La Inversió Socialment Responsable (ISR) promou el comportament ètic de les empreses en la seva activitat diària, a través de la inversió financera. Això ha provocat l’aparició, des de fa uns anys, de fons d’inversió ètics, així com nous índexs i productes financers sota el lema del desenvolupament sostenible. María Rosario Balaguer Franch és investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE i coautora de l’Observatori de la Inversió Socialment Responsable, publicació anual d’aquesta escola de negocis que recull l’evolució i tendències d’aquestes inversions, i busca incorporar en la política d’inversió criteris socials i mediambientals d’anàlisis sobre el comportament de les empreses. Aquesta especialista explica què és una inversió responsable, la seva situació a Espanya, com funciona i de quina manera pot realitzar-se.
És un tipus d’inversió que incorpora a la tradicional lògica financera, criteris socials i mediambientals. Consisteix a dirigir l’estalvi i invertir com a accionistes -a través d’un fons d’inversió o pensions- en companyies seleccionades segons la seva rendibilitat, però també per l’impacte social i mediambiental de les seves actuacions empresarials.
La ISR s’articula a través d’instruments d’inversió col·lectiva, com els fons d’inversió i de pensions, tant a nivell internacional com a Espanya. No obstant això, dins de la ISR es pot incloure un ampli ventall d’instruments financers, des de productes de banca ètica (microcrèdits i dipòsits ètics) fins a fons solidaris.
Si es compara amb altres països d’Europa, al mercat financer espanyol aquests fons són encara un sector residual. Malgrat que en l’últim any s’ha observat un cert dinamisme i impuls, el balanç de les últimes xifres és encara moderat. Són varis els factors que poden explicar aquesta situació: el feble impuls de les institucions de gestió de fons i els grups financers espanyols, així com l’escàs suport i promoció per part de l’Administració Pública i la falta de demanda per part dels inversors, especialment els institucionals.
“A Espanya aquests fons són encara un sector residual”
No. Jo diria que desconeix que hi ha un sistema per exigir que les seves inversions tinguin un component social, mediambiental i ètic. Existeixen manques en la transmissió de la informació sobre el comportament socialment responsable de les empreses i els criteris sota els quals es conformen els fons socialment responsables. Fins avui, aquests fons no han tingut la comercialització que calia esperar i tampoc s’han desenvolupat eines per donar-los a conèixer.
S’analitzen la sostenibilitat, la gestió del risc i la responsabilitat social com a principals elements. Així, per elaborar el catàleg es té en compte el comportament de l’empresa en l’àmbit extrafinanciero. Existeixen diferents indicadors que permeten mesurar el grau de responsabilitat social de les empreses, en funció de les respostes que dona a les necessitats dels consumidors, o els de altres empreses que produeixen en el mateix sector i interactuen amb elles, entre uns altres.
“Els principals elements que s’analitzen són la gestió del risc i la responsabilitat social”
Les agències de rating social; compleixen un paper clau perquè avaluen si compleixen amb els requisits de responsabilitat adequats. Aquestes agències recopilen i analitzen informació corporativa disponible en bases de dades externs, memòries o informes de sostenibilitat, i fins i tot a través de qüestionaris remesos a les empreses. Contrasten la informació amb els principals grups d’interès i l’ordenen per oferir informació al mercat.
Sectors com l’armamentística, l’energia nuclear, la pornografia, el tabac o l’alcohol… No obstant això, els sectors d’exclusió han variat i, més que castigar, es tracta de premiar amb la ISR. El corrent que es va imposant integra criteris econòmics, mediambientals i socials en l’avaluació tradicional de les carteres financeres, invertint en les millors empreses de cada sector.
“El corrent que es va imposant integra criteris econòmics, mediambientals i socials en l’avaluació tradicional de les carteres financeres”
Hi ha més d’una dotzena d’índexs socialment responsables, alguns dels quals porten el segell d’entitats tan reconegudes com el Dow Jones o el Financial Estafis. El prestigi d’aquestes empreses i l’interès en la ISR ha provocat que moltes companyies s’hagin interessat a conèixer els requisits i condicions per formar part d’aquests índexs que, com qualsevol un altre, serveixen de referència a gestors i inversors per comparar el rendiment dels fons d’inversió socialment responsables amb altres fons i índexs tradicionals.
Mentre que la ISR persegueix influir en el comportament social i mediambiental de les empreses, els fons solidaris cedeixen una part de la comissió de gestió o de dipòsit a entitats benèfiques: ONG, fundacions…, però no realitzen preselecció de la cartera d’inversió en funció de criteris de responsabilitat de les empreses. Els fons solidaris són una forma alternativa i complementària de finançar ONG o projectes socials i de desenvolupament; són una peculiaritat del mercat financer espanyol, ja que en cap altre lloc d’Europa es considera que aquest tipus de fons siguin ISR. No obstant això, també hi ha alguns fons socialment responsables que són, al seu torn, solidaris i que també cedeixen una part de la comissió de la gestió o de dipòsit a entitats benèfiques, encara que no sol ser l’habitual.
L’aportació realitzada sol variar entre el 0,4% i el 21% de la comissió de gestió i de dipòsit aplicades sobre el patrimoni total del fons, depenent d’aquests.
En aquest punt no hi ha gens establert. La gestora ingressa únicament la comissió de gestió, ja que no és pràctica habitual cobrar comissions d’èxit en aquest tipus de productes. Els inversors, reben la rendibilitat neta com en qualsevol altra inversió, depenent de la gestió que es faci dels fons, tal com succeeix en els fons convencionals.
La transparència i la recerca ètica defineixen aquest tipus d’inversió, per tant les garanties són del 100%. La pròpia estructura del fons garanteix, a través de diferents mecanismes (equips de recerca i institucions de control), que la gestió del fons es realitzi conforme a l’ideari ètic establert, i que s’inverteixi en els sectors i empreses triats. En el cas dels fons solidaris, la pròpia entitat gestora informa cada sis o dotze mesos de l’import dels donatius efectuats a les diferents ONG. Per tant, hi ha canals d’informació establerts que garanteixen la transparència en la gestió d’aquestes inversions.
