Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mesures generals per a evitar accidents domèstics infantils

Els nens són els que estan més desprotegits enfront dels possibles accidents que es produeixin en la llar. La seva limitada capacitat de comprensió i la seva fragilitat els fan vulnerables davant les situacions perilloses que puguin sorgir dins de casa.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 06deAbrilde2004

Els accidents domèstics són una causa significativa d’ingrés hospitalari i encara que, segons estadístiques oficials, els nens no són el principal grup d’edat afectat, convé prendre precaucions per a salvaguardar en la mesura que sigui possible la salut dels petits.

Segons aquest quadre elaborat per l’Institut Nacional de Consum (INC), els nens són el sector segons edat menys afectat pels anomenats accidents domèstics i d’oci. Aquestes estadístiques s’integren en el D.A.D.O. Es tracta d’un programa de Detecció d’Accidents Domèstics i d’Oci. Com veiem, el grup més afectat és el dels individus amb una edat compresa entre els 25 i els 44 anys. No obstant això, hem de tenir en compte les especials condicions dels nens davant els accidents en la llar, condicions que els fan més vulnerables i que impliquen que la gravetat de les lesions que puguin sorgir sigui major que en altres grups d’edat.

Evidentment, mai està de més ser previngut, i si el que està en joc és la salut i integritat dels nostres sers estimats, actuar d’una forma acurada i cauta es converteix en una obligació ineludible. Com a mesures generals per a evitar riscos innecessaris en les llars apuntarem uns senzills consells:

1-Parlar amb els nens. És evident que no tenen el nostre enteniment, però d’alguna manera cal posar-los al corrent dels riscos que comporten les seves accions. Un exemple típic d’una comunicació equivocada que afecta la seguretat de la llar és a dir als nens que les medicines són “caramels” perquè se les prenguin. Si actuem així els petits voldran ingerir aquests “dolços prohibits”. Hem de tenir en compte que no seran capaços d’entendre tot el que els expliquem, per això els missatges que els dirigim han de ser senzills, clars i estar adaptats al seu llenguatge, és a dir, expressats en paraules que coneguin.

2-No deixar-los sols tret que sigui absolutament necessari. La flexibilitat d’aquesta regla dependrà de l’edat dels nens, com més petits siguin menys recomanable és deixar-los sense vigilància. Si hem d’absentar-nos de casa és convenient que busquem a algú que vigili als nostres fills.

3-Emprar mecanismes de vigilància o intercomunicació. Per a això cal instal·lar un aparell que comuniqui el quart del nen amb altres dependències de la casa, però és molt útil per a mantenir controlats als petits.

4-Assegurar-se que les portes i finestres de la llar romanen ben tancades i que els nens no tenen fàcil accés a elles.

5-Les joguines i objectes que manegin, sobretot els bebès, han de tenir una grandària mínima que eviti que, en el cas que els hi fiquin en la boca, s’ennueguin amb ells.

6-No deixarem als nens en superfícies elevades, així evitarem que caiguin.

Finalment, si malgrat totes aquestes atencions arriba a produir-se un accident, el millor és trucar a un telèfon d’emergència mèdica perquè ens indiquin sobre quina acció prendre. En principi si el nen ha caigut i està inconscient evitarem moure’l, encara que podrem abrigar-li amb mantes. En cas de cremades no se li aplicaran tampoc líquids.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions