Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nou propostes per a posar fre a l’economia submergida

Per a frenar l'economia submergida, entre altres mesures, es vigilarà als premiats en jocs d'atzar, el consum elèctric de les empreses o els lloguers en zones turístiques

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 08deDesembrede2012
Img vendimia Imatge: Rigel

L’augment de la desocupació, les pujades d’impostos i els descensos en el consum han provocat una recrudescència de la crisi i la intensificació de l’activitat “en B” o no controlada de manera fiscal. L’economia submergida espanyola arriba ja fins al 22,5% del PIB (Producte Interior Brut), la qual cosa significa que s’està deixant de recaptar gairebé 73.000 milions d’euros a l’any, una quantitat que permetria sanejar els comptes i reduir l’elevat dèficit públic del país. En un intent per pal·liar aquests efectes adversos, s’han posat en marxa diversos mecanismes a fi de frenar el frau fiscal i l’economia submergida. En el següent reportatge es detalla quines són aquestes mesures, entre les quals es troben la coneguda limitació del pagament en efectiu a 2.500 euros, o la regularització fiscal del “diner negre”.

Mesures per a frenar l’economia submergida

Img vendimia art
Imatge: Rigel

A Espanya s’han intensificat les actuacions contra l’economia submergida a través de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, per a la Intensificació de les Actuacions en la Prevenció i Lluita contra el Frau.

Erradicar l’economia submergida a la UE suposaria estabilitzar els mercats financers i reduir retallades en Educació i Sanitat

  1. La limitació del pagament en efectiu a 2.500 euros en operacions en les quals estigui implicat un professional.

    El passat 19 de novembre de 2012 va entrar en vigor la limitació que afecta les vendes en les quals almenys una de les parts és un empresari o professional. La restricció, que s’assembla a altres mesures adoptades a França i Itàlia, persegueix frenar l’economia submergida, acabar amb el ja tradicional “amb o sense IVA?”, i també prohibeix fraccionar els pagaments per a eludir aquest límit de 2.500 euros.

    Incomplir la llei suposarà una sanció equivalent al 25% del pagament realitzat en efectiu i l’Agència Tributària podrà exigir el seu cobrament a qualsevol de les parts (comprador o venedor) o establir que la multa se sufragui de manera solidària. Si qui ha rebut el pagament en efectiu és un empresari insolvent, la responsabilitat d’abonar la sanció recaurà en el seu client. En el cas que un dels empresaris denunciï davant l’Agència Tributària els fets, es podria deslliurar de la sanció, que recauria en l’altra part. Aquest límit per a pagar en efectiu s’amplia a 15.000 euros per als ciutadans no residents.

  2. Les rendes no declarades no prescriuran i s’imputaran a l’últim període impositiu no prescrit.

    A més, es reforcen les accions cautelars de l’Agència Tributària, inclosos els embargaments, per a evitar que els presumptes evasors es declarin insolvents o realitzin alçament dels seus béns.

  3. L’aprovació d’una regularització fiscal del “diner negre”.

    Consta d’una amnistia fiscal que ofereix als contribuents l’oportunitat d’aflorar capitals ocults, procedents de rendes no declarades, mitjançant el pagament d’un gravamen especial del 10% de l’import dels béns i drets objecte de regularització, amb exoneració de sancions, recàrrecs i conseqüències penals.

    El termini màxim per a regularitzar aquests comptes va expirar el passat 30 de novembre de 2012. Encara que era una de les mesures més destacades, per l’expectació que ha generat, el procés ha recaptat 1.200 milions d’euros, la meitat dels calculats pel Govern.

  4. L’enduriment de la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida.

    Hisenda investigarà la realització d’activitats econòmiques ocultes o parcialment declarades a través dels consums elèctrics o els terminals de targetes de crèdit de les empreses.

    També utilitzarà les dades que li facilitin els països que ja no figuren en les llistes de paradisos fiscals. En aquest sentit, Espanya ha subscrit convenis d’intercanvi d’informació amb Suïssa, Andorra, Panamà, Bahames, Antilles Holandeses i Luxemburg. A més, l’Agència Tributària podrà embargar comptes que es trobin en altres països de la UE.

  5. Informació sobre el patrimoni a l’estranger.

    A partir del pròxim exercici, tots els contribuents hauran d’informar sobre el seu patrimoni a l’estranger. En principi, tot el patrimoni del qual no es comuniqui pot considerar-se un guany patrimonial no justificat, per la qual cosa el contribuent haurà d’abonar el 52% del valor dels béns no declarats (el tipus marginal se situa en el 52% en la majoria de comunitats autònomes). A més, sobre aquest import cal aplicar els interessos de demora (entorn d’un 25%) i una sanció equivalent al 150% de la quota defraudada.

    L’incompliment d’aquesta nova obligació portarà aparellades també multes de 5.000 euros per cada dada omesa.

  6. Inversió del subjecte passiu de l’IVA en operacions immobiliàries.

    La nova llei contra el frau intercanvia a l’obligat tributari que ha d’ingressar l’IVA en certes operacions immobiliàries. Per la inversió del subjecte passiu, l’obligat tributari al pagament de l’impost de l’IVA ja no és qui lliura els béns o presta el servei, sinó qui rep aquests béns o el servei.

    Fins ara, quan un promotor amb problemes de liquiditat lliurava un immoble al banc per a cancel·lar el seu deute hipotecari, havia d’ingressar l’IVA d’aquesta operació. No obstant això, l’Agència Tributària, a vegades, no cobrava perquè el promotor utilitzava els diners rebuts del banc per a pagar altres deutes. Amb la nova normativa, Hisenda s’assegura el cobrament ja que, en invertir-se el subjecte passiu és el banc el que haurà de declarar i ingressar l’IVA repercutit.

  7. Obstrucció a l’autoritat.

    La nova llei reforça la figura de l’inspector fiscal i endureix les sancions a les empreses per obstrucció a l’autoritat, quan no es faciliti a Hisenda els justificants de les seves operacions i altra informació sol·licitada.

  8. Major responsabilitat per a socis i administradors d’empreses.

    Per a evitar vaciamientos patrimonials, s’eleva la responsabilitat dels socis i administradors de les companyies. Quan una empresa deutora amb Hisenda es dissol, al·legant que no té patrimoni, i els seus socis van rebre béns d’ella, l’Agència Tributària pot, amb certs límits, actuar contra aquests socis. Hisenda pot exigir-los que abonin, a través d’aquests béns, el deute tributari de la companyia desapareguda.

  9. Altres mesures.

    Per a frenar l’economia submergida, s’inclou el control de lloguers en zones turístiques (amb especial atenció als locals comercials en ports esportius i les activitats de restauració en platges), els amarraments en ports esportius, la venda ambulant en mercats ambulants, les fires de mostres, l’organització de concerts, el personal de discoteques, els hotels de turisme rural o, fins i tot, les activitats extraescolars (les classes particulars, esports, etc.).

    A més, els inspectors podran embargar els vehicles històrics o de gran cilindrada i la caixa del dia en els negocis i botigues dels qui tinguin deutes fiscals.

    Així mateix, es controlarà als premiats en jocs d’atzar que mantenen deutes amb el fisc. En aquest sentit, Hisenda té pendent el cobrament de 6.000 milions d’euros per delicte fiscal.

Els tipus de frau més freqüents

En aquests últims anys, entre els fraus més habituals es troben:

  • La confecció de factures per falses vendes.

  • La contractació de treballadors evitant les corresponents altes (eludint el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social o de les retencions a compte de l’IRPF).

  • La contractació de persones que compatibilitzen el seu treball amb el cobrament d’una prestació.

  • La no declaració d’activitats realitzades.

  • El cobrament de subvencions indegudes.

  • La no prestació de serveis contractats.

  • La realització d’operacions internacionals fraudulentes.

  • L’ocultació de capitals.

  • La utilització de factures sense IVA. S’estima que les quotes d’IVA que s’han deixat d’ingressar en l’últim any podrien acostar-se a 18.000 milions d’euros.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions