Nous fons d’inversió

La indústria dels fons d’inversió no per a de créixer. Al marge dels vaivens actuals que sofreix la Borsa, nombrosos inversors abandonen aquests productes i traslladen el seu estalvi a nous dipòsits i comptes d’estalvi (només el mes de juny, els estalviadors van rescatar més de 22.000 milions d’euros invertits en fons). En els últims anys, han començat a comercialitzar-se a Espanya dos nous tipus de fons: els ETF i els “hedge funds”, entre altres. Tots són vehicles dirigits a inversors amb un perfil de risc mig-alt. Per això, abans d’invertir en ells, convé conèixer les seves peculiaritats:

Per molt exigent, agressiu, sofisticat o conservador que sigui un inversor, el més probable és que dins de l’ampli mercat de fons d’inversió trobi un producte que s’adeqüi a les seves necessitats. En l’actualitat, aquesta indústria mou un patrimoni de gairebé 280.000 milions d’euros i compta amb més de 8,5 milions de partícips. Entre els més de 6.000 productes que comercialitzen bancs, caixes d’estalvis, gestores i altres societats d’inversió es poden localitzar articles per a tots els gustos i estils d’inversió. En l’actualitat, els fons més demandats i que compten amb major nombre de clients continuen sent els més segurs i que menys riscos impliquen per a l’estalvi. En concret, els fons garantits acullen a més de dos milions de partícips, els monetaris (que inverteixen en actius de renda fixa a curt termini), compten amb més de 1,3 milions d’inversors i els de renda fixa a curt termini, amb 996.000. Malgrat que l’oferta és molt àmplia, les entitats continuen esforçant-se a crear nous productes amb els quals guanyar nous interessats. Entre altres, són relativament recents a Espanya els ETF, els monetaris dinàmics i els “hedge funds”.

Els ETF van arribar al mercat espanyol al juliol de 2006 i des de llavors s’han convertit en una referència per a molts inversors. En els set primers mesos de 2008, s’han negociat 4.909 milions d’euros en aquests productes, la qual cosa suposa un creixement del 122,8% respecte a 2007. La sigla ETF respon a l’expressió anglesa “Exchange-Traded-Funds” i poden traduir-se en castellà com a fons d’inversió mobiliària que cotitzen en borsa. És a dir, es negocien en el parquet com les accions. La seva principal peculiaritat és que es poden comprar i vendre en el dia, com si d’una acció es tractés, en temps real. És a dir, l’inversor pot invertir amb la mateixa facilitat en l’acció de Santander o Iberdrola que en un fons ETF.

L’objectiu d’aquests fons és replicar de la forma més aproximada possible l’evolució dels índexs de renda variable o renda fixa, o actius concrets com a divises, accions, matèries primeres…, assegura Fernando Luque, analista de Morningstar, signatura d’assessorament d’inversions. Per tant, com els fons d’inversió tradicionals, “permeten invertir en una cartera diversificada, aquella que componen els valors de l’índex que repliquen”, afegeix.

Com ocorre amb les accions, el preu dels ETF varia al llarg del dia. L’inversor els podrà vendre quan desitgi, durant el període de negociació de la borsa de valors en la qual estiguin cotitzant. A més de la seva flexibilitat i liquiditat (es poden vendre en qualsevol moment), una altra dels avantatges d’aquests productes és que les comissions de gestió que cobren solen ser inferiors a les dels fons d’inversió tradicionals. No obstant això, l’inversor també haurà d’abonar les comissions que es fixin per a les operacions de compravenda d’accions, ja que aquests fons cotitzen en el mercat com un títol més.

En l’actualitat, es comercialitzen a Espanya 31 ETF de només tres gestores: BBVA Gestió, Santander Asset Management i Lyxor. La seva contractació pot realitzar-se a través de qualsevol intermediari financer espanyol o entitat que presti serveis d’inversió (societats i agències de valors, brokers en línia…). En el que va d’any, el comportament d’aquests productes és bastant decebedor. Tan sols tres ETF escapen a les pèrdues, l’AFI Monetari Euro, el BBVA AFI Bons mitjà termini i el Flame Monetari. I els seus guanys són bastant discretes: del 2,9%, 2,7% i del 1,7%. La resta de productes està en números vermells, que van del 8 al 41%. Els pitjor aturats són són ETF de Lyxor que inverteixen a Rússia i en l’Euro Stoxx palanquejat. Registren pèrdues del 36% i del 41% des de gener. En l’actualitat, convé apostar només pels ETF monetaris, ja que les perspectives borsàries continuen sent negatives.

No obstant això, segons un informe de Morgan Stanley, l’horitzó d’aquest producte és prometedor. Esperen que el seu patrimoni superi els dos bilions de dòlars en 2011. No obstant això, des d’aquest banc d’inversió destaquen el seu principal interès entre els inversors institucionals (grans empreses, altres fons d’inversió, de pensions…), més que entre els petits inversors.

Un altre dels productes més nous amb els quals compta la indústria dels fons d’inversió espanyola són els “hedge funds”. Un “hedge fund” pot traduir-se al castellà com un fons d’inversió lliure. És a dir, podria resumir-se com un fons d’inversió que té total llibertat per a invertir en el que desitgi. En l’actualitat, els fons d’inversió tradicionals compten amb una sèrie de restriccions i no poden invertir en alguns actius o utilitzar determinades tècniques de cobertura. No obstant això, amb els “hedge funds” el gestor gaudeix d’una llibertat total per a triar els actius de la seva cartera i les tècniques per a gestionar-los. Per exemple, poden usar derivats, com a opcions, futurs o “swaps”, palanquejament, venda a curt, etc.

Es tracta de fons que busquen preservar el capital i obtenir rendibilitats absolutes, en definitiva, fer-ho millor que els índexs als quals estan associats. No obstant això, no sempre ho aconsegueixen, ja que no és una obligació. El seu objectiu és aconseguir rendibilitat positiva, independentment de les condicions de mercat, però no és sempre possible, ja que aquest tipus de fons no garanteixen rendibilitats positives. A més, les polítiques de contractació i de reemborsament del fons solen ser bastant restrictives. En general, les gestores imposen períodes o portes d’entrada i sortida concretes. En molts casos, l’inversor només podrà reemborsar les seves participacions una vegada al mes o al trimestre. D’això es dedueix que aquests productes no estiguin obligats a donar liquiditat de manera diària o immediata.

La seva gestió es realitza a través d’estratègies molt sofisticades, unes més agressives i altres més conservadores, per la qual cosa el seu funcionament real pot no ser completament entès per un petit inversor. En general, són productes per a diversificar carteres aptes per a inversors experimentats. A més, solen exigir altes inversions mínimes (entorn de 30.000 o 50.000 euros). Precisament per als inversors particulars s’han creat els fons d’inversió lliure, que contenen, sota un mateix paraigua, diversos “hedge funds”; són productes que sí que compten amb inversions mínimes assequibles per particulars i poden trobar-se ofertes des de 6 euros.

Afectats per la desacceleració econòmica, aquests fons tampoc llancen xifres molt positives enguany. Dels més de 30 fons d’inversió lliure que es comercialitzen a Espanya, només set presenten rendibilitats positives enguany i no són gens rellevants. Destaquen els productes Altex GLG (d’Altex Partners Gestió), Barclays Alpha Selection (de Barclays Fons) i Altitude Penell (de BBVA Gestió). Guanyen un 3,5%, un 2,8% i un 1,7%. Per contra, a la cua de la classificació se situen els fons DWS Topiary Select (de DWS Investments) i Caja Madrid Selecció Inversió Lliure, que perden un 7,3% i un 21% des de gener.

Al marge dels nous dissenys de fons (ETF i “hedge funds”), en el mercat continua multiplicant-se el llançament de fons més conservadors. Enguany, al tancament del primer semestre, s’havien estrenat 21 nous fons de les categories de renda fixa a curt termini i monetaris, i més de 30 nous garantits. De fet, aquestes tres són les modalitats de fons que millors rendibilitat presenten en els últims dotze mesos. A tancament d’agost, la rendibilitat mitjana dels monetaris purs aconseguia el 2,97% i la dels garantits, el 2,79%. Els fons de renda fixa a curt termini són la tercera categoria que acumula guanys en els últims dotze mesos, en aquest cas, del 2,37%, mentre que els fons de renda fixa a llarg termini guanyen un escàs 1,08%. La resta de categories anota pèrdues (del 18,30% en el cas dels fons de Borsa espanyola).

En general, la complicada situació per la qual travessen els mercats de valors està movent als partícips a buscar refugi en productes més segurs. Els “fondepósitos” (fons que inverteixen en dipòsits bancaris) estan tenint molt bon acolliment enguany, segons assenyala Marcelo Casadejús, director de màrqueting d’Estalvi Corporació. Aquest producte s’insereix dins de la categoria de renda fixa a curt termini, i inverteix en els millors dipòsits bancaris del mercat a cada moment. El seu principal atractiu resideix en què conjumina la seguretat dels dipòsits i els avantatges fiscals dels fons d’inversió.

Algunes de les últimes ofertes que ha acollit el mercat de fons són les següents:

• “Unifond Dipòsit”, d’Unicaja . És un fons de renda fixa a curt termini que inverteix en dipòsits bancaris. Pot contractar-se des de 3.000 euros.
• “Altae Euríbor Més Garantit”, garantit de renda fixa de Caja Madrid. Està disponible des de 5.000 euros. Garanteix el pagament trimestral d’un interès igual a l’Euribor a tres mesos més un diferencial de 0,50 punts.
• “BBVA Elit Protegit”. És un garantit que pot contractar-se des de 600 euros. Garanteix a venciment (a l’agost de 2011) el pagament d’un cupó igual al cent per cent de la pujada de l’IPC i d’una cistella d’accions composta per Telefónica, BBVA; IBM, Nokia, Nestlé i Coca-Cola.
• “BBVA Inflació II” és un garantit de renda fixa. La inversió mínima són 600 euros, i ofereix un cupó igual a la inflació anual, més un cupó del 0,25% entre 2008 i 2012.
• “Ibercaja Monetari”. Pot subscriure’s des de 18.000 euros, inverteix en actius de renda fixa pública i privada amb venciments d’entre 9 i 12 mesos.
• “March Renta Fixa Privada”. És un fons de renda fixa internacional, inverteix en renda fixa privada d’empreses de la zona euro. No té inversió mínima.