Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Números vermells

Els interessos dels comptes en descobert són més cars que els d'un préstec normal
Per miren 6 de març de 2003

Gastar per sobre de les possibilitats de cadascun és una pràctica bastant habitual a Espanya.Comprar productes a càrrec dels ingressos dels pròxims mesos o, fins i tot, sense previsió de tenir-los, fa que els comptes corrents dels bancs entrin en descobert o en números vermells. No obstant això, els usuaris no solen ser conscients del cost que suposen aquests deutes, sempre més cars que qualsevol préstec tradicional. Segons estableix la llei, la Taxa Anual Equivalent (TAE) en aquests casos no hauria de superar el 10,62%. Aquest percentatge és aplicat per la majoria de les entitats bancàries a la major quantitat en descobert, encara que aquesta s’hagi mantingut durant 12 hores. Unes altres poden arribar a cobrar-li fins a 30 euros només per avisar-li de la delicada situació del seu compte.

Què són els números vermells?

Els números vermells es produeixen quan es rep un càrrec superior al saldo que hi ha en el compte corrent i, per tant, no es té els diners suficients per a abonar-lo. A vegades apareixen perquè la persona no distribueix bé els seus diners i ‘abusa’ de la targeta de crèdit; unes altres, perquè cobra menys del que ha de pagar i en alguns casos perquè responen a un descuit, sobretot quan es manté oberta un compte únicament per al pagament d’un determinat rebut. També pot ocórrer que la transferència amb la qual ha d’abonar una quantitat s’hagi retardat i aparegui en els llistats sota aquest epígraf.

Ja sigui per castigar en certa forma aquests deutes o per aprofitar l’oportunitat i guanyar més diners, la veritat és que les entitats bancàries cobren bastant car els descoberts i s’acaben convertint en un bon negoci per als bancs, sempre, no obstant això, que el client acabi pagant el seu deute, que és el que ocorre en la majoria dels casos. Encara que l’import per descobert sigui baix, el cost d’un compte corrent en números vermells pot elevar-se enormement.

Avantatges de ser un “bon client”

La Llei de Crèdit al Consum 7/95 de 23 de març estableix que “en els descoberts no es podrà aplicar un tipus d’interès que de lloc a una Taxa Anual Equivalent (TAE) superior a 2,5 vegades l’interès legal dels diners”. Segons les dades amb els quals compta el Banc d’Espanya cap entitat financera sobrepassa aquest 10,62%.

Consultats les dades facilitades pel Banc d’Espanya en relació als descoberts en compte corrent de 203 bancs i 57 caixes, tots ofereixen aquest 10,62% excepte una desena d’entitats bancàries com és el cas de Patagon Bank, que estableix un 9,76%, o Royal Bank Canada Europe Ltd., amb un 10%. Respecte a les caixes d’estalvis, altres deu donen també percentatges inferiors: Caixa Terrassa, amb un 8,62%; Navarra, amb un 10,51%, o Caixa Santander i Cantàbria, amb un 10,58%.

Caldria precisar que aquest 10,62% és un màxim, per la qual cosa en la pràctica les entitats poden aplicar percentatges menors. Aquest aspecte és molt difícil de concretar, en tant que les comissions en cas de números vermells depenen en moltes ocasions de la decisió particular del director.

Per això, les entitats distingeixen entre uns usuaris i uns altres a l’hora de permetre que tinguin números vermells en compte i de cobrar-los o no interessos per descobert. Ser un bon client equival a tenir la nòmina domiciliada, ingressos periòdics i per al qual la situació de tenir el compte en descobert és una cosa ocasional i té lloc durant un breu període de temps. Si s’és un bon client és possible que l’entitat bancària corresponent no li cobri els interessos d’aquest descobert o fins i tot pot no aplicar-los-hi. Cal no oblidar que aquest descobert és una potestat del banc, en tant que es tracta de concedir-li un crèdit, encara que molt més car.

