Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mesures de seguretat contra furts

Les pèrdues per robatoris repercuteixen en els consumidors
Per EROSKI Consumer 13 de octubre de 2005

Les empreses de distribució espanyoles van perdre per causa dels furts almenys 1.700 milions d’euros l’any passat, segons l’estudi “Prevenció de la pèrdua desconeguda” que ha elaborat l’Associació de Fabricants i Distribuïdors. Aquest problema no concerneix només als establiments, sinó també al consumidor, ja que arran dels robatoris cada habitant paga, segons les dades del Baròmetre Europeu del Furt, 48,41 euros de més. Aquest pagament extra es deu al fet que els establiments incrementen els preus per compensar les pèrdues per les substraccions.

L’estudi de l’Associació de Fabricants i Distribuïdors aporta una altra dada sorprenent: el 30% dels furts els cometen els propis empleats. El 50% els cometen els clients i la resta es deu a errors d’administració. El perfil típic del lladre és un home de menys de 30 anys, amb un treball precari i una conducta reincident que s’inclina per la roba, la música, els embotits ibèrics i la perfumeria. El client que roba ho fa per un valor mitjà de 30 euros, mentre que quan és l’empleat el que roba, la xifra ascendeix als 60 euros.

A més d’un perfil del lladre també es pot definir la manera en què se solen cometre els furts. Segons l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC), en el 83% dels casos l’hurtador passa per caixa i abona algun producte alhora que amaga el producte robat en alguna peça de roba o en articles del propi comerç, com el carro, la borsa o la cistella.

A causa d’aquesta situació, en els establiments s’amplien les mesures de seguretat, la qual cosa suposa, segons el Baròmetre del Furt, una inversió de 468 milions d’euros. Una mesura cada vegada més habitual és incorporar mecanismes dins del propi envàs per impedir el robatori. No obstant això, els mètodes antirrobo més utilitzats segueixen sent els circuits tancats de televisió i la vigilància electrònica dels articles.

No obstant això, no són tot dades negatives ja que d’any en any aquest tipus de delictes va disminuint. El 2005 ha estat el tercer any consecutiu de descens de l’índex mitjà europeu de pèrdua desconeguda com a percentatge de facturació. A més, a Espanya aquest tipus de delinqüència és inferior a la mitjana europea (26,4%). El nostre país es troba en sisena posició per darrere de països com Regne Unit i Finlàndia, sent Noruega i Islàndia els que més sofreixen aquest tipus de delicte.