Cotxe d’empresa, assegurança mèdica privada, mòbil, xecs-gurmet per al menjar… Aquests no són únicament els incentius exclusius als quals té accés el director comercial o l’equip directiu i d’accionistes d’una empresa. Des de fa un temps, el nostre país ha fet seva el costum anglosaxó de combinar les retribucions dineràries amb les d’espècie en el pagament dels salaris als treballadors.
Avantatges fiscals
Es tracta d’una pràctica a la qual fins fa no gaire només estaven acostumats aquells que ocupaven alts càrrecs en grans empreses o els qui treballaven en companyies multinacionals, però que comença a introduir-se tímidament en gran part de les companyies que componen el nostre teixit empresarial. Segons l’Estatut de Treballadors, el pagament en espècie mai pot superar el 30% del salari total percebut. En els empleats de la llar, malgrat que diferents sectors sol·liciten la seva extinció, ascendeix de moment fins al 45%.
El sistema reporta beneficis tant a treballadors com a empreses que veuen en aquesta eina una fórmula de compensació per a fidelizar i incentivar als seus empleats i fins i tot per a retenir-los enfront del que els pugui oferir la competència. No obstant això, hi ha els qui en percebre-les tenen dubtes sobre el tractament que se’ls dóna en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Quin és l’impacte fiscal que té aquests diners en espècie en la declaració de la renda dels treballadors? L’hora de saldar els comptes amb el fisc s’acosta, i és ara quan convé saber que entre totes les fonts de renda que hem de considerar es troben també les denominades retribucions en espècie. No obstant això, dins d’aquesta categoria hi ha excepcions per les quals l’empleat no tributa, i que fan d’elles un reclam interessant pel qual el treballador hauria de negociar.
Les excepcions
Pot ser que aquesta mateixa nit l’hagi passat en una casa llogada per la seva empresa per a vostè i la seva família, o que s’hagi acostat fins al seu lloc de treball en un cotxe d’empresa que la companyia li va lliurar el mateix dia en què va signar el seu contracte laboral. Doncs bé, aquestes són retribucions en espècie que hauran de contemplar-se quan realitzi la seva pròxima declaració. La Llei 35/2006 sobre l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques les defineix de la següent manera: “constitueixen rendes en espècie la utilització, consum o obtenció de béns, drets o serveis de manera gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara quan no suposin una despesa real per a qui les concedeixi”. En l’altre extrem estan les rendes dineràries, aquelles que s’obtenen quan el pagador de les rendes -l’empresa- lliura al contribuent -el treballador- imports en metàl·lic perquè aquest adquireixi els béns, drets o serveis que ell vulgui.
Ara bé, hi ha algunes excepcions. Es tracta de retribucions que atenent únicament la definició que d’elles es fa en el text legal haurien de ser en espècie, però que queden excloses d’aquesta classificació. És llavors quan el treballador rep aquests béns o uns determinats serveis però no està obligat a pagar impostos per ells perquè no tributen. Així la llei exclou de les retribucions en espècie els següents lliuraments i serveis gratuïts o que es presten a un preu inferior al de mercat:
- Accions o participacions de l’empresa, fins al límit de 12.000 euros anuals per treballador. Els títols han de mantenir-se almenys tres anys, i el treballador no pot tenir una participació, directa o indirecta en l’empresa, superior al 5%.
- Les quotes d’una assegurança mèdica privada que cobreixin la malaltia de l’empleat o d’aquest i el seu cònjuge o descendents no tributaran fins al límit de 500 euros anuals per persona. L’excés tributa com a retribució en espècie. També les primes o quotes satisfetes per l’empresa en virtut de contracte d’assegurança d’accident laboral o de responsabilitat civil del treballador estan exemptes de ser declarades.
Les quotes d’una assegurança mèdica privada que cobreixin la malaltia de l’empleat no tributaran fins al límit de 500 euros anuals per persona
- La utilització de béns destinats a serveis socials i culturals dels empleats, com a instal·lacions esportives, biblioteques, clubs socials, o les guarderies d’empresa en les quals s’imparteixi el primer cicle d’educació infantil als fills dels treballadors, així com la contractació, directa o indirectament, d’aquest servei amb tercers degudament autoritzats.
- El lliurament als empleats de productes a preus rebaixats en menjadors d’empresa o en economats de caràcter social. A més s’inclouen en aquest apartat els vals de menjar per a restaurants. Les quantitats exemptes de tributació per vals-restaurant són de 9 euros diaris.
- Estudis per al reciclatge o actualització de l’empleat, així com la formació en l’ús de les noves tecnologies. Han de ser estudis relacionats amb el treball que l’empleat realitzi en l’empresa. Les ajudes per a l’adquisició d’equips i programari per a l’ús d’Internet pels empleats també estan exemptes.
La retribució en espècie és alguna cosa que val la pena ser negociat, com assenyala Rubén Gimeno, director del Servei d’Estudis del Registre d’Economistes Assessors Fiscals, qui assenyala que “acordar que part de la retribució salarial inclogui en espècie, com el pagament d’una assegurança mèdica privada, és molt beneficiós per al treballador perquè s’estalvia els impostos per rebre aquest servei, sense causar cap perjudici per a l’empresa”. Fins i tot, a vegades és la pròpia companyia la que també surt beneficiada en poder deduir-se fiscalment aquestes despeses; les empreses que disposin de servei de guarderia per als fills dels seus treballadors poden deduir fins a un 6% dels costos d’aquesta prestació.
Com es reflecteixen en la declaració de la renda?
Després de l’alegria de rebre un cotxe d’empresa o de negociar un préstec amb un tipus d’interès més baix que l’ofert pel mercat perquè el treballador és un empleat de banca o d’una companyia que pertany a un grup empresarial en el qual hi ha una caixa d’estalvis o una cooperativa de crèdit, cal tenir en compte que aquests “privilegis” tindran el seu corresponent reflex en la declaració de la renda anual. Sorgeix llavors una qüestió: com es valoren?
L’article 43 de la Llei 35/2006 de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques estableix que, amb caràcter general, les rendes en espècie es valoraran pel seu valor normal en el mercat. Aquesta és la regla genèrica, però al mateix temps el text legal estableix la valoració que s’ha de fer d’unes determinades retribucions en espècie. El que significa que si no es troba resposta concreta en els següents paràgrafs per a les retribucions en espècie que el treballador pugui estar percebent, haurà de declarar una renda obtinguda igual al que hauria d’haver pagat en el mercat per l’adquisició d’aquesta retribució en espècie. Així, es valoraran d’acord amb les següents normes:
- Habitatge: perquè la seva utilització es consideri retribució en espècie ha d’utilitzar-se per a finalitats particulars, i aquest ús ha de ser gratuït o per un preu inferior al de mercat (no és necessari que sigui l’habitatge habitual del treballador). Sigui l’habitatge propietat o no de l’empresa, es valora igual: es considera rendiment obtingut pel treballador pel seu ús el 10% del valor cadastral. En el cas d’immobles els valors cadastrals dels quals hagin estat revisats o modificats a partir de l’1 de gener de 1994, el valor serà del 5% del valor cadastral. Però si l’immoble no tingués valor cadastral o aquest no hagués estat notificat al titular, la valoració serà del 5% aplicat sobre el 50% del valor a l’efecte de l’Impost sobre el Patrimoni. En cap cas, la valoració d’aquesta retribució en espècie podrà superar el 10% del total de retribucions del treball rebudes pel treballador. A més, si per exemple es donés el cas que el treballador llogués l’habitatge i després l’empresa li rescabalés l’import, no seria una retribució en espècie sinó dinerària.
Si el treballador usa el vehicle, però la propietat és de l’empresa, la retribució serà el 20% del cost d’adquisició
- Cotxe d’empresa: es contempla com a retribució en espècie la utilització o lliurament de vehicles a l’empleat per a finalitats laborals i particulars. Si l’empresa lliura el vehicle al treballador i aquest es converteix en el seu propietari, la retribució en espècie es valorarà pel cost d’adquisició per a l’empresa, inclosos els tributs que gravin l’operació, IVA, imposat de matriculació… Si, per contra, el treballador usa el vehicle però la propietat és de l’empresa la retribució serà el 20% del cost d’adquisició. Entenent per això l’import que va pagar l’empresa, inclosos les despeses i tributs que graven l’operació, la qual cosa suposa considerar la totalitat de l’IVA satisfet.
- Préstecs amb tipus d’interès inferior al legal dels diners: es considera retribució en espècie la diferència entre l’interès efectivament pagat i el calculat segons el tipus d’interès legal vigent per a cada exercici.
- Manutenció, hostalatge, viatges, primes de contractes d’assegurança, despeses d’estudi: la seva valoració serà igual al cost d’adquisició per a l’empresa, inclosos també els tributs que gravin l’operació. No entren en aquesta categoria, ni els tiquets-restaurant de fins a 9 euros, ni les primes de menys de 500 euros anuals a assegurances mèdiques ni d’accidents laborals, ni els costos de la formació rebuda per al “reciclatge” dels treballadors. Per què? Perquè són les excepcions anteriorment citades que no tenen reconeixement legal per a ser retribucions en espècie.
- Plans de pensions: seran retribucions en espècie les contribucions que l’empresa realitzi a favor dels treballadors a plans de pensions i assegurances col·lectives que siguin sistemes alternatius, sempre que s’imputin realment a les persones als qui es vinculen les prestacions.
