors, ordinadors o reproductors audiovisuals) el més encertat és acompanyar la denúncia amb un rebut que justifiqui el pagament d’aquests objectes. La importància de comptar amb una denúncia és tal que, com recorden des de les companyies asseguradores, sense ella no és possible demanar al segur la indemnització pels danys que s’hagin pogut ocasionar al domicili.

ESTAR SEGUR A casa

Vuit de cada deu persones que han sofert robatori amb violència al seu domicili s’interessen per la contractació de serveis de seguretat privada. Hi ha diferents “paquets” de protecció, el cost de la qual varia en funció de l’empresa que els ofereixi i els components que tingui.

Els més senzills consten d’un dispositiu d’alarma que emet un senyal a la central. A partir d’aquí s’activa un procediment mitjançant el qual o bé es dona avís als cossos de seguretat públics, o s’atén l’avís d’emergència amb personal de la pròpia empresa. El seu preu és a partir de 500 a 600 euros. Els afegits i extres es poden multiplicar exponencialment fins a cobrir les necessitats de l’usuari; òbviament, també es multiplicarà el preu. Entre els suplements més populars destaca un servei anticorte de línia telefònica, que suma 100 euros al pressupost inicial.

A més de la seguretat privada, molts d’els qui han sofert un robatori a casa opten per l’adquisició d’una porta reforçada, amb preus a partir de 300 euros. Les portes blindades (400 euros) o les cuirassades (a partir d’1.200 euros) són també molt utilitzades. Les finestres també solen reforçar-se, doncs tendeixen a ser considerades com els llocs de més fàcil accés tant en pisos baixos com en els més propers a les teulades. Així mateix convé prestar especial atenció a cura de les façanes, balconades, terrasses, sortints i fins i tot canonades que discorrin paral·leles al domicili, ja que permeten una ràpida i fàcil entrada al seu interior.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions