Llistes de morosos

Els registres de morosos són llistats automatitzats en els quals s’inclouen les dades de les persones que han incomplit el pagament dels seus deutes en un termini establert. Aquests fitxers són gestionats per empreses privades que no es fan responsables dels errors que puguin contenir les seves llistes. De fet, els gestors dels registres de morosos ni tan sols contrasten les informacions que assenyalen amb el dit a un supòsit deutor.

L’article 29 de la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal regula les llistes de morosos. Segons aquesta normativa, i tal com s’explica en la pàgina web de l’Agència de Protecció de Dades, els requisits “imprescindibles” per a formar part dels temuts fitxers de deutors són els següents:

• L’existència prèvia d’un deute cert, vençuda i exigible, que hagi resultat impagada.
• El requeriment previ de pagament a qui correspongui, en el seu cas, del compliment de l’obligació.
• Que el creditor o qui actuï pel seu compte i interès, s’asseguri que concorren tots els requisits exigits en els apartats anteriors, en el moment de notificar les dades adverses al responsable del fitxer comú.
• Quan la dada cedida pel creditor resulti inexacte o no estigui actualitzat, haurà de ser aquest, o qui actuï pel seu compte o interès, qui comuniqui al responsable del fitxer comú en el mínim temps possible la modificació de la dada, sense perjudici del que s’estableix en l’article 16 de la Llei orgànica sobre el dret de rectificació i cancel·lació.
• El responsable del fitxer comú haurà de procedir a la cancel·lació cautelar de la dada quan la deutora aportació un principi de prova documental suficient, que desvirtuï algun dels requisits necessaris que es descriuen en els apartats anteriors.

Els fitxers més coneguts en els quals s’inclou a morosos són Asnef Equifax; Equifax Ibèrica, S.L.; Informació Tècnica de Crèdit S.L., (INCRESA); el RAI, dependent del Centre de Cooperació Interbancària; l’Experian Bureau de Crèdit S.A. (BADEX) i el Servei de Fitxers Mecanitzats S. a., antigament conegut com Interpres S.L. Transcorreguts 90 dies des que es produís l’impagament, les entitats financeres acudeixen a algun d’aquests fitxers per a notificar les dades del supòsit morós. En un termini de 30 dies els responsables del llistat hauran de comunicar a l’afectat la seva inclusió en la llista. I és aquí on s’han de fer valer els drets dels consumidors.

Aquests són els passos que s’han de seguir quan una persona ha estat inclosa en una llista de morosos:

• L’Agència de Protecció de Dades explica que els usuaris tenen dret a accedir directament a les dades que obren en poder de l’empresa gestora del llistat.
• Igualment tenen dret a accedir a les dades que sobre la seva persona posseeixin entitats financeres amb les quals mantingui algun tipus de relació creditícia. Si un banc ha inclòs a un client en una llista d’impagament, l’afectat té dret a saber-lo.
• Rectificació i cancel·lació. Aquests apartats fan referència a la possibilitat que té una persona que les seves dades es rectifiquin si hi ha hagut algun error o si s’ha cancel·lat el deute. En aquest cas, el normal és que el seu nom sigui eliminat gairebé de manera immediata si aconsegueix acreditar amb proves suficients el pagament del seu compte.

En aquest aspecte, les associacions de defensors d’usuaris de la banca destaquen el debat que ha sorgit entorn del polèmic saldo zero. És a dir, algunes gestories mantenen les dades del deutor en la llista tot i que aquest ha saldat els seus comptes. En una taula rodona organitzada a Madrid per l’Associació d’Usuaris de la Banca, Ausbanc, el maig passat, diversos experts van debatre aquest assumpte. L’Agència de protecció de Dades sosté que qui ha complert amb el seu deute no ha de romandre en el fitxer, però la Direcció General de defensa de la Competència defensa una permanència de tres mesos.

Segons Jesús Rubí, responsable de la subdirecció de la Inspecció de l’Agència de Protecció de Dades, aquest organisme ha dictat ja diverses resolucions, emparades per la justícia, en les quals s’estableix clarament que quan un usuari salda el seu deute el seu nom i les seves dades han de desaparèixer de manera immediata del registre de morosos. Rubí respecta, no obstant això, l’opinió de la Direcció General de Defensa de la Competència en el sentit que una vegada saldada el deute és vàlid una permanència de tres mesos. “El que passa és que a vegades concorren circumstàncies de dos organismes diferents, com és el cas de l’agència i defensa de la competència”, assenyala.

Jesús Rubí també explica que l’Agència de Protecció de Dades utilitza un criteri que consisteix a recomanar als gestors de llistats de morosos que quan existeixi almenys “un principi de dubte” en relació amb el suposat deute, no s’inclogui en els arxius a cap persona. “Nosaltres no som qui per a dir si existeix el deute o no”, explica Rubí, però al mateix temps insisteix que, legalment, “els dubtes raonables” basten perquè a una persona no se li faci passar pel glop amarg de pertànyer al club dels morosos. La principal recomanació sempre és “exercitar el dret de cancel·lació de les dades” i, en el cas que l’empresa gestora dels registres de morositat incompleixi la normativa s’ha d’acudir a l’Agència de Protecció de Dades.

Aquest organisme ofereix un servei d’atenció al ciutadà en el qual facilita els requisits per a l’exercici dels drets de l’usuari. Si es detecta una infracció en la Llei, l’Agència pot obrir expedients sancionadors o bé a les empreses creditores o bé a les societats que administren els registres de morositat. Les multes que imposa l’Agència van des de 100.000 pessetes, 10 milions, 50 o 100 milions, sempre depenent de la gravetat de l’assumpte. És freqüent, no obstant això, afirma Rubí, “que s’imposin les multes mínimes”, és a dir, les que van entre les 100.000 pessetes i els 10 milions. Des del moment en el qual es reben les reclamacions hi ha un període de sis mesos per a la resolució de l’expedient. Aquest termini pot ser superior quan es tracta d’actuacions prèvies o de recerques que demanden molt més temps.

Abundància de reclamacions

El dels registres de morosos és un sector no exempt de queixes i reclamacions. Ja en 1997 va ser l’àmbit que més denúncies va rebre. Molts anys després la situació continua sent pràcticament igual, segons afirma el responsable de la Subdirecció de la Inspecció de l’Agència de Protecció de Dades. Rubí aclareix, això sí, que no totes les reclamacions s’estimen perquè en molts casos existeix el deute i una vegada estudiat l’expedient s’arriba a la conclusió que la reclamació és certa i vàlida.

No obstant això, en opinió de Cholo Hurtado, portaveu d’Ausbanc, l’actual normativa i les sancions que ha imposat l’Agència de Protecció de Dades han frenat la tendència dels registres de morosos a ser un sector conflictiu. En Ausbanc, diu Cholo Hurtado, s’han rebut moltes reclamacions sobre entitats que actuen de manera irregular. Però, assenyala el portaveu, l’entitats bancàries, conscients de la normativa, es cuiden una mica més d’enviar als seus clients a la llista de morosos. “Si el fet d’estar inclòs en una llista t’impedeix que et facilitin un crèdit per a, per exemple, la compra d’una casa, pots adduir danys i perjudicis i reclamar davant els tribunals”, diu Furtat. I afegeix: “Nosaltres li expliquem als nostres associats que si es compleix la normativa no pot ser fàcil de cap manera que t’enviïn a una llista de morosos”.

Ausbanc admet, no obstant això, que des de “el punt de vista pràctic” la normativa s’incompleix moltes vegades. I els registres de morosos abunden. No es tracta només dels més coneguts i que estan sustentats en entitats bancàries; una empresa de telefonia o que presta serveis d’Internet i inclusivament grans cadenes de supermercats poden tenir les seves pròpies llistes de morosos. Però la llei no els impedeix fer-ho.

El Director del Servei de Defensa de la Competència, Fernando Jiménez Latorre, va reconèixer, durant la seva intervenció en el debat promogut per Ausbanc, que pràcticament tots els sectors econòmics compten ja amb el seu propi registre de morosos. El que s’estudia ara és la possibilitat que es regulin a través d’un reglament específic. Jesús Rubí, de l’Agència de Protecció de Dades, també reconeix la seva existència i afegeix que aquests sectors igualment estan en capacitat d’enviar a un usuari a una llista de morosos.

