Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mobilitat geogràfica, una opció enfront de l’atur

L'accés al mercat laboral és cada vegada més inviable, per la qual cosa guanya pes la cerca d'ocupació en altres comunitats o fora d'Espanya

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 09 de Agost de 2012

Amb una taxa d’atur propera al 25%, que s’eleva per sobre del 52% entre els joves, la mobilitat geogràfica suposa una indispensable alternativa en la cerca d’ocupació. El tradicional immobilisme laboral del país, conseqüència de l’arrelament familiar, l’habitatge en propietat o la hipoteca, està donant pas, arran de la recrudescència de la crisi, la falta d’oportunitats i perspectives de futur, a una major predisposició a viatjar a la recerca de treball. I això que no sempre és fàcil disposar de mitjans per fer-ho. Però abans d’emprendre la cerca en l’exterior, com s’apunta en el següent article, convé sospesar la correcta elecció del lloc de destinació, el tipus de professionals que es demanda i l’adequació personal i professional a aquest perfil.

1. Mobilitat geogràfica, nacional i internacional

Imatge: Wojtek Wozniak
  • Mobilitat nacional: desplaçar-se a una altra localitat dins d’Espanya per treballar suposa ampliar les possibilitats de trobar una ocupació, per escasses que siguin. Les diferències en la taxa d’atur entre localitats i ciutats espanyoles són notables, per la qual cosa convé ampliar l’àrea de cerca tot el que sigui possible. La major dificultat estreba a canviar de residència habitual, de manera especial si es compta amb una hipoteca.

    Entre els aturats, un recent informe de la consultora Randstad, especialitzada en la cerca d’ocupació, mostra que entorn del 71% està disposat a canviar de ciutat per trobar un treball o millorar les seves condicions laborals, la qual cosa implica un increment del 3% respecte a l’any anterior.

  • Treballar a l’estranger: l’increment d’espanyols que es decideixen a buscar una ocupació en l’exterior augmenta cada any. En el primer semestre de l’any, 40.625 espanyols han sortit rumb a l’estranger, un 44,2% més que en el mateix període de 2011, segons estimacions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

    Les sortides són més habituals entre els joves, en tenir menys vincles i lligams familiars o econòmiques. Però el perfil és variat, des d’aquells que busquen solament un treball remunerat, fins als quals es veuen obligats a realitzar ocupacions per sota de la seva formació. També estan els que persegueixen una millora laboral, ampliar la seva formació, incrementar el seu nivell d’idiomes o completar el seu currículum.

    En qualsevol d’aquests casos convé, abans d’emprendre l’aventura a l’estranger, considerar si l’elecció del lloc de destinació és la que millor s’adequa al perfil professional i personal, si es compta amb els mitjans, les aptituds i capacitats demandades.

  • Mobilitat entre ocupats: pels quals compten amb ocupació, la mobilitat geogràfica suposa una modificació del contracte de treball consistent en el canvi del lloc en el qual exercir les funcions de treball pactades. L’Estatut dels Treballadors i la legislació sobre trasllats col·lectius distingeixen dos tipus de mobilitat:

    1. Trasllat: suposa el canvi a un centre de treball de la mateixa empresa que exigeixi el canvi de residència.

    2. Desplaçaments:
      són temporals (un màxim de 12 mesos en tres anys) i no precisen un canvi de domicili.

2. Requisits i traves

  • Unió Europea: per treballar dins de les fronteres de la UE no és necessari cap visat, gràcies al dret a la lliure circulació de persones. Els titulats universitaris poden sol·licitar el reconeixement del seu títol al ministeri d’educació del país de destinació.

  • Fora dels països comunitaris: s’exigeix el visat i cada país té els seus propis tràmits. Xina i EE. UU., per exemple, estan denegant molts visats de treball. És necessària una oferta d’ocupació ferma per sol·licitar-ho, una gestió de la qual s’encarrega l’empresa ocupadora.

3. Els professionals més demandats

Els sectors professionals que més ocupació demanden, segons les consultores Adecco i Randstad, són els següents:

  • Informàtica i noves tecnologies: les relacionades amb Internet; community manager o chief social mitjana officer en xarxes socials; ocupacions verdes; experts en màrqueting virtual; en usabilitat o posicionament en cercadors; desenvolupadors; i programadors.

  • Enginyers: de telecomunicacions, de producció i producte, director d’enginyeria, director industrial i enginyers tècnics i mecànics.

  • Sector serveis: personal de vendes, call centers (atenció telefònica), seguretat, serveis assistencials, llocs informàtics, turisme, hostaleria i restauració.

  • Sector de la salut i el benestar: metges, infermers, biòlegs, químics, delegats de vendes, visitadores mèdics, delegats hospitalaris, tècnics de control i R+D.

  • Energies renovables, assessors en canvi climàtic, instal·ladors de plaques solars.

  • Àmbit científic: biotecnologia i laboratoris.

4. Destinacions amb majors possibilitats

La decisió del país de destinació és bàsica, per això ha de meditar-se i estudiar-se en profunditat. Recórrer a portals d’Internet especialitzats facilita la cerca a l’estranger, com la borsa d’ocupació europea EURES, Infojobs, Monster, JobLine o Laboris. Així mateix, es pot intentar trobar treball en les empreses espanyoles a l’estranger o, a través d’elles, mitjançant beques remunerades.

Els països que ofereixen majors oportunitats d’ocupació segons diversos estudis són:

  • Europa: Regne Unit, França, Àustria, Suïssa, Luxemburg i països nòrdics.
  • Països emergents: Brasil, Xina, Índia i Rússia.

  • Amèrica: Canadà, EE. UU. i Perú.

La companyia Manpower va realitzar el passat any una enquesta entre professionals de recursos humans que cobria tot tipus d’ofertes d’ocupació, des de treballs de baixa remuneració fins a propostes per a professionals altament qualificats. Segons l’estudi, els països que oferien millors expectatives d’ocupació per 2011, eren: Índia, Xina, Taiwan, Brasil, Turquia, Singapur, Perú, Hong Kong, Austràlia, Costa Rica i Argentina.

Cobrar l'atur fora d'Espanya

Una de les opcions més habituals al moment de passar a engrossir les llistes de l’atur era la de sortir a un altre país estranger mentre es percebia la prestació per desocupació. Molts espanyols, sobretot joves, aprofitaven per millorar el seu nivell d’idiomes, buscant ampliar les seves expectatives laborals.

No obstant això, aquesta pràctica, segons el règim de sancions de les prestacions i subsidis de desocupació, està limitada per la restricció de sortida a qualsevol país estranger a un màxim de 15 dies de les persones que cobren l’atur. A més, han d’avisar per escrit al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) de qualsevol desplaçament, per continuar cobrant aquestes prestacions o subsidis.

Davant aquesta situació, l’INEM SEPE ha intensificat el control a través de creus amb les bases de dades de la policia i control de passaports en la renovació de l’atur per detectar aturats que abandonen el país sense autorització. La sanció pot suposar des d’un mes sense cobrar la prestació a la pèrdua total de l’ajuda i l’obligació de retornar el cobrat.

Com a excepció, el treballador pot sol·licitar la suspensió de la seva prestació sempre que el viatge es realitzi per motius de cerca o realització d’un treball, perfeccionament professional o cooperació internacional, en un període inferior a un any. Podrà tornar a reprendre aquesta ajuda quan torni. O bé, exportar la seva prestació de desocupació a un altre país europeu, després de sol·licitar-ho en la subdelegació de treball corresponent.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions