Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les millors inversions per 2009

La inversió en renda fixa i deute públic ofereix menys rendibilitat, però és la més segura en època de crisi

Amb la Borsa espanyola generant pèrdues de fins al 50%, i les de mig món en la situació més inestable de l’últim lustre, els petits i mitjos inversors es pregunten si 2009 serà el moment propici per col·locar els seus estalvis al Mercat Continu, o fins i tot si mereix la pena fer-ho en algun dels productes que ofereixen les entitats bancàries. La veritat és que el mercat financer es caracteritza actualment per la inseguretat, però també és veritat que l’inversor té davant si diverses alternatives per rendibilitzar els seus estalvis durant aquest nou exercici: des de les moltes possibilitats que ofereix la renda fixa pels més conservadors, a les quals proporciona la renda variable, passant per la inversió en metalls preciosos o ETF. A més, és possible invertir en dipòsits (menys interessants per la seva menor rendibilitat com a conseqüència de la baixada en els tipus d’interès), o en els productes derivats del deute públic, la rendibilitat del qual és mínima, però ofereixen una alta seguretat.

Invertir en deute públic

Els productes derivats de la renda variable proporcionen majors plusvàlues però s’assumeix més risc

Entre el deute públic es troben les Lletres, Bons i Obligacions de l’Estat, que ofereixen seguretat, encara que a canvi d’una menor rendibilitat. Aquesta forma d’inversió és una de les menys remunerades avui dia, però la seva contractació pot ser interessant per a molts inversors, donada l’actual conjuntura econòmica.

  • Lletres de l’Estat: la rendibilitat de les últimes subhastes resulta escassa (entre el 2,5% i el 4%). Així, les de les lletres a 6 mesos ha estat del 2,53%, del 2,47% la de les lletres a 12 mesos, i d’un 3,9% les lletres a 18 mesos. Entre els seus avantatges, no obstant això, destaca la ja esmentada seguretat.
  • Comptes i Dipòsits Financers en Deute de l’Estat: són una alternativa per invertir en Valors del Tesoro, i estan comercialitzades per les entitats financeres. Mitjançant els comptes i dipòsits financers bancs i caixes capten fons i els inverteixen immediatament, per compte dels seus clients, en Valors del Tesoro comprometent-se la pròpia entitat, de forma periòdica, a comprar i immediatament revendre als titulars del compte o del dipòsit financer els Valors del Tresor afectes. El seu principal avantatge resideix que ofereixen una rendibilitat superior a la d’altres productes derivats del deute públic, però estan a costa de la fluctuació dels tipus d’interès.
  • Bons: un dels productes més característics són els bons espanyols, la rendibilitat dels quals varia en funció del termini. Així, el de 10 anys té una rendibilitat del 4,03%, el dirigit a tres anys, del 3,05%, i el de 30 anys, del 4,67%. És una de les millors opcions per als inversors més conservadors, sempre que dirigeixin la seva inversió al llarg termini.

    Invertir en renda variable

  • Borsa: dins d’aquest tipus d’inversió, la més complicada durant el 2009, l’estratègia hauria de consistir a esperar, i a decantar-se per valors que presentin un sanejat compte de resultats i els productes dels quals no estiguin afectats a l’excés per l’actual crisi econòmica. També existeix la possibilitat de comprar valors de companyies que hagin caigut en l’exercici 2008 més d’un 60%, sense que hi hagi motius objectius per justificar aquest descens, una alternativa molt interessant per als inversors més agressius sempre que sàpiguen equilibrar l’equació risc-rendibilitat. Per als estalviadors de caràcter defensiu sempre queda la solució de buscar valors que assumeixin el paper de refugi o els que proporcionin dividends. Entre els avantatges d’apostar per la Borsa destaca el fet que és el tipus d’inversió que més plusvàlues ha proporcionat als inversors durant els últims anys. Entre els inconvenients, òbviament, que no sembla ser el moment idoni a causa de la incertesa que planeja sobre les economies internacionals, així com sobre l’estat real de les empreses que cotitzen en els seus parquets.
  • ETF (fons d’inversió mobiliaria que cotitzen en Borsa): aquest tipus d’inversió, especialitzada, necessita assessorament d’un analista financer. En principi, la seva bondat ve determinada pel fet que els ETF conjuminen els avantatges de la inversió en accions (senzillesa, liquiditat, cotització contínua en la borsa) amb les dels fons indexats tradicionals (diversificació, exposició a un sector o país amb un únic producte). D’aquesta forma, permeten beneficiar-se de l’evolució dels mercats de renda variable en qualsevol horitzó temporal d’inversió. També s’accedeix a un ampli ventall d’accions mitjançant un únic producte que cotitza de forma contínua durant les hores de mercat. Finalment, permet diversificar la cartera sense necessitat d’utilitzar diversos actius, la qual cosa redueix el risc i el cost.
  • Altres productes financers: en aquesta categoria s’enquadren els fons d’inversió, “warrants”, opcions de futur… És l’opció més problemàtica per a l’any 2009 a causa de les especials característiques dels seus respectius productes, que tenen un alt component de risc. D’altra banda, són els que tenen més probabilitats d’obtenir una alta rendibilitat, però en aquest moment són els productes menys recomanables per canalitzar la inversió, a més de ser sofisticats a l’excés.