Des del RAI, un dels fitxers més coneguts i especialitzat en deutes relacionats amb lletres, rebuts i pagarés, asseguren que la famosa pràctica del “saldo zero” no existeix en aquesta entitat. Aquest organisme reconeix que no contrasta les informacions que provenen dels bancs i que impliquen els seus clients. “En qualsevol cas la responsabilitat és de l’entitat que ens facilita la informació”, diuen. En el RAI un deutor només pot romandre per un temps màxim de 30 mesos. En termes legals i segons l’Agència de Protecció de Dades, el temps màxim d’estada en una llista de morosos és de sis anys. Una vegada esgotat el termini, i encara que el deute no hagi estat saldada, la normativa obliga a cancel·lar les dades de l’usuari.

Aquests són els requisits per a sortir d’un registre de morosos

• Per a sortir d’un llistat cal enviar una sol·licitud en la qual l’usuari s’interessi per les dades.
• L’usuari ha de presentar el seu DNI i el justificant de pagament o el pagaré en disputa. En el termini dels deu dies següents a la presentació de l’escrit, segons l’Agència de Protecció de Dades, s’ha de rebre alguna resposta. En cas que no sigui així, o que a l’afectat se li denegui la rectificació o cancel·lació del seu impagament, pot acudir a l’agència amb una còpia de la seva sol·licitud perquè sigui aquesta la que cursi la reclamació davant l’empresa. En el cas que el deute no existeixi, el procediment és similar. És a dir, el supòsit deutor ha de presentar un escrit sol·licitant les seves dades i requerint la cancel·lació de l’assumpte.
• Un dels casos més coneguts pel que fa als registres de morosos és el que té a veure amb la fallida d’Opening, una acadèmia d’ensenyament d’anglès que va tancar les seves portes i va deixar als seus estudiants submergits en enormes deutes bancaris. Es dóna la circumstància que aquesta companyia oferia els seus serveis a través d’entitats creditícies, que, fet i fet, eren les que afrontaven el deute. En extingir-se el contracte davant la falta de liquiditat d’Opening, molts estudiants han hagut de continuar abonant puntualment les seves quotes, si bé diverses fallades judicials ho impedeixen.

Segons Antonio López, portaveu de la CEACU, (Confederació Espanyola de Consumidors i Usuaris), molts alumnes d’Opening han estat inclosos en registres de morosos per l’impagament del deute. No obstant això, una de les seves representades ha rebut una resposta judicial en la qual un tribunal desestima la pretensió de l’entitat creditícia de demandar-la per falta de pagament.

La jutge del denominat cas Opening a Madrid també s’ha mostrat a favor dels alumnes afectats en aquesta comunitat. En un acte dictat recentment, ha acceptat la petició que uns 600 alumnes de la ja extingida escola d’anglès i adscrits a l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances, Adicae, no puguin ser inclosos en els fitxers de morosos i que, d’igual forma, s’eliminin les reclamacions judicials per a cobrar uns crèdits per una formació que ja no estan rebent.

Andrés Garvi, portaveu d’Adicae, assegura que molts dels afectats en aquest cas han arribat a rebre pressions constants d’entitats financeres que els atemorien amb actuacions judicials i la inclusió en fitxers de morosos. En aquest sentit la titular del jutjat 17 de primera instància de Madrid ha estat clara: Les entitats financeres Pastor Serfin, BSCH, Eurocrédito, Finança BBVA, Caja Madrid i Banesto, han d’abstenir-se de “reclamar judicial o extrajudicialment els crèdits concedits per al finançament dels cursos contractats pels alumnes d’Opening”.

Adicae explica que la majoria de reclamacions relacionades amb llistes de morosos tenen a veure amb crèdits al consum. Un cas molt recurrent és quan un usuari perd la seva targeta de crèdit i és objecte d’un robatori a través d’aquesta. El banc, en general, vol cobrar aquesta quantitat encara que no hagi estat utilitzada pel titular del servei.

El subdirector de la Inspecció de l’Agència de Protecció de Dades explica que, de moment, els deutes entre particulars no han originat cap inclusió en un fitxer de morosos, però que, així i tot, aquesta circumstància és factible.

Mesures contra la morositat

En la seva lluita contra la morositat el Govern va aprovar el juny passat la remissió a les Corts d’un avantprojecte de Llei, una sèrie de mesures contra els impagaments que es derivin d’operacions comercials. La mesura incorpora una Directiva Comunitària de juny de 2000. Aquesta normativa pretén, sobretot, protegir a les petites i mitjanes empreses dels problemes de liquiditat i rendibilitat. Aquesta Llei, no obstant això, deixa fora del seu àmbit d’aplicació les operacions en les quals intervinguin consumidors.