Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’Executiu eleva a 10 anys la prescripció per delicte fiscal

El nou tipus agreujat de delicte fiscal s'aplicarà quan la quantia de la quota defraudada excedeixi de sis-cents mil euros
Per EROSKI Consumer 14 de maig de 2012

El Govern ha rebut un informe, presentat pels ministres de Justícia, Hisenda i Administracions Públiques i Ocupació i Seguretat Social, sobre la modificació del Codi Penal en matèria de delicte fiscal i contra la Seguretat Social per crear en tots dos casos un subtipo agreujat per a les conductes més greus. Així, es contempla elevar de cinc a 10 anys el termini de prescripció de les infraccions per delicte fiscal més greus i augmentar de dos a sis anys, en lloc d’un a cinc anys, les penes de presó imposades als defraudadores.

El nou tipus agreujat de delicte fiscal s’aplicarà quan la quantia de la quota defraudada excedeixi de sis-cents mil euros o quan la defraudació s’hagi comès en el si d’una organització o grup criminal. També s’aplicarà quan s’utilitzin negocis, ens o territoris que dificultin o ocultin la identitat de l’obligat tributari o la determinació de la quantia defraudada, va explicar l’Executiu.

La vice-presidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que aquestes modificacions afecten als “delictes fiscals, els fraus massius i a la Seguretat Social”, amb l’objectiu de “lluitar contra el frau i l’economia submergida”. Sáenz de Santamaría també va destacar que és una reforma profunda que es concreta en tres àmbits: la lluita contra la mala gestió pública dels recursos econòmics; reformes per evitar el frau fiscal i lluita contra el frau laboral i en matèria de Seguretat Social.

A més, Sáenz de Santamaría va concretar que “s’estableix la tipificació com a conducta penal de delicte la comesa per aquells gestors públics que falsegin, ocultin, manipulin dades relatives als comptes públics. Portarà aparellat una inhabilitació de fins a 10 anys. La tipificació d’aquesta conducta és una novetat en el nostre ordenament jurídic”.

D’altra banda, en la modificació es fixen una sèrie de millores tècniques destinades a afavorir la regularització voluntària del contribuent o la recaptació. Entre elles figura un atenuant (rebaixa important de la pena) per reparació del perjudici econòmic causat a la Hisenda Pública. S’aplicarà en els casos de regularització dins dels dos primers mesos després d’haver rebut una citació judicial i en els casos en què el contribuent col·labori en la identificació d’altres subjectes responsables.

També es faculta a l’Administració Tributària a no paralitzar un procediment recaptatori per l’existència d’un procés penal. En l’actualitat, s’exigeix el pronunciament exprés del jutge. Finalment, es dona una major operativitat en els supòsits de trames al no ser necessari esperar al transcurs de l’any quan es defraudi més de 120.000 euros. En l’actualitat s’ha d’atendre al defraudat en tot l’any natural i per això esperar a la finalització del mateix per denunciar el fet com a delicte fiscal.

Delictes agreujats contra la Seguretat Social

En els delictes agreujats contra la Seguretat Social es delimiten nous supòsits de frau en els quals s’ha verificat que la sanció administrativa no és suficientment efectiva i que la gravetat d’aquestes conductes exigeix una sanció penal. Tal és el cas d’empreses fictícies i tallers clandestins. Els canvis introduïts “busquen la millora tècnica del tipus delictiu, així com la incorporació al mateix dels criteris jurisprudencials i tècnics asseguts al llarg de la seva aplicació”, va assegurar l’Executiu.

En aquesta línia, s’endureixen les penes màximes per defraudar a la Seguretat en passar de cinc a sis anys i es pretén l’ampliació del període de prescripció de cinc a deu anys dels supòsits delictius més greus, com, per exemple, les “empreses fantasma” sense activitat real que simulen relacions laborals, amb l’únic propòsit que els treballadors obtinguin una prestació pública.

També es redueix la quantia mínima de la defraudació, que passa de 120.000 euros a 50.000 euros, i s’inclou dins d’aquesta quantia tot el deute no prescrita. D’igual manera, se sancionen penalment aquells casos de defraudació dolosa en prestacions de Seguretat Social que causin un perjudici greu al patrimoni de la Seguretat Social, introduint un nou apartat 307.ter. D’altra banda, es planteja la modificació del Codi Penal per sancionar a aquells que emprin de forma simultània a una pluralitat de treballadors sense comunicar la seva alta en la Seguretat Social, o sense haver obtingut la corresponent autorització de treball.

Finalment, es modifica la redacció de l’article 398, relatiu a la falsificació de certificacions per tercers de documents de la Seguretat Social, que es consideraran delictes de falsedat documental, i s’introdueix un nou delicte que tipifica els supòsits de falsejament de la comptabilitat de les Administracions Públiques, quan d’aquesta manera es crea un perill per al patrimoni públic administrat.