Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’excedència per a la cura de fills o familiars creix un 24% des de 2005

No obstant això, es tracta encara d'un permís infrautilizado pels treballadors

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 19deAgostde2008

El nombre de treballadors i treballadores que es van acollir a una excedència per a la cura de fills o familiars va augmentar un 24% entre l’1 de gener de 2005 i el 31 de desembre de 2007, data en la qual se situava en 58.909 persones. Malgrat aquest increment es tracta d’un permís encara poc freqüent. De fet, la seva incidència entre els assalariats que hipotèticament poden estar interessats a accedir a l’excedència -col·lectiu d’ocupats de 23 a 44 anys d’edat- és amb prou feines d’un per cada 100, segons apareix reflectit en la revesteixi “Lleres”, editada trimestralment pel Consell Econòmic i Social (CES).

Els autors de l’article lamenten l’escassa difusió pública de la informació sobre aquest tipus d’excedència, figura jurídica que, al seu judici, permet conèixer com es comporta a Espanya el fenomen de les retirades temporals del mercat de treball per atenció a persones reunides. Mantenen que es tracta d’una dada important per conèixer millor les característiques i necessitats del mercat laboral, sobretot perquè a Espanya la contractació parcial, malgrat les seves contínues modificacions legals, no acaba de desenganxar.

L’excedència per cura de familiars és un dret individual dels treballadors, homes o dones. La seva durada màxima és de tres anys per cada fill i de dos, per altres persones fins a segon grau de consanguinitat o afinitat. El permís computa a l’efecte d’antiguitat però només conserva el lloc de treball exercit fins al moment de l’acolliment durant el primer any. Transcorregut aquest termini, la reserva queda referida a una ocupació del mateix grup professional o categoria equivalent.

En funció de l’àmbit en el qual es desenvolupa l’activitat laboral, 45.404 treballadors del sector privat i 13.505 del públic van gaudir en 2007 del permís, la qual cosa representa un increment del 28% i de l’11,8%, respectivament, en relació amb 2005. L’augment obeeix al propi creixement de l’ocupació en els últims anys, particularment en el cas de les dones, els qui són majoritàries en la interrupció de la seva carrera laboral per dedicar-se a cura de terceres persones.

Set mesos i mitjà

Quant a la durada, el temps mitjà d’excedència se situa en set mesos i mitjà, molt per sota de la durada màxima reconeguda legalment. El període s’amplia a vuit mesos i mitjà en el sector públic i baixa a 6,7 en el privat. Sorprèn el fet que a l’àrea pública l’excedència dels homes arribi a nou mesos i sigui superior a la de les dones (7,7 mesos). En l’àmbit privat el permís femení supera en un mes al dels homes.

Els assalariats o assalariades més proclius a deixar temporalment la seva col·locació per atendre a fills o familiars són els madrilenys (12.271). A continuació se situen valencians (7.621), catalans (7.652), andalusos (6.417), castellà-lleonesos (6.131), bascos (3.464), murcians (2.784), castellà-manxecs (2.374), aragonesos (2.313), navarresos (2.262), balears (1.588), canaris (1.028), gallecs (902), de La Rioja (589), extremenys (571), asturians (478), i càntabres (421).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions