Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’IBI resulta gairebé un 50% més car a Barcelona que a Madrid, segons una comparativa entre ambdues ciutats

El Registre d'Economistes Assessoris Fiscals reclama una reforma que acabi amb les "irracionalitats" dels actuals impostos locals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 27 de Febrer de 2007

Els impostos locals que paguen els ciutadans espanyols varien de forma considerable en funció de quin dels 8.111 municipis s’examini. Així, l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) va suposar en 2005 el 54% dels ingressos per impostos municipals a Barcelona i el 45,12% a Madrid. Això es deu en bona part al fet que el tipus de l’IBI que s’aplica a Barcelona, el 0,75% del valor cadastral, és gairebé un 50% superior al que s’aplica a la capital d’Espanya, el 0,522%.

També a Madrid és més sota l’Impost sobre Activitats Econòmiques, l’Impost de Matriculació i el que es coneix com a plusvàlua municipal, en la qual s’aplica un tipus del 29%, enfront del 30% de Barcelona. No obstant això, a la capital espanyola és més car l’Impost sobre Construccions i Obres, el 4% del valor de l’obra, enfront del 3,25% que s’aplica a la ciutat comtal.

Referent a això, el Registre d’Economistes Assessoris Fiscals (REAF), que depèn del Consell General d’Economistes, considera “ineludible” abordar una reforma estructural de la Llei d’Hisendes Locals que doni cabuda als impostos verds o mediambientals i que acabi amb “les irracionalitats i rigideses” d’alguns dels actuals tributs.

En relació amb l’IBI, el REAF assenyala que és l’impost municipal més important des del punt de vista recaptatori i pot convertir-se en el principal instrument per incrementar la pressió fiscal. Existeix el risc que els ajuntaments comencin a aplicar recàrrecs en aquest impost que compliquin molt la gestió del mateix, assenyalen des d’aquesta institució.

Pel que es refereixi a l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), eliminat en 2003 per a una àmplia majoria dels contribuents, s’ha convertit en “un tribut irracional, rígid, generador de conflictes i profundament injust”, va assenyalar Valentí Pich, economista del REAF.

L’impost municipal que grava l’increment del valor dels terrenys, la qual cosa es coneix com a plusvàlua municipal i que paguen els contribuents quan hi ha una transmissió d’un immoble, bé per una herència, per una donació o per una transmissió del mateix, no és d’obligatòria aplicació per part dels ajuntaments, si bé la majoria de municipis mitjans i grans ho apliquen. Aquest tribut ha registrat un fort increment en els últims anys per la forta pujada de valors cadastrals, que no ha estat acompanyada d’una rebaixa de tipus, indiquen les citades fonts.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions