Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nous comptes superrentables fins al 7%: mereixen la pena?

Obtenir rendibilitats de fins al 7% no és senzill, per la qual cosa el client ha de valorar si li convé acceptar les nombroses condicions que li imposarà el banc per aquests comptes
Per A. Portolés, Helpmycash 16 de setembre de 2015
Img cuentasahorroremuneradas
Imagen: James Robinson

En 2015 ja no existeixen dipòsits amb extratipo, però sí comptes superrentables. Les principals entitats espanyoles, ja recuperades de la seva crisi de liquiditat, comercialitzen comptes remunerats al 3%, 5% i fins a 7% TAE. Ara bé, obtenir aquest interès està subjecte a moltes condicions que el client ha de conèixer i valorar, abans de signar i comprometre’s durant anys a mantenir contractes que poden no ser del seu interès. En el següent article es desvetllen quins són aquests requisits.

Imatge: James Robinson

Val la pena ‘casar-se’ amb el banc per un plus de rendibilitat?

El client que vulgui contractar una d’aquests comptes superrentables per fer-se amb la rendibilitat promesa pot trobar-se amb condicions que no s’esperava. La primera i més important és que, en molts casos, l’interès anunciat solament s’aplica sobre una quantitat màxima establerta, com 5.000 euros, i/o durant un període de temps limitat, per exemple, durant el primer any.

A partir d’aquí, la rendibilitat passa a ser de la meitat o menys. L’important en aquest cas és comprovar a quina permanència ens estem comprometent. No seria just, però pot passar, que la rendibilitat interessant solament duri 12 mesos però la permanència sigui de 24.

A més, el banc pot imposar al seu nou client la contractació de fins a mitja dotzena de productes vinculats. Coneguem els pros i contres de cadascun:

  • Domiciliar la nòmina. Tots els comptes que ofereixen una rendibilitat superior al 3% obliguen al fet que el client els porti els seus ingressos, que rares vegades podran ser inferiors a 1.000 euros. Aquesta operació no té cap cost per a l’usuari però existeixen dos inconvenients: un, que si abans aquest gest suposava que l’entitat no cobraria comissions, ara no és així en tots els casos; i dos, que si el client, per una baixa laboral o desocupació, deixés d’aportar al banc la quantitat mínima requerida, la rendibilitat podria variar a la baixa.
  • Domiciliar rebuts. En general s’insta al client a domiciliar almenys els pagaments de tres factures de la llar, la qual cosa no té cap cost per a ell. És una de les condicions més innòcues que pot posar l’entitat a canvi de la rendibilitat.
  • Contractar una targeta de crèdit o dèbit. El més habitual és que el banc imposi una despesa mínima mensual o anual amb la targeta. El perill està en què aquestes targetes poden tenir un cost de manteniment, que al mercat actual oscil·la entre els 20 i els 50 euros.
  • Contractar un segur. L’objecte del segur pot ser més o menys negociable (vida, llar, automòbil, salut…), però ha de contractar-se amb l’entitat bancària. Est és, sens dubte, un dels grans perills d’aquests comptes, ja que els preus de les assegurances vinculades, que ja solen ser més cars que els de qualsevol asseguradora, poden pujar any rere any, sense que el client pugui fer gens per impedir-ho.
  • Obrir un pla de pensions. Com en el cas de les targetes, el normal és que l’entitat obligui a realitzar ingressos anuals mínims, que no solen ser inferiors als 600 euros. Encara que aquests diners no pugui considerar-se un cost, ja que el client ho estalvia per a si, sí són certes dues coses: una, alguns plans de pensions poden fer-nos perdre diners; i dos, no sempre ve ben desfer-se d’aquestes quantitats, per la qual cosa pot resultar dur complir amb aquesta condició.
  • Tenir estalvis en l’entitat. El banc també pot requerir-nos que contractem un dipòsit, fons d’inversió o que tinguem una quantitat determinada a la vista, per exemple de 3.000 euros, la qual cosa en alguns casos també pot limitar la nostra liquiditat mensual.

En algunes entitats tots aquests productes són obligatoris, mentre que en uns altres es tracta d’un sistema de bonificacions, de manera que quants més productes accepti el client, major serà la rendibilitat que pot obtenir.

Fer comptes per descobrir el veritable guany

En qualsevol cas, les noves ofertes arriben amb un clar missatge a l’estalviador: es va acabar la rendibilitat a canvi d’únicament diners. Els experts reconeixen que la majoria d’aquests comptes acaben per sortir rendibles al client, encara que no tant com pot semblar a simple vista, abans d’analitzar l’oferta a fons.

Així que, abans de signar una dels nous comptes, els especialistes recomanen preguntar, d’una banda, la rendibilitat que és possible obtenir una vegada passi el primer any i comparar-la amb les obligacions i costos a les quals obliga tal rendibilitat: permanència, nòmina mínima acceptada, comissions, cost anual de les targetes associades i, sobretot, cost de les assegurances. Solament així podrem valorar quants d’aquests productes estem disposats a contractar i conèixer quin és la rendibilitat neta de cada oferta.