Nou enfonsament de la bossa

Res menys que un 10% és el que han perdut els estalviadors espanyols que tenen invertit els seus diners en Borsa al llarg d’aquest mes de juny, després de sis caigudes consecutives que han deixat a l’Ibex-35 en mínims anuals i, la qual cosa és pitjor, en preus que no es veien des de setembre de 2006. Sembla un enfonsament, encara que certament és un degoteig que es porta acumulant des d’inicis d’aquest exercici en el qual la renda variable s’ha deixat en el camí el 20% dels estalvis dels inversors. Si es pot qualificar aquesta tendència com a greu, ho és encara més quan es constata que altres mercats borsaris no estan caient amb la força de l’espanyol. Al llarg de 2008, el FTSE londinenc s’ha deixat un 12%, mentre que el Dow Jones solament ho fa en un 9%. El dubte que assalta ara els petits i mitjans inversors, els més afectats per aquesta crisi, és si el selectiu rebotarà amb violència després de perdre ja més del 10% al juny o les caigudes es prolongaran en pròximes sessions. El context econòmic no és molt encoratjador per a una evolució futura amb la persistència dels temors associats al sector financer, amb un petroli prop de màxims i de dades econòmiques de feblesa que indueixen als analistes al fet que persisteixin cessions addicionals.

El parquet va tancar ahir en el nivell més baix des de setembre de 2006 després d’encadenar la seva sisena baixada consecutiva, a causa de les negatives perspectives sobre l’economia nacional i altres factors internacionals, com el preu del cru i les males expectatives als Estats Units. La sessió va ser negativa per a la gran majoria de companyies cotitzades en l’Ibex, moltes de les quals es troben ja en mínims. Solament quatre de les 35 companyies que componen el selectiu de la Borsa espanyola van aconseguir tancar en positiu: Grifols, que va pujar un 3,63%, Mapfre i Acerinox amb una revaloració del 1,92% i el 1,43%, respectivament, mentre que FCC es va anotar un modest 0,31%. Per contra, Tele 5 va ser el valor més castigat en caure més del 5%. Les energètiques ho van fer en un 2% i 4%, mentre que entre els grans valoris BBVA va caure un 1,86%, Santander un 1% i Telefónica un altre 0,94%. Fora del selectiu, Afirma va ser qui es va emportar la pitjor part en desplomar-se un 32,74%.

En la renda variable nacional les caigudes afecten a gairebé tots els valors i sectors. Tan sols cinc companyies del selectiu es troben en terreny positiu en aquest any: Gamesa (+5,22%), Grifols (+33,23%), Mapfre (+5,65%), Repsol (+3,12%) i Tècniques Reunides (+20,83%). Les restants es troben en un pendent baixista que està afectant els seus accionistes que han vist com des que va començar l’any han disminuït els seus estalvis a la meitat, com en els casos de les persones que hagin invertit en Tele 5, Borses i Mercat d’Espanya i Ibèria que han baixat un 55%, 46% i 45%, respectivament. Els resultats no són millors per als qui tinguin posicions compradores en les grans companyies, com Iberdrola (-19%), Inditex (-30%), BBVA (-24%), Santander (-19%) o Telefónica (-23%). Les constructores són un altre dels sectors que han caigut en picat, amb les seves empreses capdavanteres en mínims des de fa molts mesos: FCC (-24%), Ferrovial (-21%) i Sacyr Vallehermoso (-26%). Però la sagnia no afecta només als integrants de l’Ibex-35 sinó que influeix en tot el Mercat Continu, amb caigudes per sobre del 50% en valors com Antena 3 Televisió, Immobiliària Colonial o EADS.

Aquesta situació es plasma en què ara els inversors disposen de menys capital en el seu compte de valors que a la fi de 2007. Així, per exemple, un inversor amb una cartera de valors valorada, al desembre d’aquest any, en 5.600 euros, haurà vist com les minusvalideses sofertes durant els primers sis mesos del nou exercici li han reportat un valor de 4.480 euros, és a dir 1.120 euros menys, d’acord amb el 20% de caiguda de la bossa espanyola durant aquest període. Quantitats que lògicament s’incrementaran a mesura que el capital invertit sigui major. Per aquest motiu siguin nombrosos els petits inversors que es pregunten què han de fer davant un moment borsari com l’actual.

La Borsa sol anticipar l’escenari econòmic amb el qual ens trobarem d’aquí a uns mesos o anys. Des d’aquesta perspectiva, la baixada de la renda variable significa que està descomptant les males dades econòmiques vigents en l’economia nacional i que afecten directament l’economia dels consumidors: major desocupació, augment de la inflació, pujada dels carburants i caiguda en el consum. D’altra banda, davant la crisi borsària actual és lògica la precaució i el temor per part dels inversors davant l’esdevenir de les cotitzacions de les companyies que cotitzen en borsa. Però el diagnostico no pot ser el mateix per a tots ells, no és el mateix “estar invertit” que estar en una posició de liquiditat, ja que l’estratègia que s’haurà de seguir variarà en funció de la posició que tingui en aquests moments cadascun d’ells.

Inversors en liquiditat: són els que en aquests moments estan fora del mercat. Pràcticament la totalitat dels analistes borsaris recomanen estar fora del mercat, almenys, fins a ben endinsat el 2009 i s’albiri l’evolució de la renda variable. Tan sols alguns d’aquests analistes es decanten per realitzar compres selectives en empreses que estan en condicions d’afrontar un període recessiu.

En l’altre costat de la balança es troben els inversors que estan invertits -que ja han invertit els seus estalvis-. És especialment delicat donar-los un consell ja que per a això és necessari saber el seu grau de liquiditat, el seu perfil com a inversors i quin grau de perdudes poden afrontar. De manera general tenen davant si diverses opcions que tractarem d’explicar de la forma més senzilla.

• Mitjà o llarg termini: si la inversió està orientada al mitjà o llarg termini el millor que poden fer és despreocupar-se durant uns mesos de la cotització de les seves inversions i esperar que dins d’un parell d’anys recuperin els nivells de compra.

• Valors sòlids: aquelles persones que hagin comprat valors sòlids que proporcionen un alt rendiment per dividend, al mitjà o llarg termini, deuen igualment abstenir-se de realitzar operacions de venda, ja que a través d’aquesta retribució poden obtenir una rendibilitat anual per sobre de la inflació actual (4,6%).

• Curtterministes: per als quals han orientat la seva inversió al més curt termini la solució és la més complicada de totes. Per aquest motiu solament puguin aplicar dues estratègies: bé vendre les accions assumint les pèrdues amb les quals cotitzen en aquests moments o bé aprofitar un fort repunt que tinguin les borses per a desfer les seves posicions en la renda variable.

• Especuladors: els inversors que hagin volgut fer plusvàlues ràpidament ho tenen més difícil en aquests moments, ja que poden trigar molts mesos, fins i tot anys, perquè les seves apostes borsàries recuperin els preus de compra.

Encara que sembli sorprenent, també es pot rendibilitzar la inversió durant els períodes baixistes a través de certs productes financers que ha creat l’enginyeria financera de les entitats financeres. Es tracta, en concret, de la venda a crèdit. Però en què consisteix aquesta possibilitat d’inversió? Molt senzill, si l’usuari té la certesa que algun valor baixarà a curt o mitjà termini, el banc o caixa d’estalvis li proposa realitzar aquesta operació a través d’una mecànica ben definida a través de tres passos que ha d’efectuar l’usuari:

1. El banc o caixa d’estalvis li presta els valors que el client desitgi.
2. El client els embeni al preu d’avui.
3. L’entitat li proporciona fins a tres mesos per a retornar els valors al preu que tinguin llavors i que, segons les seves previsions, serà inferior a l’actual. D’aquesta forma, l’inversor obtindrà la diferència.

La venda a crèdit, per tant, és un producte que permet obtenir grans beneficis en èpoques baixistes de la bossa, encara que si no s’emplenessin aquestes premisses també cal assumir que les pèrdues que pot sofrir una persona que contracti aquesta modalitat seran importants. En l’actualitat la gran majoria d’entitats financeres comercialitzen aquest producte, tant en el seu vessant tradicional com “online”. L’aconsellable és acudir a l’entitat que menys comissions apliqui per a efectuar aquestes operacions, ja que algunes d’elles ofereixen promocions i ofertes que permeten abaratir sensiblement el cost final d’aquesta operació borsària.