Des de les caixes d’estalvis asseguren que “si es tracta d’una distracció del client, que no passa de dos dies, no li cobrem”. Però també afegeixen que les entitats no poden permetre a qualsevol estar en números vermells, ja que corren el risc de no recuperar els diners prestats. Per això, “només deixarem tenir un compte en descobert a aquelles persones que ofereixin garanties i sempre per quanties raonables”, afirmen.

Comissions abusives

Per al banc els comptes en números vermells són més rendible que els préstecs normals perquè el major pes econòmic és per al titular. També és cert que l’entitat corre un cert risc; per a avançar la quantitat sol·licitada no se li demanarà cap mena d’aval al client.

Angel Yagüe, en nom de l’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris(Ausbanc), aclareix que “si el banc permet a un client un descobert és perquè té algun tipus de garantia que recuperarà els diners, a més de que les quantitats a deure en aquests casos no solen ser molt elevades”.

El coordinador d’Ausbanc a la província de Màlaga assenyala que “els bancs aprofiten bé aquesta oportunitat” i critica la denominada “comissió sobre el major saldo descobert’, segons la qual, en un compte en números vermells durant tres dies, en les quals en un d’ells el deute hagi estat de mil euros, encara que en la resta hagi estat de 30 euros, l’interès s’aplicarà sobre els mil euros. A més, si la liquidació no es realitza fins a passats tres mesos o, fins i tot, sis, encara que el compte hagi estat en descobert durant 15 dies, l’interès s’aplicarà durant tot aquest període.

Un altre dels aspectes ressaltats per Ausbanc és que es prohibeix expressament que existeixi descobert per data de valoració; una vegada que el client ingressa un taló aquests diners no se suma immediatament al compte sinó que ha de passar un termini d’unes 48 hores, per la qual cosa si en aquest període arriba qualsevol rebut, el compte entrarà en ‘números vermells’. En aquests casos, “el Banc d’Espanya taxativament estableix que no es podrà cobrar la comissió sobre el major saldo descobert”, explica Yagüe. De fet, la seva aplicació és considerada per aquest organisme com una mala pràctica bancària.

Una pràctica poc publicitada interessadament per part dels bancs és el dret que té el titular d’un compte corrent, conscient del seu estat crític, a tirar cap endarrere tots els rebuts que, de manera habitual, li cobren a través del sistema de domiciliació bancària amb una sola crida. En el cas que l’entitat bancària faci cas omís, el banc ha de córrer amb totes les despeses i en cap moment cobraran les comissions corresponents. És el que es coneix com a abús de facultats dispositives en compte corrent. Tot es pot negociar amb l’entitat, fins i tot que li cobrin la meitat del rebut, d’aquesta manera els interessos d’aquest descobert s’efectuaran proporcionalment a la quantitat avançada pel banc. Aquesta pràctica implica trastorns informàtics i el que és pitjor per al banc: una via de guanyar menys diners.

En aquest sentit, el representant d’Ausbanc recorda que perquè un banc pugui cobrar una determinada comissió, ha d’haver complert els següents requisits:

  • Comunicar-la prèviament al Banc d’Espanya i tenir-la exposada de manera clara en el tauler d’anuncis de cada sucursal.
  • Ser legal, ja que, encara que el cobrament està liberalitzat, l’entitat haurà de respectar diverses normes.
  • Respondre a un servei realment prestat, alguna cosa que Yagüe creu que no es compleix exactament en el cas de la ‘comissió per reclamació de posicions deutores’, en tant que no és alguna cosa afegit, sinó que es tracta de la informació que l’entitat ha d’enviar amb periodicitat al client. “Inherent a tot contracte de compte corrent està el deure d’informar per part del banc”, aclareix.
  • Aquest servei ha d’haver estat sol·licitat en ferm pel client i aparèixer la citada comissió en el contracte.
  • No ha de tractar-se, per tant, de comissions abusives, cobrint, això sí, les despeses de l’entitat i el seu marge de beneficis.
  • Per a modificar la quantia de comissions han d’haver passat dos mesos des de la seva publicació en el tauler d’anuncis de l’entitat.

    Consells per a evitar els números vermells

    Quan l’usuari no és capaç d’arribar a final de mes, la millor solució no és deixar el compte en descobert. Els recursos més habituals per a sortir d’aquesta delicada situació financera són demanar un crèdit personal, disposar de targetes i, fins i tot, sol·licitar una bestreta de nòmina, alguna cosa que podrà fer si la té domiciliada en el seu compte corrent i pel que en alguns casos ni tan sols li cobraran interessos, encara que tindrà un mes per a la devolució. També podrà demanar un préstec en l’empresa ja que els empleats tenen dret a rebre la quantitat que els correspon en funció dels dies treballats.

    Les targetes de client permeten no abonar interessos i ajornar el pagament. Algunes, a més, ofereixen un crèdit gratuït de fins a dos mesos després d’efectuar les compres. Quant a sol·licitar un préstec al banc, sempre resultarà més barat que els interessos a pagar quan els comptes estiguin en números vermells.

    Altres consells són els següents:

    • Intentar ajustar les despeses als ingressos, de manera que aquells no superin mai a aquests últims.
    • Tractar d’administrar-se i elaborar un pressupost amb el qual poder arribar a final de mes amb un saldo positiu.
    • Apartar aquelles quantitats necessàries per a abonar els rebuts mensuals, fer front a les despeses diàries de menjar, oci, etc., i preveure també les despeses a abonar trimestral, semestral o anualment, ja que estalviar una mica cada mes suposarà menys esforç que l’haver de pagar aquesta xifra de cop.

    Encara que inicialment el Banc d’Espanya només tindrà constància d’aquest deute quan aquest sigui en un préstec o en un crèdit, passats tres mesos l’entitat podrà facilitar les dades la persona en qüestió a algunes de les organitzacions que elaboren registres de morosos. El passar a formar part d’aquests llistats li provocarà problemes a l’hora de sol·licitar un préstec o fer una compra a terminis.

    Incompliments per part de l’entitat bancària

    El primer que convé saber és que la Llei de Crèdit al Consum obliga els bancs i caixes a posar els tipus d’interès i les comissions en els taulers d’anuncis de cadascuna de les seves sucursals. A més, el client ha de tenir a la seva disposició un fullet en el qual apareguin aquestes tarifes de manera clara i comprensible.

    La falta d’informació, ja sigui perquè l’entitat no la proporciona o perquè al client tampoc se li ocorre preguntar determinats detalls com poden ser els tipus aplicables en descoberts en compte corrent, s’ha convertit en el principal problema per a l’usuari. Per això, sempre convé llegir les clàusules del contracte i instar que aclareixin tot allò sobre el que es tinguin dubtes.

    El cobrament de comissions per descobert és una pràctica bancària que sol generar algunes reclamacions; a vegades es cobren sense haver estat pactades prèviament. Per tant, en aquells casos en els quals l’usuari consideri que l’entitat bancària no ha actuat com procedeix, ha de fer-ho saber primer al director de l’oficina. Si no obté els resultats que persegueix, podrà acudir al defensor del client de l’entitat en qüestió. En cas que, transcorreguts dos mesos, no li donin una resposta o aquesta tampoc sigui satisfactòria, tindrà una altra possibilitat, recórrer a l’Oficina de Reclamacions del Banc d’Espanya.

    Si el Banc d’Espanya dóna la raó al client però l’entitat no el compleix perquè les seves resolucions no tenen caràcter vinculant, sempre li quedaria la via judicial. És el camí menys recomanable, encara que també és cert que és una forma que el banc o caixa acati el que s’estableix pels organismes als quals s’hagi recorregut.