Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

No he cotitzat mai, quin futur m’espera?

No haver cotitzat mai a la Seguretat Social impedeix accedir a nombroses prestacions públiques, encara que hi ha pensions no contributives per invalidesa i jubilació que asseguren nombroses ajudes

No he cotitzat, encara que treball

/imgs/2003/08/amadecasa.jpgMestresses de casa, immigrants, opositors, estudiants, doctors, treballadors sense papers, persones amb discapacitat o hereus que es dediquen a invertir el patrimoni familiar poden formar part d’un mateix grup. Un grup tan ampli com heterogeni: el de les persones que mai han cotitzat a la Seguretat Social. És difícil determinar el nombre de residents a Espanya que es troben en aquesta situació, perquè aquest fet no sempre significa que no hagin treballat. En general, es tracta de persones que no s’han donat d’alta i han format part de l’anomenada “economia submergida” o que han exercit professions en les quals no era necessari aquest requisit. D’una banda, hi ha un gran nombre de persones en risc d’exclusió, amb manques socials, familiars i educatives que no reuneixen les condicions mínimes requerides per a treballar. I en l’altre extrem, becaris i investigadors que poden haver aconseguit el màxim nivell acadèmic, el de doctor, i haver encadenat una beca després d’una altra sense haver cotitzat mai.

La cotització a la Seguretat Social és una obligació que neix en el moment en què s’inicia l’activitat laboral i es manté durant el temps en què el treballador la desenvolupi. L’obligació s’extingeix amb el cessament en el treball sempre que la baixa es comuniqui dintre del termini i en la forma escaient establerts. Un determinat nombre de dies cotitzats a la Seguretat Social permeten l’opció d’accedir a prestacions per desocupació, incapacitat permanent, permís de paternitat o pensions de jubilació.

Becaris i investigadors

Són molts els llicenciats espanyols que reben el seu salari a través d’una beca. Es tracta principalment de treballadors que es dediquen a la recerca, a la tecnologia o que exerceixen la seva labor en altres àrees. La diferència amb la resta dels empleats és que, encara que es dediquin al projecte a temps complet, no cotitzen a la Seguretat Social. Les beques no solen establir una relació laboral entre els qui les reben i l’organisme per al qual presta els seus serveis i tampoc està inclòs en l’Estatut dels Treballadors.

A això se suma que nombrosos investigadors no tenen cobertura sanitària pública equiparable a la dels treballadors -encara que algunes beques estan dotades d’assegurança d’accidents o metge privat-, no cotitzen al sistema de pensions i manquen de permís de maternitat o paternitat, de baixa per malaltia o prestació per invalidesa, incapacitat permanent o mort. El becari, una vegada acabat el seu treball, manca també de dret a prestació per desocupació. A pesar que l’Estatut del Personal Investigador en Formació, aprovat en 2006, va suposar un petit pas per a dignificar el sector, molts dels integrants d’aquest col·lectiu s’han quedat fora. A més dels llicenciats que tenen la beca i, per tant, reben a fi de mes una quantitat fixa, es dóna una situació més anòmala: la de beques a càrrec de projectes en les quals els investigadors reben el salari-beca fins a fi de projecte. Formen part de l’equip, desenvolupen el treball i investiguen, però no estan emparats per un contracte.

El llicenciat que vol accedir al doctorat i dedicar-se a la recerca es veu obligat, en la majoria dels casos, a encadenar beques fins i tot fins als 40 anys. El sou sol ser de 1.000 euros de mitjana. Les vacances no tenen per què estar remunerades, i si ha sofert un accident en el lloc en el qual exerceix la seva labor no tindrà una prestació, com tampoc podrà demanar una reducció en l’horari de treball per a cuidar a un familiar. Arribat als 35 o 40 anys el becari pot ser contractat i entrar a formar part de la Seguretat Social, però haurà perdut entre 10 i 15 anys de cotització. Si desitja treballar en el sector públic, els seus anys de recerca no li serveixen com a antiguitat. I quina entitat financera li hauria concedit una hipoteca?

Molts investigadors reben el seu salari a través de beques que no els permeten tenir els drets bàsics que gaudeixen altres treballadors

En aquest sentit la Llei de 4 de desembre de 2007 de Mesures en Matèria de Seguretat Social pot llançar una mica de llum sobre el futur dels investigadors, perquè encàrrec a la Secretaria d’Estat d’Universitats i Recerca, i a la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social que realitzin una avaluació relativa a la incorporació al règim de protecció social del personal becari. Per tant, caldrà analitzar els nous “contractes” dels investigadors durant els pròxims mesos.

També formen part del grup de joves que no han cotitzat mai els estudiants o opositors que, havent treballat, ho han fet sense donar-se d’alta en la Seguretat Social. El futur que els espera a aquests joves, com a moltes altres persones en la seva situació, és cotitzar -per compte propi o aliè-, al més aviat possible a la Seguretat Social i durant un mínim de 30 anys perquè es jubilin amb una pensió digna -equivalent a un sou- o menor, segons cada cas i d’acord amb la llei actual. Si una persona té més de 30 anys sense que mai hagi cotitzat és molt probable que la seva vida laboral s’estengui fins a passats els 60 anys, tret que, segons els diferents convenis laborals, opti per un contracte de prejubilació.

En tot cas, hi ha pensions no contributives per invalidesa i jubilació a les quals poden accedir persones que no han cotitzat mai. No obstant això, l’Estat garanteix a les persones que, bé realitzin una activitat professional contributiva o que compleixin els requisits exigits en la modalitat no contributiva, la protecció adequada enfront de les contingències i en les situacions que es contemplen en la Llei General de la Seguretat Social”. La pensió no contributiva d’invalidesa assegura a tots els ciutadans en aquesta situació i en estat de necessitat una prestació econòmica, assistència mèdic-farmacèutica gratuïta i serveis socials complementaris, encara que no s’hagi cotitzat o s’hagi fet de manera insuficient per a tenir dret a una pensió contributiva, igual que ocorre en el cas de la jubilació.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions