Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les zones més cares per a posar un negoci

Tenen gran demanda malgrat els seus preus, ja que l'èxit d'un local comercial depèn en gran manera de la seva situació
Per Andone Marín 25 de juny de 2008
Img callepreciados
Imagen: Daniel Lobo

Imatge: Daniel Lobo

“Madrid. Zona Gran Via-Sol. Estupend local en lloguer, 200 metres quadrats, ideal per a tèxtil, complements, telefonia, etc. 23.000 euros/mes”. Sembla una broma, però no ho és; es tracta d’un anunci real d’un portal immobiliari. Fer-se amb un local en la zona més concorreguda i apta per al comerç de les ciutats és car, i molt. L’èxit d’un local comercial depèn en gran part d’on se situï, per la qual cosa les “zones prevalgui” (les més exclusives i cotitzades) són les que tenen major demanda, encara que només uns pocs poden assumir els seus preus.

El negoci dels locals segueix fort

A causa del gran desenvolupament econòmic dels últims anys i al notable increment del nivell de consum, Espanya s’ha convertit en un reclam per a inversions en l’àmbit comercial. Algunes dels seus carrers comercials han anat incrementant la seva cotització fins al punt que diverses ciutats del nostre país formen ja part dels rànquing mundials de les ciutats amb els carrers comercials més cars per a posar un local comercial. L’últim estudi de la consultora Aguirre Newman, publicat al febrer, situa a Madrid, Barcelona i València entre les 20 primeres.

L’escassa oferta de locals en les anomenades “zones prevalgui” al costat de la creixent demanda de les mateixes han afavorit l’alça dels preus en els últims anys, fins a aconseguir límits prohibitius per al petit comerciant. Són, de fet, les grans marques de luxe i els operadors de gran consum, disposats a pagar grans sumes per un enclavament ben situat, els que copen la major part dels espais disponibles en les zones estratègiques de les urbs. La recessió del mercat immobiliari no sembla haver fet mossa en l’àrea de locals comercials, els preus dels quals continuen creixent, si bé en menor mesura a causa de la crisi econòmica i la conseqüent disminució del consum.

No sembla, doncs, que els preus vagin a baixar. Malgrat tot, aquests espais continuen sent altament demandats, i la disponibilitat de locals en “zones prevalgui” continua sent, en molts casos, poc menys que anecdòtica. Per tant, davant l’esforç econòmic que exigeix fer front als alts lloguers d’un local en zones exclusives, als petits i mitjans comerciants els queden poques opcions enfront dels gegants del comerç, al marge d’optar per zones més barates (i menys lucratives).

Els experts en el sector preveuen una moderació en el creixement de les rendes, a causa d’una estabilització després de l’activitat elevada dels últims anys i davant el nou escenari de recessió macroeconòmica, encara que asseguren que el mercat dels locals comercials segueix “fort”, i gaudeix de bona salut, a diferència del mercat immobiliari de l’habitatge.

Madrid

La capital és la ciutat espanyola que registra els lloguers més alts. El mític carrer Preuats, l’activitat comercial del qual es dirigeix a l’àmbit del gran consum i es beneficia especialment del turisme per la seva situació estratègica en el centre històric de la capital, acull els locals amb les rendes més altes. La mensualitat que es paga per un local aquí és de 221 euros de mitjana per metre quadrat, segons dades del primer trimestre d’aquest any de la consultora immobiliària Jones Lang Lasalle. Preuats és, a més, la que ha aconseguit l’indicador màxim de venda (molt escassa), on es pot arribar a pagar la barbaritat de 52.000 euros per metres quadrat, segons les últimes dades de la consultora Knight Frank.

El carrer Serrano, dedicada al comerç de luxe, acull locals el lloguer dels quals aconsegueix els 195 euros per metre quadrat. Ortega y Gasset, amb una mena de comerç semblant, sobrepassa els 180 euros per metre quadrat i mes. A més de les citades, també Goya, Gran Via, Princesa i Fuencarral es consideren carrers “prevalgui”, i el preu mitjà de lloguer dels seus locals no baixa dels 120 euros mensuals per metre quadrat.

Barcelona

Els carrers més cotitzats de la ciutat comtal són Porta de l’Àngel i el Passeig de Gràcia. La primera, situada en el centre històric, es caracteritza per ser un carrer petit, amb locals de grandària relativament reduïda, amb comerç dirigit al gran públic, i les rendes del qual són de 215 euros per metre quadrat aproximadament.