    Productes bancaris

  • Comptes remunerats: una de les alternatives més interessants per a l’inversor mitjà són els comptes remunerats, que ofereixen una rendibilitat que -sense ser molt elevada- no implica subscriure cap tipus de productes financers. La majoria de bancs i caixes d’estalvis disposen d’aquest producte, i les hi ha per a tots els gustos i amb diverses particularitats. Entre elles destaquen el “Compte Estalvio” del Banc Popular (4,10%), el “Compte Taronja” d’ING Direct (2,42%), el “Compte Estalvio” d’Un-i (1,90%) o el “Compte Open” d’Openbank (2,30%). Entre els seus avantatges destaca el fet de no requerir cap aportació especial, i que permeten disposar d’una completa liquiditat. El principal inconvenient, és la seva escassa rendibilitat, especialment comparades amb altres productes bancaris.

    La rendibilitat dels dipòsits ha descendit com a conseqüència de la baixada dels tipus d’interès

  • Dipòsits a llarg termini: ofereixen major rendibilitat en funció l’estructura del producte dissenyat, entre els quals abunden els garantits. Destaquen les següents imposicions: el “Dipòsit a 25 mesos” del Banc Popular (5,25%), el “Dipòsit Fiscal” d’Openbank (4,08%), el “Dipòsit CAM” per a dos anys (4,00%). També, el “Dipòsit Taronja 24 mesos” d’ING Direct (3,30%), el “Dipòsit Interès Garantit” de Bancaixa (2,78%), o el “Dipòsit Creixent a 3 anys” del BBVA (2,74%). Uns altres són el “Dipòsit Creixent a 60 mesos” del Banc Sabadell (2,52%), i l’i-Dipòsit “a 24 mesos” de Caixa Catalunya (2,00%)… El principal desavantatge és que la seva subscripció pot estar condicionada al compliment d’una sèrie de requisits.
  • Dipòsits a curt termini: són un dels productes més populars entre els petits estalviadors a causa que han experimentat una notable difusió durant els últims exercicis. L’oferta és molt àmplia, encara que en general va destinada a nous clients i a períodes molt curts de subscripció (entre un i sis mesos), per aquest motiu la rendibilitat que ofereixen sigui superior a la qual proporcionen els de llarga durada. Dins d’aquesta categoria destaquen el “Dipòsit Aniversari” d’Openbank , que proporciona una rendibilitat del 10,48%, el “Dipòsit Citibank” a un mes (9,57%), “iDepósito en euros a un mes” de Banesto (6,78%), el “Dipòsit a un mes” d’ING Direct (6,6%). Altres productes a curt llaç són el “Dipòsit a 30 dies” del Banc Popular (4,02%), l’IPF “a tres mesos” de Bankinter (4,47%), així com el “Dipòsit a un any” a tipus variable de Caja Madrid (3,26%), l’On “” Dipòsit de Caixa Galícia (2,33%), o l’i-Dipòsit “a tres mesos” de Caixa Catalunya (1,75%)… Es tracta d’un producte molt fàcil de contractar i que no requereix excessius requisits, al que s’uneix l’elevada rendibilitat oferta per les entitats emissores per captar els diners dels clients. No obstant això, està a costa de l’evolució dels tipus d’interès, de manera que en un determinat moment la remuneració pot ser menor.
  • Invertir en metalls preciosos

    Una bona alternativa de cara al 2009 és l’entrada als mercats de metalls preciosos, máxime si l’evolució dels seus preus és positiva, com a marca la tendència actual. Hi ha diverses opcions per diversificar la inversió:

    • Certificats de dipòsit: és una de les formes més senzilles per adquirir or al mercat, el seu comprador és propietari d’or físic i disposa d’un certificat (en paper o electrònic) d’aquesta adquisició. No té l’obligació de dipositar-ho en cap entitat financera.
    • Futurs sobre l’or: el diferencial entre compra i venda és mínim. Dit d’una altra manera: el preu de compra és aquell que l’inversor abona per l’or al mercat, i el de venda és el preu al que es pot vendre al mercat en aquest moment.
    • Fons d’inversió: són fons que inverteixen en accions de companyies mineres i, encara que no són molt nombrosos, estan presents al mercat financer. Recullen els possibles beneficis que es poguessin derivar de la cotització dels principals metalls preciosos.

    Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions