Mediació: tot el que has de saber sobre el procés per a resoldre conflictes sense arribar als tribunals

L’Associació Espanyola de Mediació (Asemed) defineix aquest tipus de negociació com “un procés pel qual una persona, independent i imparcial, ajuda a uns altres a trobar solucions per a resoldre les seves divergències, evitant acudir als jutjats per a resoldre el conflicte”. Es tracta d’un procediment voluntari i confidencial, l’objectiu del qual és buscar, de forma consensuada i dialogada, solucions personalitzades a cada conflicte.

Normalment acudim al jutjat quan dues persones no saben com solucionar un conflicte i esperen que un tercer imposi una solució. En la mediació, els implicats són els protagonistes: prendran les seves pròpies decisions, perquè són ells els que enfrontaran el conflicte i arribaran a acords, ajudats pel professional de la mediació, que és imparcial i neutral. El seu treball és bastir ponts, no assessorar, facilitant que el conflicte es vegi des de tots els punts de vista. Del que tracta la mediació és de girar 180 graus el conflicte, perquè cada part vegi el problema des del punt de vista de l’altre.

Existeixen tants tipus de mediació com conflictes en l’entorn familiar, laboral, escolar, civil o mercantil. La regulació de la mateixa està recollida en la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, que reuneix les directives comunitàries europees i el reglament de les quals va ser desenvolupat, un any després, en el Reial decret 980/2013. Les diferents normatives autonòmiques sobre mediació familiar s’acullen als mateixos principis i bases establerts per la llei estatal i europea.

Tot procés de mediació es desenvolupa sota les premisses de voluntarietat, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat. Dins d’aquesta voluntarietat, la mediació no s’inicia si les parts no estan decidides o si comencen el procés i decideixen acabar abans d’hora, sense acord. També és voluntari per al mediador, qui determinarà si el que es parla entre les parts es pot mediar o no.

Existeixen conflictes en els quals no és possible la mediació: quan es dona una desigualtat o falta d’equilibri entre les persones en conflicte, quan el mediador observa que hi ha una situació de maltractament o violència o si les parts estan tan enverinades que no podran resoldre-ho en aquest moment.

La mediació és un procés més flexible i econòmic que acudir als jutjats i els seus terminis de resolució també són més breus. La mediació equilibra la situació perquè hi hagi igualtat de condicions entre totes dues parts en conflicte, en un espai còmode i tranquil, en el qual puguin expressar el que els passa i escoltar l’altre.

És un procés més rendible que judicialitzar, no sols en l’aspecte econòmic, sinó també per temps i emocions. “En el jutjat hi ha qüestions, ferides de fons, que no es poden tractar. El jutge no escoltarà la part emocional, ni resoldre-la, només dicta sentència i això és posar una tireta sobre una ferida que no cura. La mediació aixeca la tireta, desinfecta la ferida i deixa que curi a l’aire. Podria dir-se que els mediadors som els sanitaris dels conflictes”, explica Nuria Calvo.

Ja es tracti de separacions, divorcis, conflictes a l’aula, greuges en l’entorn laboral, problemes veïnals, repartiments d’herències o dissolució d’empreses familiars, la mediació aconsegueix qualsevol àrea de la vida civil i mercantil. També existeix la mediació penal i penitenciària, comunitària i intercultural, que ajudarà a considerar diferents punts de vista per a resoldre una situació enquistada.

La mediació en la comunitat educativa pot abordar l’assetjament escolar a través de la prevenció i formació, però no quan el bullying ja s’ha comès, perquè implica que ja existeix violència. De la mateixa forma, tampoc es pot mediar en casos de violència de gènere durant un procés de separació.

Sí que es pot fer en mediació “pràctiques restauratives”, de manera paral·lela al jutjat, per a aconseguir una comunicació diferent, sense violència, com a manera de gestionar el conflicte. “D’aquesta manera, les víctimes poden processar com s’han sentit i els victimarios reflexionar sobre què els ha portat a fer mal i escoltar la víctima sobre el que va provocar la seva conducta. Això no implica que arribin a un acord, però sí que siguin capaços de seguir amb les seves vides”, apunta la mediadora.

• A vegades, el conflicte es dona en el si de la família, que pot acudir a la mediació si no troba eines per a resoldre’l per si mateixa. Aquest tipus d’intervenció concerneix a tots els familiars implicats, per a canviar la forma en què es tracten cap a una comunicació no violenta. El professional de la mediació els aportarà habilitats d’assertivitat, descripció d’emocions i escolta activa. “Quan et parlen bé, respons bé. Això és el que treballem amb les famílies que tenen problemes. Per exemple, pares que han adoptat i tenen dificultats amb aquesta adopció quan el nen creix. Treballem amb tots ells perquè la forma en què es comuniquin sigui diferent i deixin el crit i l’insult i es transformi en comunicació fluida i de qualitat”, planteja Calvo Boizas.
• També es pot acudir a la mediació davant la dificultat plantejada per la cura de familiars dependents. “Treballem molt en els conflictes relatius a cura de majors o de fills malalts, perquè sorgeixen molts conflictes en les famílies quan hi ha un membre que requereix una cura especial. Això genera que tot giri entorn d’aquests familiars i sorgeixen frecs sobre com ens organitzem o prenem decisions. Tot això es pot treballar amb la família de manera preventiva, perquè quan succeeixi en un futur, tinguin les eines suficients per a resoldre cada situació”, explica Calvo.
• Una altra possible intervenció mediadora es troba a l’entorn d’empreses familiars, en les quals els possibles conflictes futurs es treballen a través de la creació de protocols, per a ordenar els canvis generacionals quan l’amo de l’empresa es jubili, per exemple, i així deixar per escrit com s’incorporaran els fills i família política i com resoldre els problemes societaris que puguin sorgir en l’empresa familiar.

El Registre de Mediadors i Institucions de Mediació depèn del Ministeri de Justícia i es recull en una base de dades informatitzada i gratuïta, a través del portal web del ministeri.

També l’Associació Espanyola de Mediació publica anualment una Guia de Mediadors Professionals d’Espanya, que es pot consultar en línia o en paper en jutjats, notaries, ajuntaments, registres de la propietat i del mercantil, en els quals es troben les dades dels mediadors en actiu, per províncies i àrea d’especialització. D’aquesta manera podem buscar professionals mediadors que estiguin degudament formats i certificats per a desenvolupar la seva activitat, complint amb els requisits recollits en la llei.

Tot comença amb una sessió informativa, amb les parts reunides o per separat, per a informar-los sobre com serà el procés de mediació, els principis que regeixen, l’espai segur —físic o en línia— en el qual es realitzarà, les normes de torn de paraula, temps i la forma en què es durà a terme la mediació.

Després de la sessió informativa, si les parts no estan convençudes, es dona un marge de 48 a 72 hores perquè valorin i decideixin si volen iniciar la mediació o no.

Una vegada acceptat, en la següent reunió se signa l’acta de constitució, en el qual totes dues parts es comprometen a participar i col·laborar en la mediació, en els termes plantejats en la sessió informativa. S’acorda el preu per sessió, les normes que regiran aquestes trobades i es fa constar un breu resum del problema que els porta a la mediació.

La mediació comença en escoltar per primera vegada el problema. Es tracta de fer-ho atentament a totes dues parts.

• Primer parla una, des del seu punt de vista, durant 15 minuts, sense interrupcions.
• Quan acaba, el mediador fa un resum o ‘parafrasejo’ del que ha explicat, perquè la persona escolti la seva pròpia història en boca d’un altre i també perquè l’altra part escolti la versió a través d’un tercer.
• Després, l’altra part, en els seus 15 minuts, comptarà el seu punt de vista.
• De nou, es resumeix.

Posteriorment, el mediador fa preguntes, indagant, amb una comunicació positiva, perquè ells vagin treballant tot el que tenen enquistat.

Després de la primera sessió conjunta, es pot donar pas al “Caucus” o sessió individual i privada, en la qual el mediador formula preguntes que facilitin l’alleujament i anàlisi de cada part per separat.

Els mediadors no dirigeixen ni suggereixen solucions al conflicte, sinó que a través de diferents eines, com la pluja d’idees, les cartes amb els desitjos de com voldrien que fora la situació o l’intercanvi de rols, entre altres.

✅ Cada part va trobant el camí i solucions, siguin parcials o totals, per a arribar a un acord en les següents sessions conjuntes.

En finalitzar cada sessió de mediació se signen els acords parcials als quals s’hagi arribat i l’acord final quan acaba la mediació. Després, es poden traslladar:

• als advocats, si és necessari, perquè donin una forma jurídica, si s’ha de presentar a un jutjat com a procediment a homologar.
• o davant un notari, si es vol elevar a escriptura pública, perquè puguin ser executats en cas d’incompliment.

“Quan un conflicte s’enquista i les parts no poden avançar, s’acaba la mediació sense acord. Però no és un fracàs, sinó un primer pas. O potser el conflicte consta de quatre punts i solo s’arriba a acords en tres d’ells i en el quart decideixen anar al jutjat. La mediació pot ser un primer pas per a aconseguir nous acords en un futur”, reflexiona Calvo Boizas.

Algunes comunitats autònomes disposen d’un sistema de torn d’ofici de mediació gratuïta en l’àmbit familiar, per a persones sense recursos que necessitin la seva ajuda. No obstant això, la mediació encara no està generalitzada i incorporada en la justícia gratuïta.

En l’àmbit privat, hi ha llibertat de preus, que oscil·len entre 40 i 120 euros per sessió i solen durar entre 50 i 60 minuts, depenent de la dificultat del conflicte. L’objectiu és trobar una solució en el menor temps possible. La mediació és més flexible i ràpida que qualsevol altre procediment. Si s’estableix una sessió a la setmana, per exemple, en quatre o sis setmanes, mes i mig, podria solucionar-se. En aquest cas, els preus de la mediació estarien entre 160-480 euros si dura quatre setmanes, i entre 240 i 720 euros, si s’allarga a sis.

En algunes mediacions molt complexes, en les quals el mediador ha per exemple d’elaborar un protocol o un repartiment d’herència amb elevat patrimoni a dividir, es pot recordar el cobrament d’una miqueta per cent del resultat final.

En qualsevol cas, la mediació és més econòmica que dirimir el conflicte en un jutjat [en processos en els quals la quantia reclamada superi els 2.000 euros], que implicaria una despesa en la minuta de l’advocat, aranzels del procurador i costes processals. El preu de la mediació s’acorda i signatura en la sessió constitutiva i sol ser pagat a mig fer entre les parts.