Passeig de Gràcia, un carrer molt més llarg, acull comerç de luxe en una de les seves zones i botigues destinades al gran consum. Els seus lloguers són d’uns 190 euros mensuals per metre quadrat, segons les últimes dades de Jones Lang Lasalle, corresponents al primer trimestre d’enguany. Els lloguers als carrers Pelayo i Portaferrisa, per part seva, ronden els 170 i 120 euros mensuals per metre quadrat.

València

La ciutat de València ha adquirit recentment protagonisme internacional i està aconseguint un desenvolupament econòmic molt important, la qual cosa ha propiciat un increment de la demanda de locals comercials en les zones preferents de la capital del Túria i, per tant, dels seus lloguers (que ronden els 114 euros/ per metre quadrat al mes, de mitjana). Per aquest motiu, comencen a emergir nous trams comercials que podrien arribar a la categoria dels més demandats.

Els carrers més cars de València són, a tenor de les últimes dades d’Aguirre Newman, Colón (157 euros/m²/mes), Don Joan d’Àustria (125 euros/m²/mes) i Poeta Querol Marquis de Dosaigües (110 euros/m²/mes).

Sevilla

La ciutat més poblada d’Andalusia té una gran activitat comercial, al que contribueix la seva gran afluència turística. La zona on major activitat es concentra en la capital sevillana és la que formen la Plaça Nova i els carrers Tetúan i Velázquez, Rioja, O’Donnell i Sierpes (100 euros m²/mes de mitjana). Es tracta de carrers en les quals predomina el sector moda, de la mà de signatures de prestigi.

Els seus locals no són excessivament grans, al voltant de 100 metres quadrats, encara que els lloguers dels millors locals de Tetúan i Velázquez (carrers “prevalgui”) aconsegueixen els 125 euros per metre quadrat i mes. La possibilitat de trobar un local disponible en aquesta àrea és pràcticament nul·la; per això, com ocorre en altres ciutats, la demanda s’està desplaçant a carrers adjacents com a Bressol, Cuesta del Rosari, Serralleria o San Eloy, ampliant la zona comercial.

Bilbao

La capital biscaïna desenvolupa una activitat comercial molt activa i els seus locals són de considerable qualitat. Les zones més cotitzades es troben en la Gran Via i el carrer Ercilla, sobretot en els trams que conflueixen amb la plaça de Moyua, en el cas de la primera, i de la plaça Moyua a la d’Indautxu, en la segona, que formen l’anomenada “Milla d’Or”. El carrer Rodríguez Arias, paral·lela a la Gran Via, es troba també dins de les artèries més cares de la ciutat.

En aquestes zones privilegiades per al comerç el preu del lloguer aconsegueix els 100 i 120 euros per metre quadrat i mes. La majoria de les botigues estan dedicades al sector tèxtil, com ocorre en la resta de ciutats espanyoles, encara que a Bilbao el percentatge és més elevat (més del 80%).

La Gran Via bilbaïna, enfocada al gran consum, es va situar a la fi de 2007 en desè lloc entre els carrers amb lloguers de locals més cars, amb rendes de 110 euros mensuals per metre quadrat de mitjana. Precisament, la mitjana en Ercilla, dedicada més al comerç d’articles de luxe, se situa en gairebé 90 euros mensuals per metre quadrat. Les opcions de venda són pràcticament inexistents en la zona “prevalgui”. Als voltants, no obstant això, es poden trobar opcions de compra de locals de gran categoria per al voltant de 5.000 euros el metre quadrat.

UBICACIÓN ESTRATÈGICA I VALOR AFEGIT

La capacitat de les pimes per a fer front a la competència passa per l’especialització, per oferir un valor afegit del tracte personalitzat i producte distingit. Però, a més, una pime o qualsevol persona emprenedora que es decideixi a obrir la seva petita botiga o negoci té la possibilitat d’acudir a diferents associacions de comerciants o altres ens que li guiaran sobre quins són les millors opcions per a la seva petita empresa. Hi ha organitzacions per gremis, per tipus de comerç o per zones comercials, i defensen els interessos dels comerciants en funció de l’àrea geogràfica, temàtica o tipològica a la qual es dediquin. “Madrid Comerç” i “Bilbao Dendak”, entre altres, així com les diferents cambres de comerç, a través de les associacions que les componen, ofereixen diferents serveis a pimes, que van des de l’assessorament en els tràmits burocràtics, sobre la personalitat jurídica més adequada a les possibilitats de cadascun, informació sobre fonts de finançament i ajudes, fins a la cerca d’un local adaptat a les característiques de cada negoci i butxaca.