Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Més de la meitat de les parròquies existents a Espanya són inaccessibles per als discapacitats

Frater ha posat en marxa la campanya «Una Església per a tots, una Església sense barreres», amb la qual es pretén sensibilitzar a la societat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 25deAgostde2002

Més de la meitat de les esglésies espanyoles tenen problemes d’accessibilitat per a les persones amb algun tipus de discapacitat física, segons un informe de l’Església espanyola, que ha llançat una campanya titulada «Una Església per a tots, una Església sense barreres». La campanya pretén, en els propers dos anys, eliminar les dificultats existents als edificis propietat de l’Església .

L’abolició de les barreres arquitectòniques als carrers, places i edificis del nostre país és una batalla que les autoritats han emprès amb fermesa. En els últims anys, la fisonomia de pobles i ciutats espanyoles s’ha anat adaptant a les necessitats de les persones amb algun tipus de minusvalidesa física.

No obstant això, els edificis pertanyents a l’Església encara tenen molt camí que recórrer. De fet, més del cinquanta per cent de les esglésies espanyoles manquen de qualsevol tipus d’accessibilitat per als discapacitats físics, segons un informe de la Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids (Frater), realitzat sobre més de cent temples espanyols, entre ells, 13 catedrals, 7 bisbats i 77 parròquies.

Segons aquesta associació, que compta amb més de 7.000 membres en tota Espanya, s’han recollit dades de prop d’un miler d’edificis religiosos de tota índole (temples, bisbats, museus diocesans o dependències parroquials) en 44 diòcesis del nostre país, llançant unes dades que resulten si més no escandalosos: únicament el 4,5 per cent dels edificis són totalment accessibles, tant a l’interior com exteriorment, mentre que el 63,5 per cent d’ells són totalment inaccessibles. A més. el 27 per cent són accessibles només des de l’exterior, i als quals es pot accedir únicament des de l’interior amb prou feines representen l’1 per cent.

Amb aquestes dades, Frater ha engegat la campanya «Una Església per a tots, una Església sense barreres», amb la qual es pretén sensibilitzar a la societat sobre la necessitat d’eliminar les barreres arquitectòniques a les esglésies espanyoles, la majoria de les quals daten de diversos segles enrere i compten amb serioses dificultats d’accés per a aquelles persones que sofreixen algun tipus de minusvalidesa física. Els objectius de la campanya, segons els seus responsables, són quatre: mentalizar a la comunitat eclesial (bisbes, sacerdots, consells parroquials, tècnics responsables, grups, moviments, comunitats religioses…); aconseguir l’eliminació de barreres concretes en temples i dependències eclesiales de cada diòcesi; amb una església sense barreres, possibilitar la integració efectiva de les persones amb discapacitat en les diferents activitats pastorals que es programin; i implicar als propis discapacitats en el desenvolupament i seguiment de la campanya, «sentint-se corresponsables en la consecució d’una Església per a tots».

En la presentació d’aquesta campanya (que es desenvolupa al llarg del cuatrienio 2000-2004), el bisbe de Salamanca i president de la Comissió Episcopal de l’Apostolado Seglar, Braulio Rodríguez Plaza, va explicar que l’objectiu de la mateixa era «possibilitar la integració efectiva dels minusvàlids físics i malalts crònics en les dependències de les esglésies de cada diòcesi, perquè puguin participar i tenir ple accés com a membres actius de l’Església. Volem que tots, des dels bisbes als rectors i els fidels, se sensibilitzin amb aquest col·lectiu i facin seves les seves propostes».

Per la seva banda, la vice-presidenta de Frater, Dolores Vázquez, va subratllar que «la major part de les esglésies no estan adaptades. Només demanem que els edificis d’ús públic tinguin accessibilitat per a nosaltres, com ho tenen per a qualsevol cristià. No només que puguem entrar, sinó també tenir accés a l’ambón per realitzar les lectures, a l’altar, a la pila bautismal o a la sagristia, per exemple. En definitiva, poder accedir a les diferents activitats pastorals que programa l’Església». De la mateixa manera, Vázquez també es va referir als problemes existents en edificis que són patrimoni cultural, on es plantegen traves de tipus legal per procedir a les reformes, així com a les dificultats econòmiques, «que suposen una altra «barrera» per als canvis, perquè són complexos i costosos». No obstant això, els responsables de la campanya van declarar que l’eliminació de barreres als edificis propietat de l’Església no només beneficiarien als cristians, «sinó a totes la societat, inclosos els ancians i els nens». En aquest sentit, Vázquez va indicar que «si creiem que les persones són més importants que els graons, podem fer-ho realitat».

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions