Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Milers d’estudiants d’acadèmies d’anglès es queden sense classes per la crisi que travessa el sector

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 19 de Gener de 2003
img_Oxford 1

No són bons temps per al sector de l’ensenyament d’idiomes. La caiguda de la demanda -tímida, encara que constant des de finals de 2001- i l’excés d’oferta, sumat a l’agressiva competència entre algunes de les companyies hegemòniques, han provocat la caiguda en cadena de les signatures que es reparteixen el negoci a Espanya. Opening, Brighton i Oxford han estat les víctimes, deixant a milers d’estudiants al carrer. Wall Street es manté en la corda fluixa amb moltes restriccions.

Catalunya, la comunitat més afectada per la crisi del sector, ha acusat molt directament els efectes d’aquesta onada de tancaments. Des del novembre passat, en aquesta comunitat s’han formalitzat prop de 2.000 acomiadaments i uns 10.000 alumnes s’han quedat sense classes.

Opening, filial del Grup CEAC, es va declarar en fallida fa només sis mesos. La notícia va deslligar l’alarma en el sector en tractar-se d’una de les empreses amb major expansió i la solvència de la qual mai s’havia posat en dubte. En poc més de cinc anys, aquesta coneguda xarxa d’acadèmies d’anglès, que es va crear l’any 1996, va engegar 150 centres, repartits per tota Espanya. L’endeutament de l’empresa, altament capitalitzada, sumat a una nefasta gestió, van abocar a aquesta acadèmia a la ruïna. Fonts properes al sector asseguren també que l’aferrissada competència que va mantenir sempre amb el seu rival més directe, Wall Street -que de moment resisteix, encara que amb un dur pla de reestructuració-, va aguditzar la seva irreversible crisi.

Opening va suspendre pagaments a la fi del juliol passat, concretament el dia 29. La seva abrupta desaparició, va deixar sense classes a més de 80.000 alumnes, que van quedar totalment desemparats i embarazosamente amarrats a un crèdit bancari. La situació de vulnerabilitat d’aquest col·lectiu va sembrar la desconfiança entre els consumidors i la societat en ple es va bolcar en el problema. Quan els ànims semblaven calmar-se, en la segona setmana d’octubre, va irrompre la crisi de Brighton, molt més virulenta. Sense previ avís, els empleats van arribar un dilluns al seu lloc de treball i es van trobar penjat el cartelito de “se suspenen les classes indefinidament”.

El tancament de la companyia va conduir al seu propietari, Alfredo Ibáñez, a presó. Se li acusava d’un delicte d’estafa. En aquest cas els alumnes afectats van ser prop de 5.000. La desaparició de Brighton va deixar clar que els consumidors tenen motius de sobres per desconfiar. L’última de les fallides, la més recent, ha estat la de la xarxa d’acadèmies Oxford English School. El passat dia 15 de gener, l’empresa va confirmar davant un jutjat de Barcelona la seva situació de fallida voluntària, que suposa el tancament definitiu dels 18 centres que té la companyia en tota Espanya. En total, 4.500 alumnes s’han quedat sense cursos i prop de 140 empleats sense treball. Aquesta xarxa d’acadèmies d’anglès mantenia quatre centres a Barcelona, un a Sabadell, Terrassa, Premiá de Mar, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, L´l’Hospitalet de Llobregat i Badalona. En total 12, als quals se’ls han de sumar un altre a València i 5 a Madrid.

Les tres comunitats autònomes afectades pel tancament de les acadèmies -Catalunya, Madrid i València- han iniciat diligències prèvies a un previsible expedient sancionador a aquests 18 centres. A Catalunya, el tancament d’Oxford afecta a 3.500 estudiants, més 1.500 a Madrid i 200 a València.

L’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc) va apuntar la passada setmana la necessitat que els alumnes que paguen al comptat i per endavant uns cursos siguin considerats creditors preferents. Això suposaria que els estudiants, en cas de fallida, rebrien la quantitat avançada i per la qual no rebrien servei, de forma prioritària. Ausbanc també va demanar que les acadèmies tinguessin un segur perquè en cas de fallida els alumnes que van pagar al comptat se’ls retornés els seus diners.

El tancament d’aquestes tres grans acadèmies confirma que el sector de l’ensenyament d’idiomes es trontolla. Queden altres signatures de prestigi que resisteixen l’envestida. Est és, per exemple, el cas de Wall Street, que per mantenir-se ha hagut d’acceptar un dur pla de reestructuració que contempla el tancament de cinc dels seus centres i la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERE) pel 10% de la seva plantilla.

D’altra banda, l’onada de crisi en el sector de les acadèmies d’idiomes ha mobilitzat al món sindical. Les centrals majoritàries van activar des de la caiguda d’Opening un dispositiu d’ajuda als afectats, tant alumnes com a professors. A aquestes iniciatives es van sumar també la d’associacions d’usuaris i de determinades administracions.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions